La Fira de Sant Miquel, referent en bioeconomia i tecnologies digitals

Gabriel Castañares va cloure la 68a edició del saló i remarcant el paper rellevant del sector agrícola i alimentari en el desenvolupament dels Objectius de Desenvolupament Sostenible

Espai Àgora BIT de la Fira de Sant Miquel ©BIT
photo_camera Espai Àgora BIT de la Fira de Sant Miquel - Foto: Fira de Lleida

“En aquesta edició ens hem endinsat amb una seguretat definitiva cap a camins molts importants que definiran el perfil de la fira en els propers anys, camins com la bioeconomia i les tecnologies digitals aplicades al sector primari”, va afirmar l’alcalde de Lleida, Miquel Pueyo, en el decurs de l’acte de  cloenda de la Fira de Sant Miquel i Eurofruit, celebrat la tarda de diumenge al Palau de Vidre de Fira de Lleida. La 68a edició de la Fira Agrària de Sant Miquel (Saló Nacional de la Maquinària Agrícola) i la 37a edició d'Eurofruit (Fira Professional de Proveïdors de la Indústria Fructícola) van ser clausurats després de quatre dies de funcionament per Gabriel Castañares, director general de Polítiques Palanca per al Compliment de l'Agenda 2030 del Ministeri de Drets Socials i Agenda 2030.

Pueyo, que va definir l’edició d’enguany com “la de la recuperació plena i la normalitat, després de dos anys molts difícils per la pandèmia”, va refermar l’aposta de Lleida per esdevenir la capital AgroBioTech del sud d'Europa, i va destacar la celebració del primer Congrés sobre Bioeconomia, Innovació i Tecnologia (BIT), “una iniciativa que vol posar en valor la bioeconomia, un model circular i sostenible basat en l’ús de recursos renovables i locals”, i que en aquesta edició inicial ha aplegat 400 assistents. “Les Institucions de l’anomenat G6, l’Ajuntament de Lleida, la Diputació de Lleida, la Generalitat de Catalunya, la Cambra de Lleida, la Cambra de Tàrrega i la Universitat de Lleida, tenim clar que Lleida ha d’esdevenir un Agro AgroBioTech”, ha afegit.

Clausura Fira de Sant Miquel Lleida 2
Clausura de la Fira de Sant Miquel Lleida - Foto: Fira de Lleida

Oriol Oró, director general de Fira de Lleida, va fer balanç del certamen i va mostrar la satisfacció de la institució firal per haver recuperat la normalitat quant a nombre d’empreses (290), superfície d’exposició (54.000 m2), presència internacional i visitants (100.000). Tot i reconèixer que “la fira és un reflex del moment socioeconòmic que estem vivint, i el sector ha viscut una campanya molt complexa que s’ha reflectit en l’activitat econòmica”, va afirmar que el nombre de vendes i contactes registrats en aquesta edició ha estat satisfactori, “considerant en el context actual”.

De la seva banda, Gabriel Castañares es va referir al sector agrari de les Terres de Lleida com “un dels grans exponents a nivell nacional” i va agrair la seva dedicació i esforç que “ens ha permès situar-nos com un país líder en termes de producció i de qualitat”. El director general va assenyalar, en aquest sentit, que “cal tenir un sector agroalimentari fort que garanteixi la producció, el proveïment i el subministrament dels productes més bàsics, com els aliments. Una fortalesa i capacitat -ha dit- que ja ha demostrat amb la pandèmia i que està demostrant ara dins el context de diverses dificultats que viu el sector”. 

Els sectors que han estat representats a la fira són els de l’agricultura de precisió, la maquinària agrícola, els equipaments i serveis per a l’agricultura i la ramaderia, els productes i aliments de proximitat, l’embalatge, el viverisme, la defensa vegetal, la maquinària industrial, la protecció contra la pedra, els sistemes auxiliars, el reg, els drones i l’automoció

Castañares va posar èmfasi en el paper rellevant del sector agrícola i alimentari en el desenvolupament dels Objectius de Desenvolupament Sostenible, els ODS, establerts en la fulla de ruta de l’Agenda 2030, “el marc d’acció més ambiciós del que s’ha dotat Espanya i el conjunt de la comunitat internacional que ens ha de conduir cap a un futur basat en la protecció del nostre planeta i la garantia d’una vida digna per al conjunt de les persones”. En aquest punt, Castañares va destacar que “un sector agrícola i alimentari proactiu és fonamental per assolir els reptes de l’Agenda 2030” i va encoratjar al sector a seguir treballant en aquesta línia.

En el decurs de l’acte, el director general de l’Agenda 2030 va voler recordar que dins de l’ODS número 2 s’inclouen reptes com eradicar la fam, la seguretat alimentària, la millora de la nutrició i la promoció d’un agricultura més sostenible i va citar també altres reptes relacionats amb l’agricultura com són l’ODS 6 relatiu a l’aigua i la seva gestió, l’ODS 8 relatiu al creixement econòmic i l’ODS 12 sobre producció i consums responsables.

Dins l’Estratègia de Desenvolupament Sostenible 2030, aprovada pel Consell de Ministres l’any passat per definir el camí a seguir per Espanya en la consecució dels reptes a desenvolupar, Castañares va voler destacar l’important paper de la Llei de la Cadena Alimentària perquè “suposa un clar impuls a la protecció dels productors agrícoles”, així com la nova Política Agrària Comuna (PAC) perquè “contempla mesures de condicionalitat social i ambiental adreçades a respondre davant els reptes de futur del sector agrícola per garantir una renda justa, incrementar la seva competitivitat i treballar preservant el medi ambient”.

En la seva intervenció, el secretari d'Alimentació del Departament d'Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, Carmel Mòdol, es va congrtular que Sant Miquel “hagi recuperat l’oportunitat i el pols econòmic, combinant la fira amb el Congrés BIT, fet que situa la nostra locomotora en la via que va en la direcció correcta”, i va asseverar que la fira és un bon instrument per “aprofitar el coneixement, la innovació i la capacitat de reflexió de la gent per millorar les nostres condicions de vida”. També ha demanant que “aquest coneixement arribi, a un preu raonable, a tot el sector productiu agrari, un sector sustentat sobre petites empreses familiars”.

Jaume Saltó, president de la Cambra de Comerç i Indústria de Lleida, va mostrar la confiança en superar “una de les pitjors campanyes agràries en els darrers anys, amb gelades, sequera, ventades i temperatures extremes, gràcies a que tenim un sector resilient, que aposta per les noves tecnologies i per explotacions més eficients”. També va remarcar que la Fira de Sant Miquel ha acollit activitats paral·leles de gran interès com el paper de la dona dins del sector agrari, el desenvolupament del món rural o la digitalització i l’agricultura 4.0. 

Carles Gibert, diputat de Transformació Econòmica de la Diputació de Lleida, va insistir en que esdeveniments com la Fira de Sant Miquel i el Congés BIT refermen la capitalitat de Lleida en l’àmbit de la bioeconomia catalana i permeten avançar “per anar donant pas a una indústria verda i altament digitalitzada”.

L’acte de cloenda va ser també el marc del lliurament de guardons als guanyadors del 25è Premi a la Innovació Tecnològica i Seguretat en el Disseny de les Màquines Agrícoles i dels Equips de la Indústria Agroalimentària, convocat per Fira de Lleida.

Una voltejadora de compost, presentat per l’empresa Agrícola Dei, va guanyar el primer premi, mentre que el segon va recaure en un dispositiu i programari GPS de localització per a la traçabilitat de les aplicacions de fitosanitaris presentat per Ecostas Smart Fito, i el tercer se’l va endur la Plataforma Amiga, un tractor elèctric amb visió electrònica i Intel·ligència Artificial destinat a facilitar tasques agrícoles, presentat per Farm-Ng

Igualment, durant l’acte es van lliurar els guardons corresponents al Premi del Llibre Agrari i de l’Article Tècnic Agrari. El primer va recaure en Bases técnicas y ecológicas del proyecto de repoblación forestal, editat i escrit per Jesús Pemán, Rafael M. Navarro, Maria Aranzazu Prada y Rafael Serrada, pertanyents a diferents institucions i centres, mentre que el segon va ser per La necesidad de una gestión integral de los nutrientes, escrit per Xavier Flotats (UPC-Barcelona TECH). Ambdós guardons estan convocats per Fira de Lleida en el marc de la Fira de Sant Miquel. Els certàmens estan dotats amb 3.000 i 1.000 euros, respectivament.

comentaris