La Generalitat anuncia noves excavacions al poblat del Molí d'Espígol de Tornabous
La Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat impulsa un nou projecte de recerca arqueològica al Molí d'Espígol de Tornabous per posar al descobert noves restes d'estructures arquitectòniques. Segons ha explicat la responsable de l'Àrea de Monuments de l'Agència Catalana del Patrimoni Cultural, Marina Miquel, el projecte vol arribar a conèixer l'urbanisme de la ciutat i ha afegit que no es preveu excavar la totalitat del jaciment perquè seria un esforç de molts anys.
Es tracta d'un nou impuls molt ambiciós que ha de permetre posar al descobert noves estructures del que havia de ser la gran capital del poble ilergeta
El director del projecte serà l'arqueòleg del Museu d'Arqueologia de Catalunya, Jordi Principal, qui treballarà amb l'equip de tècnics al voltant de tres setmanes o d'un mes cada any, tenint en compte que, després de cada campanya, es requereix mesos d'estudi del material i de les descobertes que s'han fet.
L'última campanya d'excavació al Molí d'Espígol va acabar l'any 2008
Els arqueòlegs calculen que des de l'inici de les excavacions, el 1970, s'ha excavat el 25% de la superfície urbana. Sabem que el nucli urbà era molt més ampli ha explicat Marina Miquel. En aquest sentit, molts experts creuen que el Molí d'Espígol, podria ser la desapareguda capital ilergeta d'Athanàgia, Atanagrum en llatí. Les estructures més antigues del jaciment es remunten a l'inici del segle VII aC. Al segle IV aC, però, l'assentament va esdevenir una autèntica ciutat que va arribar a tenir 6.000 habitants. Va ser abandonada l'any 200 aC durant les revoltes dels ilergets contra Roma i, posteriorment, va tornar a ser habitada de manera intermitent fins a començaments del segle I aC.