Recerca històrica de Mollerussa IX - La Guerra Civil, primera part
El 18 de juliol de 1936 part de l’exercit espanyol s’aixecava en armes contra la República. Contràriament al pronòstic que havien fet els militars, el cop d’estat va fracassar a les ciutats més grans on les forces obreres el van aturar. Començava una guerra civil cruenta que va durar gairebé tres anys. Quan va esclatar la guerra, Mollerussa es trobava enmig d’una vaga dels treballadors de la Societat del Canal d’Urgell. El Comitè de Vaga, format majoritàriament per la UGT, va unir les seves forces al Comitè Revolucionari de Mollerussa, integrat per les Milícies Antifeixistes i el Comitè de Salut Pública. L’obrerisme aconseguia aturar el cop i automàticament es va iniciar una revolució proletària que es va estendre a tots els pobles de Catalunya. El diumenge, 19 de juliol de 1936, els diferents comitès de Mollerussa van ocupar l’Ajuntament i es van fer amb el control de les seves atribucions. La UGT es va establir a l’Amistat, el POUM va ocupar el Casino Republicà i els membres de les Joventuts llibertaries es van instal·lar al local del Centre Tradicionalista. El llavors alcalde d’ERC Mateu Capell, va mantenir el càrrec però va entregar la gestió de l’Ajuntament als diferents comitès revolucionaris.
Després d’establir el quarter general a la Casa de la Vila, el mateix dia 19 de juliol, el Comitè Revolucionari va imposar una sanció col·lectiva pecuniària de 125.000 pessetes a la gent de dretes
Aquesta multa la van reclamar en un termini de poques hores i també van exigir, sota pena d’afusellament, l’entrega al quarter general de totes les armes que disposessin els veïns abans de la mitjanit. El 21 de juliol de 1936 es va posar fi a la vaga de la Casa Canal, ja que no era necessari continuar amb l’aturada quan s’estava produint un marc de col·lectivització. A algunes de les famílies riques del poble com els Jaques, els Bosch, els Niubó o els Gabernet, entre altres, se’ls hi van expropiar totes les terres per ser repartides entre els veïns. Al ser un lloc de pas, Mollerussa va presenciar, durant aquelles primeres setmanes, una munió constant de milicians que travessaven el poble pujats en camions i cotxes pintats amb les sigles dels diferents partits i sindicats. Molts d’aquells milicians circulaven per Mollerussa entonant proclames revolucionaries i buscant els treballadors que no havien secundat la vaga per afusellar-los.
Els que havien estat en contra de la vaga eren principalment els treballadors de la Casa Canal que tenien càrrecs de confiança a l’empresa; aquests van ser considerats automàticament de dretes i van tenir que fugir o amagar-se per salvar la vida
Tanmateix, si destaca per damunt de la resta un fet rellevant a Mollerussa durant els primers mesos de guerra, aquest va ser la detenció i afusellament del cap de la Societat del Canal d’Urgell, l’agramuntí Bartomeu Lluch Farreny. D’ençà del 18 de juliol, la pressió dels milicians cap a Bartomeu Lluch i la seva dona, l’Encarnació Font, va augmentar considerablement. Treballadors de la Casa Canal li van confiscar i es van repartir les seves terres; també van ocupar els seus magatzems, li van requisar el cotxe i la ràdio i es va instal·lar una guàrdia de milicians 24 hores a casa seva.
En el que ocorre després, es necessari remarcar que dos fonts, en la recerca sobre aquesta història, entren en contradicció a l’hora d’explicar com Bartomeu Lluch va poder sortir de Mollerussa a mitjans d’agost de 1936
Per altra banda, si cal destacar un dels membres més importants del Comitè Revolucionari de Mollerussa, aquest va ser el regidor del PSUC Ramon Romà Marró. Regidor a l’ajuntament durant la república i la guerra, Ramon Romà tenia 49 anys aquell juliol de 1936 i era admirat pels veïns gràcies a la seva veterania i el seu discurs intel·lectual; fet que el va convertir ràpidament en un dels personatges amb més pes dintre del Comitè.
A Ramon Romà se li atribueix ser l’instigador de la destrucció del campanar de l’església el dia 16 de setembre de 1936, quan va esclatar la revolució, l’església de Sant Jaume i la capella de Sant Isidori van ser saquejades, tota la simbologia religiosa va ser destruïda i els interiors dels temples convertits en punts de trobada dels milicians.
Alguns veïns van recollir del mig de la plaça les restes de Sant Isidori i les van guardar fins que es va acabar la guerra. Pel que fa a l’activitat a l’Ajuntament, el 30 de setembre, l’alcalde Mateu Capell va acabar renunciant al càrrec. Després d’un breu període de transició, amb Miquel Gabarra al capdavant, es va escollir, el dia 19 d’octubre, al membre de la CNT Francesc Rubinat com a nou batlle de Mollerussa.
De tots ells, sabem que Arnaldo Cirilo va ser afusellat l’endemà mateix davant el cementiri de Lleida
Isidre Cuberes i Manel Solà van entrar a formar part del consistori durant el franquisme; en canvi, de la resta en desconeixem la seva fi, però segurament van ser alliberats un cop van entrar les forces franquistes.
A finals d’aquell 1936 el govern republicà, dirigit per Largo Caballero, creava l’Exercit Popular de la República. Les milícies anarquistes i marxistes, que havien estat clau en aturar el cop d’estat del 18 de juliol, a principis de 1937 es van veure obligades a dissoldre’s i a integrar-se al exercit regular de la República. D’aquesta manera es posava fi al procés revolucionari dels primers mesos de guerra i es burocratitzava, sota les directrius de la Unió Soviètica, la lluita contra el feixisme.
PER SABER-NE MÉS CAL QUE LLEGIU:
- ALTISENT CARULLA, Daniel. “Les Cartes de Ramon Carné Albareda, delacions i caciquisme de postguerra a Mollerussa” Mascançà. Revista d’Estudis del Pla d’Urgell, número 7 (2016), p.9-24.
- POLO SILVESTRE, Miquel.: Mollerussa, de lloc petit a poble (1889-1938),Mollerussa, IG Cuberes, 1997.
- VILA RICART, Jaume. Els Canals d'Urgell i la seva història. Lleida. Diputació de Lleida. 1992.