El president de la Generalitat, Pere Aragonès, ha demanat a l'Estat una implicació "molt més gran" a l'hora d'establir les ajudes econòmiques destinades al sector agrícola afectat per la sequera. Segons Aragonès, el govern que encapçala ha destinat ja 92 MEUR, mentre que l'Estat ha anunciat 261 MEUR per al conjunt del territori. "És evident que és insuficient i és una mostra clara del desequilibri entre l'esforç que fa la ciutadania de Catalunya i el poc que fa el govern de l'Estat", ha denunciat. En aquest sentit, el Govern està preparant un tercer paquet d'ajudes destinat als sectors de la vinya i de les oliveres, el pressupost del qual dependrà de diversos factors com la pluviometria. "Estem monitoritzant la situació", ha afirmat Aragonès.
El màxim dirigent de Catalunya ha fet aquestes declaracions des de l'Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA) a Mollerussa. Aragonès ha recorregut les finques d'arbres fruiters per conèixer les tecnologies innovadores que s'han implementat per al seguiment de l’estat hídric dels cultius i per proporcionar assessorament al sector de l’agricultura i a les comunitats de regants en episodis d'escassetat d'aigua.
"Davant la sequera, el Govern planifica el futur gràcies al treball científic i tecnològic que fa l'IRTA i a la transferència del seu coneixement acumulat tant a les administracions com al sector", ha explicat el president
Després del recorregut, Aragonès ha assegurat que el Govern "ha acompanyat des del primer moment el sector, la pagesia i els ramaders del país per fer front a l'impacte de la sequera". Per aquest motiu, el cap de l'Executiu ha demanat "una implicació molt més gran" de l’Estat, perquè "ningú es pot desentendre de les seves obligacions en un sector clau com el de la pagesia".
En aquest sentit, el líder polític català ha criticat novament la gestió del govern espanyol i de la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre (CHE) respecte al canal d'Urgell i el Segarra-Garrigues. "La previsió, la planificació i l'anticipació han brillat per la seva absència", ha remarcat. "Es demostra que, quan les decisions es prenen a 600 km de distància, solen ser males decisions", ha afegit.
Per Aragonès, la sequera és el principal problema que té Catalunya i per això ha volgut reiterar que s'estan invertint "tots els recursos disponibles, amb inversions que sumen 2.400 milions d'euros fins el 2027". De fet, el líder del govern català ha recordat que ja s'han invertit 92 milions d'euros en ajudes "que permeten garantir la viabilitat del sector" distribuïts en dos paquets destinats a la compra de farratges i per a les pèrdues de fruita dolça i conreus herbacis de secà.
"I estem treballant en un tercer paquet per als sectors de l’olivera i la vinya", ha afegit Aragonès, malgrat que no n'ha concretat el pressupost. "Estem monitoritzant la situació, en el moment que tinguem la informació concreta prendrem la decisió conjuntament amb la Taula Agrària i d'acord amb les evidències que ens aportin les fonts científiques, sobretot l'IRTA", ha conclòs.
"Ja comencem a patir per a l'any que ve"
Des de l'IRTA han afirmat que la situació de sequera que viu el país ja no és "tan greu" com ho era fa dos mesos, tot i remarcar que no s'ha d'abaixar la guàrdia perquè l'any vinent l'escenari pot ser com el d'enguany o pitjor, ha advertit Jaume Casadesús, cap del programa de recerca en l'ús eficient de l'aigua a l'IRTA. "Hi ha una davallada de producció i ja comencem a patir per a l'any que ve, perquè l'aigua que apliquem ara de més és aigua que no tindrem a la guardiola per a l'any vinent", ha dit Casadesús, que ha afegit que més endavant pot ser que "el temps no acompanyi" com ho ha acabat fent enguany.
Assajos en agricultura regenerativa
La finca experimental de l'IRTA de Mollerussa estudia, entre altres, l'aplicació de mètodes d'agricultura regenerativa en cultius llenyosos, com ara fruiters. Es tracta d'un tipus d'agricultura que posa l'èmfasi en el sòl i que permet protegir la biodiversitat de l'entorn i també afavoreix la captació de carboni, de manera que s'aconsegueix una agricultura més sostenible, segons ha afirmat la investigadora de l'IRTA, Georgina Alins.
Per exemple, un dels assajos que es porten a terme ja ha demostrat que en aquelles finques de fruiters on hi ha cobertes vegetals hi ha un major nombre d'insectes pol·linitzadors que ajuden a controlar plagues d'altres insectes que són nocius per als cultius. "Estem veient quines són les tècniques agràries que tenen un potencial molt gran per practicar aquesta agricultura per a regenerar i fins i tot millorar les propietats del sòl", ha afegit Alins.
