L'Ajuntament de Lleida ha obtingut 6.317.770,85 euros del fons europeus Next Generation per millorar la mobilitat a la ciutat. Aquest ajut, que la Paeria rebrà a través del Pla de Recuperació Transformació i Resiliència que gestiona el Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana, permetrà a la capital del Segrià afrontar projectes per un valor total de més de 10 milions d'euros com ara posar en marxa una zona de baixes emissions (ZBE) al centre de Lleida, crear nous eixos de vianants i carril bici i potenciar el transport públic amb l'adquisició de cinc autobusos elèctrics i canvis tecnològics. "És una notícia històrica que permetrà avançar en el canvi de model de mobilitat que volem per a la ciutat", ha dit l'alcalde Miquel Pueyo.
L'ajut de 6,3 milions d'euros permetrà cobrir el 62% dels 10,1 milions amb què l'Ajuntament de Lleida ha pressupostat els cinc projectes previstos per millorar la mobilitat a la ciutat.
D'entre els projectes previstos, destaca la implantació d'una zona de baixes emissions (ZBE) entre l'LL-11 i el Segon Passeig de Ronda
La Paeria també preveu crear nous eixos de vianants, bicicletes i transport públic als eixos bàsics de la ZBE: rambla d'Aragó, Prat de la Riba i Alcalde Rovira Roure, on s'eliminaran carrils per a vehicles i aparcament per implantar carril bus, carril bici i més espai per a vianants. Inclou també actuacions en vies secundàries com ara més de 20 passos de vianants o cruïlles elevats a Escorxador, Universitat i Pardinyes; l'ampliació de voreres, o la vianalització parcial als carrers Bisbe Messeguer, Vallcalent i Girona i la plantació d'arbres per reduir l'efecte illa de calor.
Així mateix, s'habilitaran eixos de carril bici i vianants a l'accés al polígon el Segre (1,8 quilòmetres i urbanització de voreres accessibles) i a les escoles Espiga (750 metres al camí de Montcada), Sant Jordi-Manuel de Montsuar (2 quilòmetres a l'N-230) i Camp Escolar (440 metres al passeig de Ronda).
Finalment, la Paeria adquirirà cinc autobusos elèctrics per substituir-ne cinc de gasoil, i instal·lar sis nous punts de recàrrega de vehicles elèctrics. A la vegada, preveu fer una transformació digital del transport públic amb un nou Sistema d'Ajuda a l'Explotació que substitueixi l'actual, que és obsolet, i té problemes de cobertura i informació errònia o nul·la. Així, es planteja renovar el sistema amb informació millorada, nous sistemes de pagament amb el mòbil i optimitzar rutes de transport en funció de la demanda, reduint emissions i sorolls.
El tinent d'alcalde Toni Postius ha destacat la importància que tindran aquestes inversions per completar la xarxa de carril bici que "estava a trossos, mal acabada i en alguns casos era insegura". També ha remarcat que permetrà a arranjar el polígon industrial El Segre "després de dècades de deixadesa i de nul·la inversió".
El finançament restant que no es cobrirà amb l'ajut (uns 3,85 milions d'euros) anirà a càrrec de fons propis de l'Ajuntament de Lleida, que s'endeutarà per fer-hi front. "És una xifra molt important, que ha de suposar no només una oportunitat de transformació de la ciutat, sinó també llocs de treball i oportunitats per a les empreses", ha assenyalat Pueyo.
L'alcalde ha destacat que aquesta inversió pública en els pròxims mesos jugarà un paper molt important per a l'economia de Lleida en l'etapa postcovid
"A hores d'ara estem pendents de l'aprovació definitiva del pressupost per al 2022 a causa d'una voluntat de bloqueig que ens ha fet perdre pel cap baix tres mesos", ha assenyalat Pueyo. En aquest sentit, ha apel·lat "a la responsabilitat de totes les forces polítiques de la ciutat perquè no continuïn posant pals a les rodes, no al pressupost que presenta aquest govern, sinó a les legítimes expectatives de futur que té la ciutat", ha afegit.
A banda d'aquests cinc projectes, la Paeria havia presentat a aquesta convocatòria un segon bloc amb cinc projectes més. De moment, no han obtingut finançament, però han quedat en llista d'espera en "molt bona posició" per si queden diners d'aquesta convocatòria o per tornar-los a presentar en les següents, ha explicat Toni Postius.
