L'Alta Segarra conserva més de 200 ceps antics, sovint amagats entre camps i bardisses, que són testimoni del seu passat vitivinícola. Fa cinc anys, el projecte Vinyes Antigues, impulsat per Pere Tardà i un grup de veïns amb suport de l'INCAVI, va començar a recuperar i documentar aquestes vinyes oblidades. Fins ara, s'han localitzat ceps en 88 punts diferents de 14 municipis de les comarques de l'Anoia, el Bages, el Solsonès i la Segarra.
L'equip de recerca tracta cada localització com si fos un jaciment arqueològic vivent, creant fitxes detallades i recollint mostres de pàmpols. L'INCAVI ha analitzat unes 40 varietats, entre les quals hi ha cinc ceps únics, no catalogats a cap base de dades ni estatal ni internacional. Segons Carme Domingo, investigadora de l’institut, això evidencia un patrimoni genètic exclusiu a la zona.
Aquest coneixement no només té valor històric, sinó que pot ser útil per afrontar els efectes del canvi climàtic. Algunes d’aquestes varietats són més resistents i de cicle més llarg, cosa que pot ajudar a compensar els efectes de l’augment de temperatures sobre la vinya.
En paral·lel, s’ha creat una vinya museu a Conill (Pujalt) amb 234 ceps agrupats per varietat, com a forma de preservar i divulgar aquest llegat. Cada planta tindrà un panell explicatiu amb informació i geolocalització d’origen.
La vinya a l’Alta Segarra va ser substituïda progressivament pel cultiu de cereal al segle XX. Tot i això, es conserven elements com cups excavats a la roca, barraques i antics cellers que en recorden la importància històrica.
Els resultats d’aquesta recerca es compartiran el 19 de juny a Calaf, en una jornada oberta amb ponències de Tardà i membres de l’INCAVI.
