La Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat impulsa un nou projecte de recerca arqueològica al Molí d'Espígol de Tornabous per posar al descobert noves restes d'estructures arquitectòniques. Segons ha explicat la responsable de l'Àrea de Monuments de l'Agència Catalana del Patrimoni Cultural, Marina Miquel, el projecte vol arribar a conèixer l'urbanisme de la ciutat i ha afegit que no es preveu excavar la totalitat del jaciment perquè seria un esforç de molts anys.
Es tracta d'un nou impuls molt ambiciós que ha de permetre posar al descobert noves estructures del que havia de ser la gran capital del poble ilergeta
L'Agència Catalana del Patrimoni Cultural, que gestiona el jaciment des de l'any 2014, desplegarà el nou projecte durant quatre anys amb continuitat, amb la previsió que pugui arrencar el 2020, amb una dotació pressupostària quadriennal de realització del projecte d'uns 50.000 euros, que finança la Direcció General del Patrimoni Cultural, amb la col·laboració de l'Agència Catalana del Patrimoni i el Museu d'Arqueologia de Catalunya que també aporten recursos econòmics.
El director del projecte serà l'arqueòleg del Museu d'Arqueologia de Catalunya, Jordi Principal, qui treballarà amb l'equip de tècnics al voltant de tres setmanes o d'un mes cada any, tenint en compte que, després de cada campanya, es requereix mesos d'estudi del material i de les descobertes que s'han fet.
Des de l'Ajuntament de Tornabous, també han anunciat que volen col·laborar activament amb la Generalitat per realçar i donar molta més visibilitat al Molí dl'Espígol. En aquest sentit, l'alcalde del municipi, David Vilaró, ha dit que volen arribar a un acord per poder obrir el jaciment un dissabte de cada mes a partir del novembre. Vilaró creu que, fins ara, el poble havia viscut una mica d'esquena al Molí d'Espígol. Per aquest motiu, es vol aprofitar el fet que la Festa Major s'escau amb el Cap de Setmana Ibèric 2019, per fer que algunes activitats passin pel jaciment. El Cap de Setmana Ibèric 2019 es celebrarà el 5 i 6 d'octubre i inclourà visites guiades, activitats familiars i es presentarà el projecte de recerca arqueològica del Molí d'Espígol.
L'última campanya d'excavació al Molí d'Espígol va acabar l'any 2008
Els arqueòlegs calculen que des de l'inici de les excavacions, el 1970, s'ha excavat el 25% de la superfície urbana. Sabem que el nucli urbà era molt més ampli ha explicat Marina Miquel. En aquest sentit, molts experts creuen que el Molí d'Espígol, podria ser la desapareguda capital ilergeta d'Athanàgia, Atanagrum en llatí. Les estructures més antigues del jaciment es remunten a l'inici del segle VII aC. Al segle IV aC, però, l'assentament va esdevenir una autèntica ciutat que va arribar a tenir 6.000 habitants. Va ser abandonada l'any 200 aC durant les revoltes dels ilergets contra Roma i, posteriorment, va tornar a ser habitada de manera intermitent fins a començaments del segle I aC.
Pel que fa a la museïtzació del centre d'interpretació, ubicat al mateix jaciment, s'ha renovat els panells explicatius, en els que s'hi pot llegir la història del jaciment i veure com era la ciutat. També s'ha dotat l'espai amb una peça audiovisual que narra tota la història del Molí d'Espígol. Segons ha explicat, Maria Miquel, tant el projecte de museïtzació com el d'excavació arqueològica, són una aposta per la recerca i per la dinamització social i del territori.
