La companyia lleidatana Campi Qui Pugui va rebre el guardó al millor espectacle familiar dels Premis de la Crítica 2020 per Camí a l'escola, es tracta d'un treball inspirat en el documental Sur le Chemin de l'École del director francès Pascal Plison, que mostra el camí ple d'obstacles de tres germanes que van a l'escola, una peça sobra la capacitat de superació i la vitalitat de tres nenes. La gala de lliurament dels Premis de la Crítica d'arts escèniques, va tenir lloc el dilluns 10 de maig a la sala Villarroel de Barcelona on es van anunciar els guanyadors de les 25 categories i els reconeixements especials.
El guardó el van recollir Cristina Garcia, directora i fundadora de la companyia amb Jordi Pedrós, que es va referir emocionada als seus companys i companyes d'equip des de la distància, ja que mentre ella recollia el premi, la resta de l'equip es trobava a Gijón, seguint l'streaming de la gala des d'un hotel. La companyia presenta un nou espectacle aquest mateix dimarts a la Fira Europea d'Arts escèniques per infants i joves "FETEN", una altra cita de gran importància estratègica per Campi Qui Pugui.
Cristina Garcia va agrair la feina de tantes companyies d'espectacles infantils o familiars que amb la seva feina i rigor professional els han inspirat durant anys i els han servit de referència i mirall. I ha reivindicat que es deixi de valorar de manera diferent la creació artística segons l'edat del públic a la que es destina l'espectacle i que totes les professionals que formen part de les arts escèniques per a infants i joves tinguin la mateixa visibilitat i reconeixement que la resta.
Els responsables de la companyia, es van llançar a muntar espectacle Camí a l'escola després de veure el documental al cinema i madurar la idea durant un temps. Un cop van obtenir els drets Cristina Garcia i Jordi Pedrós es van posar a treballar amb la directora i dramaturga Rosa Díez, i Jordi Farrés. La composició musical la van encarregar a Pascal Gaigne, i l'escenografia va sorgir de l'enginy de Joan Pena. El repartiment de Camí a l'escola el completen Alícia Buil i Aitana Giralt, al costat de Cristina Garcia, i Jordi Pedrós.
En un reportatge d'Escena Familiar Cristina Garcia va explicar, què "contínuament ens assalten preocupacions de gent privilegiada, que no fa més que queixar-se i en canvi, aquesta història parla problemes seriosos, reals, importants, és una lliçó que aquests nens comparteixen generosament amb nosaltres. Perquè habitualment som els adults els que pretenem explicar històries als infants per tal que aprenguin alguna cosa, però en aquest cas és a la inversa, són els nens que ens expliquen coses que tenen més valor, molt més, que res que nosaltres els puguem ensenyar mai. En aquest espectacle compartim la visió del món d'uns infants que tenen molt apresos els valors importants d'aquest nostre món, que és el mateix per a tots, i per això ens va semblar interessant que, a banda de la popularitat aconseguida amb el documental i la sèrie, el tema sortís de l'àmbit escolar per tal que ho veiés més gent".
La crítica
Segons la crítica, l'espectacle de Campi Qui Puigui destaca per la seva "bellesa i harmonia". Al portal Recomana.cat se'n pot llegir: "La sensibilitat de la direcció de Rosa Díaz es veu superada amb escreix per aquestes ganes d'explicar, d'una brillantor corprenedora", paraules del crític Jordi Bordes, o "La posada en escena captiva, fent-te viatjar per tot el món. La precisió tècnica lliga amb l'espai sonor, el vestuari i la il·luminació", escrit per Martí Rossell.
Referent i projecció internacional
Campi Qui Pugui s'ha convertit en referent de les arts de carrer, amb espectacle com Manneken's Piss, Rats!, i posteriorment, Pigs o Asteroid. Campi Qui Pugui va ser candidat als Premios Max al millor espectacle de carrer els anys 2019 i 2020 i van guanyar el Drac d'Or al millor espectacle de carrer de les edicions del 2015 i 2016 de la Fira de Titelles de Lleida. Es tracta d'una de les companyies catalanes més internacionals, ja que ha actuat a Austràlia, Canadà, Xina, Corea del Sud, Dinamarca, Regne Unit, Alemanya i Romania.
