Un estudi encarregat a la UdL i la UPF Barcelona School of Management (UPF-BSM), en col·laboració amb el Patronat de Promoció Econòmica de la Diputació de Lleida afirma que un total de 428 empreses han marxat de Lleida en els darrers sis anys, una xifra que representa un 3,2% del total d’empreses del territori. Pel contrari en aquest període de temps han arribat a Lleida 341 empreses, una xifra “insuficient” per compensar la sortida d’empreses, segons va assenyalar l’investigador Jordi Moreno, un dels artífexs de l’estudi.
Podeu descarregar l'informe en aquest enllaç
L'estudi el va encarregar la La Cambra de Comerç de Lleida amb la voluntat d'aportar informació sobre la deslocalització d’empreses cap a altres territoris de l’Estat espanyol. El treball el van presentar aquest dilluns en l’Auditori del Centre de Cultures i Cooperació Transfronterera de la UdL, l' investigador del departament d'Administració d'Empreses, Jordi Moreno de la UdL, investigador de l'Observatori de Sostenibilitat de la UPF-BSM, Andrei Boar, i Oriol Montanyà, director de l'Observatori de Sostenibilitat de la UPF-BSM.
L’informe manifesta que les causes de la deslocalització varien en funció del territori de destí. En aquest sentit, constata que les empreses que marxen a Barcelona (39,4%) ho fan per motius lligats a la capitalitat, com són les infraestructures, la disponibilitat de treballadors o l’oportunitat d’incrementar clients.
Les companyies que se’n van a Aragó, majoritàriament a Osca i municipis de la Franja, com Binéfar o Monzón, (18,9%), apel·len a raons de caràcter més polític i econòmic, com l’agilitat administrativa, la predisposició dels responsables públics i la disponibilitat de sòl industrial
En paral·lel, la llibertat fiscal i les subvencions són els principals arguments que esgrimeixen les empreses per deslocalitzar-se a Madrid (14%).
Per evitar aquest èxode de talent de Lleida, els investigadors plantegen algunes solucions estratègiques, com per exemple millorar les infraestructures, aconseguint una connexió amb els corredors ferroviaris i donant nous usos a l’aeroport de Lleida-Alguaire; afavorir l’agilitat administrativa, a través d’una ‘finestreta única’ d’atenció a emprenedor; crear un pol d’atracció d’inversions, amb polígons especialitzats en el sector agroalimentari; i prestigiar l’emprenedor i l’empresa, mitjançant un pla de comunicació ambiciós que posi en valor els beneficis que aporta l’economia productiva al benestar del conjunt de la societat lleidatana.
En aquest sentit, els investigadors, van apuntar que el projecte del Polígon Torreblanca-Quatre Pilans podria ser una bona oportunitat per començar a explorar aquest camí
Segons aquest estudi, la deslocalització afecta especialment a les empreses comercials (21,26%) i de la construcció (14,02%). Moreno va dir que “la deslocalització ha afectat Lleida més que a altres poblacions tant de Catalunya com de la resta de l’Estat de característiques similars”, i va alertar que corre el perill de quedar al mig de dos hubs logístics molt potents; Saragossa amb el Corredor Central i Barcelona amb el Corredor Mediterrani.
