El bon ús del tractament amb pressió positiva contínua a les vies respiratòries (CPAP) per al tractament de l'apnea del son redueix fins a un 31% el risc de patir episodis cardiovasculars i cerebrovasculars greus. Segons una investigació liderada des de Lleida publicada a la revista internacional 'Journal of the American Medical Association' (JAMA), s'evidencia que la teràpia CPAP pot ser un factor clau per a la prevenció cardiovascular en pacients amb apnea obstructiva del son i malaltia cardiovascular establerta. Troballes així tenen una enorme "rellevància clínica" en el maneig del risc d'aquest tipus de pacients, segons Ferran Barbé i Manuel Sánchez de la Torre, autors de l'estudi.
L'estudi destaca la importància i la necessitat que el pacient tractat amb CPAP compleixi aquest tractament diàriament fent-lo servir durant tot el període de son. La troballa canviarà les guies clíniques de maneig de l'apnea del son, segons els responsables de l'estudi.
L'apnea obstructiva del son afecta entre el 20 i el 30% de la població adulta, i el 80% de les persones afectades no estan diagnosticades. És un trastorn comú i crònics caracteritzat per l'oclusió de les vies respiratòries superiors durant el son, que provoca falta d'oxigen de manera intermitent, fragmentació del son i canvis en la pressió intratoràcica.
Pacients amb apnea del son tenen un risc elevat de patir malalties cardiovasculars
Investigacions anteriors, com ara els estudis SAVE, ISAACC i RICCADA, van determinar que l'aplicació de pressió positiva contínua en la via aèria en pacients amb malaltia cardiovascular establerta i apnea obstructiva del son té un efecte neutral en la prevenció secundària de nous esdeveniments cardiovasculars recurrents, és a dir, no té cap efecte positiu per prevenir esdeveniments cardiovasculars més importants.
Aquesta nova investigació demostra que el complement adequat del tractament amb CPAP (superior a quatre hores d'ús per nit) és un factor clau en la prevenció cardiovascular secundària i en la reducció del risc de recurrència d'un esdeveniment cardiovascular greu. Ferran Barbé, explica que fins ara no hi havia aquesta evidència i només es podia recomanar basant-se en la millora dels símptomes, cosa que motivava que alguns pacients no tinguessin una "adherència adequada". Amb aquesta nova investigació, s'ha demostrat que no té un "efecte neutre" i, sobretot, que no és "acumulatiu". En aquest sentit, Barbé fa una analogia amb la protecció solar, "que ahir em posés un protector solar no em protegeix de l'exposició avui. De la mateixa manera, hem vist que la protecció de la teràpia CPAP és només quan es fa servir almenys quatre hores diàries, i que desapareix quan el pacient deixa de fer-la servir o quan ho fa en un temps inferior".
La investigació s'ha fet analitzant tres estudis amb informació de 4.186 pacients. De manera individual, en els tres assajos clínics anteriors, no es va poder demostrar un efecte beneficiós del tractament amb CPAP. Ara gràcies a l'anàlisi de les dades conjuntes d'aquests tres grans assajos clínics, s'ha pogut demostrar que els pacients que fan un ús correcte del tractament de l'apnea del son amb el dispositiu CPAP aconsegueixen reduir el risc de tornar a patir un nou esdeveniment cardiovascular greu. Segons els investigadors, aquesta nova anàlisi ha estat possible gràcies al fet que es disposa d'una gran base de dades, ja que se sumen els tres estudis, i que de manera individual no hauria estat possible fer-lo.
Ferran Barbé és director clínic territorial de Malalties Respiratòries Cròniques de l'Hospital Universitari Arnau de Vilanova, professor de la Universitat de Lleida (UdL) i líder del grup d'Investigació Translacional en Medicina Respiratòria, de l'Institut de Recerca Biomèdica de Lleida (IRBLleida) i el Centre de Recerca Biomèdica a la Xarxa de Malalties Respiratòries (CIBERES). Manuel Sánchez és investigador Ramon y Cajal, professor del Departament d'Infermeria i Fisioteràpia de la UdL i líder del grup de Medicina de Precisió en Malalties Cròniques de l'IRBLleida.
