El Departament de Cultura de la Generalitat ha descartat incorporar sis construccions de la finca de Vallmanya, situada al terme d’Alcarràs (Segrià), dins de l’expedient de declaració com a Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN) de la casa on va residir el president Francesc Macià. Aquesta decisió ha estat presa malgrat les al·legacions presentades per la Iniciativa Popular Salvem Cal Macià-Casa Vallmanya, entitat que defensa la preservació integral del conjunt patrimonial, al qual considera un testimoni fonamental de la vida i activitat del líder republicà.
Segons l’informe emès pel Departament, només dos dels sis elements al·legats podrien tenir una vinculació històrica amb Macià, però aquesta seria de caràcter "circumstancial", relacionada amb l’ús econòmic i agrari de la propietat. Pel que fa a la resta d’elements, Cultura sosté que van ser construïts posteriorment a la mort del president, fet que, segons l’administració, n’invalida la inclusió en el reconeixement patrimonial.
L’anàlisi tècnica elaborada pel Departament assenyala que el camí dels xiprers, la bàscula de vehicles i la plataforma de formigó destinada a les cases dels colons apareixen documentats per primera vegada en les bases de dades de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC) l’any 1945. Així mateix, l’edifici conegut com les escoles noves no figura en cap registre gràfic anterior a l’ortofotomapa realitzat entre 1983 i 1992. Per tant, des del Departament es conclou que aquests elements no poden considerar-se vinculats a l’activitat de Macià.
Tanmateix, l’informe sí reconeix el valor històric de les anomenades escoles velles. Existeix documentació que acredita que Francesc Macià va ordenar-ne la construcció a partir de 1914, així com que va contractar personal docent per formar els fills dels parcers. També s’admet la possible relació del president amb la casa dels caçadors, de la qual es considera plausible que en promogués l’edificació. Amb tot, el Departament manté que el nucli fonamental del BCIN ha de ser la casa principal, no només com a residència, sinó com a escenari de reflexió i planificació política per part del dirigent.
Des de la Iniciativa Popular Salvem Cal Macià, la resposta del Departament ha estat rebuda amb indignació. En un comunicat, l’entitat qualifica de “decisió incomprensible” la negativa a protegir les escoles velles i la casa dels caçadors, tot denunciant el que consideren una "ficció institucional" sobre quins espais de la finca poden considerar-se històricament rellevants. A més, subratllen que la resta d’elements rebutjats són claus per entendre el funcionament agrícola de la finca, i per tant, part essencial d’un llegat patrimonial que caldria preservar en la seva totalitat.
Finalment, el col·lectiu recorda que la intenció inicial del Departament era no incloure Cal Macià dins del catàleg de BCIN, fet que, al seu parer, demostra una manca de voluntat política per protegir el conjunt de Vallmanya com a espai històric de referència nacional.
