24.09.2021 |

Lleida, primera ciutat del món en aprovar una moció per reconèixer l’exili colombià

Marina Camargo, víctima del conflicte armat a Colòmbia, lideresa social i asilada a Lleida - Institut Català Internacional per la Pau
Marina Camargo, víctima del conflicte armat a Colòmbia, lideresa social i asilada a Lleida - Foto: Institut Català Internacional per la Pau
Lleida, primera ciutat del món en aprovar una moció per reconèixer l’exili colombià

L’Ajuntament de Lleida ha aprovat al ple municipal de divendres 30 de juliol una moció de reconeixement a la població colombiana exiliada i migrada resident a la ciutat i a les terres de ponent.

L’acord forma part d’una aposta per donar suport, a nivell internacional, a la tasca de la Comisión de Esclarecimiento de la Verdad de Colombia, i enfortir els vincles socials i institucionals amb les persones migrades i refugiades.

La proposta ha comptat amb el suport del conjunt dels grups polítics municipals, comptant amb els vots favorables d’ERC-AM, PSC, JxCat Lleida, Comú de Lleida, Cs i el PP.  

Aquesta iniciativa ha estat impulsada per la Coordinadora d'ONGD i altres Moviments Solidaris de Lleida i articulada amb el Node Catalunya de suport a la Comisión de la Verdad de Colòmbia i l’ICIP (Institut Català Internacional per la Pau).

Segons Carme Campoy, membre de la junta de la Coordinadora d’ONGD, "el treball de la diàspora colombiana – prop de 3000 persones migrants i exiliades a Lleida – ens serveix d'exemple a seguir per a treballar per a la convivència, la cohesió social i la pau”. "És fonamental que la ciutadania lleidatana i les seves institucions reconeguin i acompanyin el treball cap a la construcció d'una pau estable i duradora a Colòmbia per part de la diàspora i les víctimes del conflicte armat residents a la ciutat", afegeix.

La dignitat de les víctimes

La moció aprovada posa el focus en la dignitat de les víctimes, i que els seus processos de resistència i resiliència, les seves aportacions a la pau a Colòmbia i a la societat lleidatana siguin reconeguts públicament per les institucions i les societats d’acollida.

Segons el padró municipal, a Lleida hi viuen un total de 2.952 persones colombianes (1.553 dones i 1.399 homes). Aquesta xifra suposa el 2,1% de la població de la ciutat

El text aprovat “reconeix les aportacions de les organitzacions de la societat civil a Lleida per a una pau sostenible i duradora a Colòmbia i el suport a la població migrada i exiliada”. També s’acorda realitzar una trobada amb representants de la diàspora i l’exili colombià, i amb organitzacions de suport a Lleida, “per al reconeixement públic de la seva dignitat, treball i aportacions a la pau a Colòmbia i a la seva societat d’acollida”.

Durant els darrers mesos l’ICIP i el Node Catalunya han organitzar un parell de tallers amb la població colombiana de Lleida, en coordinació amb Regidora d'Educació, Cooperació, Drets Civils i Feminismes de la Paeria i la Coordinadora d’ONGD. Aquests tallers van permetre informar sobre el procés de pau a Colòmbia i sobre els drets de les víctimes, i també identificar les necessitats específiques de la comunitat colombiana a la capital del Segrià.

Una de les persones que va participar en aquest procés és Marina Camargo Jinete, resident a Alcarràs des de fa tres anys i víctima del conflicte. En la presentació de la moció al ple municipal, Camargo ha parlat de la seva experiència com a persona asilada a les terres de ponent:

"La població colombiana que es troba radicada a Lleida estem molt agraïts per l'acollida i la qualitat humana com som tractats. Estem aquí per dir gràcies de part de les persones refugiades. Per a la població colombiana aquesta moció és com un arbre que ens dóna aixopluc i que ens ajuda a sentir-nos emparats, protegits i acollits entre el poble català”, explica.

Durant el ple municipal també ha intervingut Maria Rosario Vásquez, portaveu del Node Catalunya, qui ha tancat la seva intervenció parlant de l’efecte reparador que aquesta moció té per les víctimes residents a Catalunya

Un procés pedagògic liderat per l’ICIP

Un dels principals impulsors de la moció aprovada divendres és l’ICIP. Des del 2018, la institució actua com a Secretaria Tècnica a Europa de la Comisión de la Verdad de Colòmbia. La seva funció és propiciar que qualsevol víctima del conflicte pugui aportar el seu testimoni i vincular-se a la reconstrucció de la memòria històrica i la reconciliació, i que les societats d’acollida es familiaritzin amb el procés de pau de Colòmbia i les persones colombianes que viuen entre nosaltres. En aquesta línia, s’han creat 15 nodes o espais de participació ciutadana en 10 països europeus. El node Catalunya és un dels més actius.

En aquest marc, l’ICIP ha proposat impulsar mocions municipals de suport a les víctimes residents a l’estranger. Lleida és la primera ciutat del món que ha recolzat aquesta iniciativa i es converteix, així, en un referent internacional per altres ciutats i institucions internacionals.

"Hi ha poca consciència que entre nosaltres viuen persones que han estat víctimes d’una guerra, que han hagut de refer la seva vida social i professional en un país estany. Volem reconèixer el valor i la dignitat d’aquestes persones i facilitar la seva integració a Lleida”, afirma Ana Isabel Barrera, també víctima colombiana i tècnica de l’àrea de Memòria, convivència i reconciliació de l’ICIP.

Un acord de pau històric

Després de 50 anys de guerra, el 26 de setembre de 2016 el govern de Colòmbia i la guerrilla de les Forces Armades Revolucionàries de Colòmbia (FARC) van signar un històric Acord de Pau.

Segons la Comisió de la Veritat, dels més de 5 milions de persones colombianes que viuen a l’exterior,
al menys 500.000 han estat víctimes de la guerra

Com a producte de l’Acord es va crear la Comissió per a l’Esclariment de la Veritat, la Convivència i la No Repetició, per identificar els patrons i causes del conflicte armat i satisfer el dret de les víctimes i de la societat a la veritat, la justícia, la reparació i prevenir, així, noves guerres. La Comissió presentarà el seu informe a finals d’aquest any.

Perfils de víctimes colombianes residents a ponent

Ana Isabel Barrera. Nascuda a Ituango (Antioquia). Advocada, defensora de drets humans. Es va exiliar a Catalunya l’any 2007 i es va establir a Barruera (Vall de Boí). Des de l’ICIP coordina la Secretaria Tècnica a Europa de la Comisión de Esclarecimiento de la Verdad.

Ana Isabel Barrera Osorio 2021 -  Insitut Català per la PauAna Isabel Barrera - Foto: cedida per l'Institut Català Internacional per la Pau

Marina Camargo Jinete. Nascuda a Barranquilla. Lideresa social. Va formar part d’una delegació de víctimes del conflicte que van presentar el seu testimoni a la taula de negociacions entre el govern de Colòmbia i la guerrilla de les FARC a l’Havana. Es va exiliar l’any 2019 i va arribar a la demarcació de Lleida, on viu des d’aleshores.

Lleida, primera ciutat del món en aprovar una moció per reconèixer l’exili colombià
comentaris