Aquest mes de març, la ciutat de Lleida ha estrenat 'Centre històric, patrimoni de dones', una nova ruta a la seva història passada a través dels testimonis patrimonials i en veu de dona.
Un itinerari que s'inicia en temps d'Iltirta, la Lleida ilergeta, i arriba fins als nostres dies
La història de les dones a Lleida queda emmarcada dins el sistema patriarcal des del seus origens. La ruta ofereix descobrir qui ha estat el seu paper a peu i a través del patrimoni públic. Així doncs, es convida a recórrer carrers, places, edificis remarcables, espais desapareguts i detalls desapercebuts.
L'objectiu és poder fer un dibuix de l'existència i la vida de les dones a la ciutat. Un viatge que s'inicia amb els mites ilergets, quan les filles d'Indivil va ser ostatges dels cartaginesos, provocant un gir de 180 graus a l'estratègia militar del cabdill.
També es descobrirà el carrer de Lleida que llueix el record d'una dona de temps romans, passant de puntetes per la dona andalusina i les dones nobles de la Leyda cristiana, on destaca la comtessa Aurembiaix d'Urgell. Amb una vida acomodada però patint la misogInia, esdevindrà de facto la clau d'entrada dels grans privilegis que obrindrà la ciutat de la mà del sempre triomfant Jaume I.
Posteriorment, l'Estudi General convertiria Lleida en una ciutat amb molts homes, mentre existir fora del matrimoni era perillós i excloent per a les dones. Passem així a descobrir institucions i espais on vivien moltes dones, com ara el Convent de Santa Clara i Santa Teresa, així com l'espai que va ocupar el Bordell Públic on, també enclaustrades, hi vivien dones menys sortoses que les anteriors.
Amb la visita es redescobriran espais de clausura femenins, com convents i bordells; el paper de les lleidatanes en les guerres, així com les lleis i violències que s'exerciren sobre elles pel fet de ser dones
El carrer Major va ser testimoni dels obradors que van ocupar dones soles a la recerca d'escletxes, destacant un interessant fil de dones impressores des del segle XVII. El carrer Cavallers mostra la història de les dones en els fets de 1707 enllaçant amb la icona de Maria Sauret, passant pel segle XIX que tanca les dones a casa però veu néixer l'escolaritat per a les nenes i l'Institut de Segon Ensenyament. El mateix carrer també guarda empremta de dones com l'Elena Pàmies amb l'Escola Municipal de Música, Victorina Vila amb el Liceu Escolar, o Pepita Uritz transformant l'Escola Normal de dalt a baix.
L'edifici de la Paeria és l'últim punt de la ruta, un escenari on, en temps medievals, la misoginia es convertia en llei assentant el patriarcat. Des de l'antiga presó, es recordaran algunes de les sentències del Tribunal de Coltellades. També successos com dones trobades mortes a casa, càstigs per adulteri, per exercir la medicina, etc. un sistema que portarà a l'associació de la dona amb el diable i el crim de bruixeria a Lleida.
El punt final vindrà donat de la mà de dues dones: Aurèlia Pijoan, primera regidora de Lleida, l'any 1937; i Martina Castells, doctora que trencà un altre sostre de vidre a Lleida lluitant pels drets de les dones.
