Diversos carrers del centre de la ciutat de Lleida han acollit aquest Divendres Sant el pas de la processó del Sant Enterrament. Es tracta d'una de les més multitudinàries que se celebren durant la Setmana Santa a les comarques de Ponent i està organitzada per la Congregació de la Puríssima Sang. Els armats, com és tradicional, s'han encarregat d'obrir el recorregut i han fet diverses figures a l'avinguda de Catalunya. Allà, milers de persones ja esperaven per seguir una processó que ha sortit i ha acabat a l'església de la Sang de la capital del Segrià. En total, s'han pogut veure onze escenes i hi han desfilat unes 500 persones. Enguany, a més, la Mare de Déu de la Soledat ha lluït el seu mantell, el qual ha estat restaurat recentment.
El so de les trompetes i els timbals han ressonat pels carrers de la capital del Segrià aquesta nit de Divendres Sant amb motiu de la processó del Sant Enterrament, que ha submergit Lleida en la devoció de la Setmana Santa amb aquesta representació plàstica de la passió i mort de Crist. La solemne i penitencial processó organitzada per la Congregació de la Puríssima Sang ha aplegat milers de lleidatans. L'esquadra romana dels Armats de la Sang ha obert camí als onze passos, sent el de la Mare de Déu de la Soledat i el Crist Jacent els més representatius.
Pel que fa al mantell processional d'aquesta Mare de Déu, la seva restauració ha tingut un cost de gairebé 12.000 euros, tal com ha explicat el prior de la Congregació de la Sang, Eduard Segarra
Concretament, es tracta d'una peça única a Catalunya de l'any 1929 i que està confeccionada amb vellut, fil d'or i incrustacions de pedreria i perles naturals. La zona que estava més delicada era la del cap, on reposa la corona de la verge i, de fet, es va detectar que en alguns punts s'estava esquinçant.
El mantell és de confecció catalana, fet a mà a Casa Jorba per 50 brodadores segons explica la seva història, i va ser costejat per subscripció popular. A més, també va sobreviure a la Guerra Civil, en ser amagat a les carboneres de la Casa de la Maternitat, on va ser localitzat per una monja l'any 1939, que el va retornar a l’església. Ara, la congregació té previst restaurar-ne dos més, a banda d'abordar diverses reformes al temple.
La processó ha arrencat a les nou del vespre des de l'església de la Sang, al carrer Sant Antoni. La desfilada ha recorregut les avingudes Blondel i Catalunya, els carrers Lluís Companys, Unió, Templers, Acadèmia, República del Paraguai i Alcalde Costa, l'avinguda Catalunya de nou i ha continuat per Blondel, Vila de Foix -passant per davant de la catedral- i Sant Antoni per retornar de nou a l'oratori de la Sang, on ha finalitzat. L'acte ha comptat amb la participació de diverses confraries lleidatanes amb les seves vestes i penitents, a més de bandes de música i agrupacions de tambors i bombos.
El primer dels passos que s'ha pogut veure ha estat el de l'Oració Horta, de la confraria dels Pagesos. Després, l'han seguit el de la Flagel·lació, de la confraria de la Mercè Pares Mercedaris; l'Ecce Homo, de la confraria del Centre Gallec; l'Ecce Filius Tuus, de la confraria de la Casa d'Aragó; el Crist dels Portants de Sant Llorenç; el Crist de la Sang, dels congregants de la Puríssima Sang; el Crist de l'Agonia, de la confraria del Crist de l'Agonia; a més del pas del Descendiment, de la confraria de la Sagrada Família i Sant Cristòfol.
A continuació hi havia el pas que es va estrenar l'any passat, el de Jesús portant la creu en el moment de l'encontre amb la seva mare, acompanyada per les vestes de la Casa d'Andalusia. En el moment que ha passat davant de les autoritats, com a novetat, ha estat portat a les espatlles. La processó s'ha tancat amb el pas del Crist jacent, de l'Associació de Portants del Crist jacent, i el de la Soledat, de la Congregació de la Puríssima Sang.
