El president de la Diputació de Lleida vol fer més àgil la institució als municipis i per això assegura que ja han començat a posar remei a la lenta burocràcia que endarrereix l'aprovació i execució de projectes que plantegen els municipis i que es pot allargar fins a uns 5 mesos de mitjana. En aquest sentit, la Diputació de Lleida preveu escurçar fins a 3 mesos els tràmits per tirar endavant els projectes que volen impulsar els municipis. En una entrevista amb l'ACN, el recent renovat president Joan Talarn ha destacat que així ho estipula el cartipàs aprovat divendres, amb la delegació d'algunes funcions del ple a la junta de govern per guanyar en "agilitat i rapidesa" sense perdre transparència amb la resta de grups.
Ho faran amb la delegació d'algunes funcions del ple a la junta de govern. Un exemple seria, en relació a les obres ja pressupostades, "que tothom sabia que s'havien de fer", s'aprovaran per junta de govern i tot serà molt més ràpid. Fins ara només s'aprovaven per junta aquells projectes de fins a 120.000 euros.
Els convenis, de fins a 60.000 euros, també s'aprovaran per junta de govern i això vol dir que es guanyarà temps sense perdre transparència, remarca Talarn, ja que les decisions de la junta s'envien a cadascun dels grups i després es passen per ple. En aquest sentit, el president lamenta la dificultat de "casar" el control necessari que tenen les administracions amb la rapidesa que demana el segle XXI, "on necessites que les coses es produeixin al moment".
Consciència per frenar el despoblament
Un dels cavalls de batalla del govern de la diputació del passat mandat va ser la lluita per frenar el despoblament de nuclis rurals de la demarcació de Lleida. Després de quatre anys, Joan Talarn diu que té la sensació que cada vegada hi ha més consciència als despatxos de Barcelona de la necessitat de frenar aquesta davallada d'habitants davant una realitat catalana que està marcada per una costa molt poblada i un interior que no ho està tant.
Talarn apunta que s'està fent bona feina i que aquesta serveix per canviar la visió que s'ha tingut fins ara. Així, posa en valor projectes del Govern com l'estatut del municipi rural.
Així mateix, destaca que és important no quedar-se només amb el lament del despoblament sinó que cal defensar que hi ha "projecte" per contribuir que la gent es quedi a viure al món rural. D'aquesta manera, parla del projecte desenvolupat a través del Patronat de Promoció Econòmica per impulsar Lleida com a capital de la bioeconomia i referència de l'agroindustria.
El president de la Diputació també situa el turisme com un "element clau", lligat a la millora de les vies de comunicació. Des de l'ens es publicarà el pla de revisió de tots els camins que permetrà fer "una foto de tot el que tenim"
En paral·lel, també hi ha tot el projecte de desplegament de la fibra òptica, la reivindicació per mantenir caixers automàtics als pobles i metges a cada consultori. Tot un conjunt de serveis que segons Talarn han de fer atractiu que la gent s'hi quedi a viure.
"La governança de progrés plantejada pel PSC pot millorar el projecte del mandat anterior"
Talarn repeteix mandat però ho fa amb un canvi de socis. S'hi manté l'única diputada d'Ara Pacte Local, l'alcaldessa d'Aitona, Rosa Pujol, que a l'anterior legislatura anava amb Junts. Aquesta formació, tot i ser la majoritària en nombre de diputats amb 10, no va aconseguir tancar un acord amb ERC, que va quedar en segona posició amb 8 representants i va configurar un pacte amb els 3 del PSC, el d'Unitat d'Aran i el de Pacte Local per acabar sumant 13. Durant el ple d'investidura de la setmana passada, Talarn es va comprometre a continuar desplegant el model de "governança republicana" amb els seus nous socis i ara matisa que les negociacions van servir per veure que s'hi podria sumar la visió de la "governança de progrés" plantejada pel PSC. El president diu que això fins i tot pot servir per millorar encara més el projecte que hi havia l'anterior mandat.
Abans de decidir com "repartir la casa", afegeix, van definir aquest model de governança i ERC, PSC, UA i PL van arribar a uns acords que va fer possible el pacte. Segons Talarn, a partir d'ara, si les quatre forces "anem pel mateix camí" serà relativament fàcil gestionar l'acord. Tot i així, és evident que hi ha punts de discrepància, com el posicionament cap a la causa independentista. Això se sabia de bon començament, diu Talarn, que està convençut que seran capaços de gestionar aquest desacord, fins i tot encara que el panorama polític a l'Estat sigui radicalment diferent a partir de diumenge que ve.
Finalment, Talarn assegura que el pacte de la Diputació de Lleida no està lligat al de la Diputació de Tarragona, que també suma ERC amb el PSC. Aquí es va trobar més acord en l'àmbit municipalista en la visió del PSC, UA i PL, que amb la de Junts, apunta. Així mateix, remarca que en cap cas hi ha "mala voluntat" cap als antics socis i espera de Junts que, superat el primer moment després de quedar fora del govern, "sabran tenir el paper que els pertoca i treballar per tots els municipis de la demarcació, que és la feina que hem de fer conjuntament".
