Hi ha una litúrgia que es repeteix cada mes de març al Pla d’Urgell, un pols invisible entre el calendari de la terra i el del pavelló. La Fira de Sant Josep ha tancat aquest diumenge la seva 153a edició, movent-se en aquest equilibri precís entre la tradició del ferro i la fredor del dron, entre el client de tota la vida i el curiós que passeja sota el sol primaveral que enguany, per sort, ha volgut acompanyar la cita.
L’espai exterior, un oceà de xapa i pneumàtics gegantins destinat a la maquinària, contrastava amb el recinte interior, on el reg i la tecnologia dron buscaven el seu espai. Però el camp no espera a ningú. Francesc Baldomar, de Vicenç Maquinària Agrícola, ho definia amb la clarividència de qui coneix el territori: "L’afluència ha estat l’adequada, però no la prevista". El motiu? Una paradoxa feliç però exigent: els pagesos tenien feina acumulada. Mentre la fira bullia, les màquines ja treballaven el solc real uns quilòmetres més enllà.
Entre la pols i el núvol digital
La fira ja no és només tractors. Eduard Ruiz-Olivares, d’Aerofor, observava el tràfec de visitants des de la seva talaia tecnològica. Per ell, Sant Josep és un punt de retrobament necessari amb el client de la zona, tot i que reconeixia que, enmig del formiguer de gent, a vegades costa filtrar el visitant "experimentat" del simple vianant. És el signe dels temps: el camp s'ha tornat digital, però encara necessita el contacte visual i la conversa pausada.
A l'interior, la sensació era d'un moviment més constant, gairebé resguardat. Xavier González i Martí Guijarro, des de sectors tan vitals com la instal·lació de reg o les solucions ramaderes, coincidien en la diagnosi: el balanç és positiu. No importa que la campanya de reg ja estigui en marxa; a Sant Josep es venen llavors de futur, es fan "clients nous de cara a properes campanyes". És la màgia d'un certamen que no viu només del present, sinó de la previsió.
El pes de la història
Per a Jordi Solsona, d’Agrotec, no hi ha dubte: "A nivell agrícola, Sant Josep és la fira més important per a nosaltres". És una sentència que ressona amb força en un recinte que ha vist passar més d'un segle i mig d'història. Malgrat que alguns moments fessin pensar en una calma tensa de públic, el sentiment general és el de la feina ben feta.
