La Fundació Privada Horitzons 2050 ha adjudicat el Premi Horitzons de Gravat 2023 a l'artista italiana Silvana Martignoni per l'obra Fantasia, Luogo e Memoria. El jurat ha pres la decisió de manera unànime per "l'equilibri dels traços gràfics del punt i la ratlla i l'harmonia d'una composició que revela una personalitat dominada per la naturalesa i el món oníric i pel reflex d'unes gradacions que inspiren un univers vegetal que asserena l'esperit de qui el contempla". El Museu de Lleida ha acollit aquest matí la resolució del jurat del Premi Horitzons de Gravats en el marc de la presentació d'una exposició a l'Espai 0 que recopila els gravats finalistes.
Tanmateix, avui també s'han donat a conèixer els noms dels gravadors finalistes i els títols de les seves obres respectives. Així, doncs, Chiara Pasqualotto amb Courant; Ernesto Alva amb Espiral; Angela Malyshava amb La Unidad; María José Planells amb Eclosión X; Marta Torres amb Jardí; Tomàs Pariente amb Strips Cálido han acompanyat Fantasia, Luego e Memoria de Silvana Martignoni en la ronda final del Premi Horitzons de Gravats 2023, que ha recompensat l'artista italiana amb 5.000 euros, la dotació econòmica més elevada per a un guardó de gravat a l'Estat espanyol.
Cal recordar que el comitè de preselecció va admetre a concurs 105 obres de 64 artistes de 17 nacionalitats diferents (21 procedents de Catalunya; 15 d'Espanya; 8 d'Itàlia; 4 de Mèxic; 2 d'Argentina, França i Taiwan, i 1 procedent de Rússia, Bielorrússia, Andorra, Puerto Rico, Canadà, Equador, Bèlgica, Polònia, Albània i Síria), unes xifres que, de nou, han superat les expectatives més optimistes per part de la Fundació, tal com ja havia ocorregut en el proppassat Sant Miquel de les Lletres.
En aquest sentit, el president del jurat i, al seu torn, de la Fundació, Antoni Gelonch, ha destacat la qualitat de les obres presentades "en un començament extraordinari per al Premi Horitzons, un guardó que respon a la voluntat d'enriquir la col·lecció de gravats i el fons del Museu de Lleida, alhora que dota de categoria aquesta expressió artística".
Respecte a l'obra premiada, Antoni Gelonch, ha descrit el que li va suggerir Fantasia, Luogo e Memoria: "el detall d'aquest arbre del bon esperit, d'aquest arbre... que quan el vaig veure, personalment, em va recordar el Renaixement... Aquest és l'arbre de la bellesa que ens hauria d'infondre bellesa i assossegament. Per tant, només queda felicitar Silvana Martignoni, que avui hem tingut la sort de comptar amb ella, arribada d'Itàlia, i poder-li lliurar aquest premi".
La continuïtat del Premi Horitzons de Gravat està assegurada amb una segona edició prevista per al 2025.
El Premi Horitzons de Gravat és una iniciativa de la Fundació Privada Horitzons 2050 amb el suport de la Col·lecció Gelonch Viladegut i del Museu de Lleida. De fet, l'Espai 0 del Museu de Lleida aplega els gravats finalistes i l'obra guanyadora en una mostra visitable fins al 7 de gener de 2024.
Sobre Silvana Martignoni
Silvana Martignoni va néixer a Busto Arsizio i va estudiar a l'Escola d'Art i l'Acadèmia de Belles Arts de Brera, a Milà, on va presentar una tesi sobre el poeta i gravador anglès William Blake. Més tard es va especialitzar en tècniques de gravat a Urbino. Així mateix, l'any 1983 va ser guardonada amb el primer premi absolut en la XXII edició del Premi Internacional Joan Miró de la Fundació Joan Miró de Barcelona.
Durant els primers anys d'activitat artística Martignoni va centrar el seu interès, d'una banda, en les tècniques de gravat més pures (punta seca, manera negra i aiguafort) i, de l'altra, en les formes vegetals. De fet, els seus gravats esdevenen icones transfigurades resultat de les experiències de la naturalesa observada i de l'abstracció que es fon amb la persistència de la memòria.
Tot i que sent una veritable passió per la manera negra, antiga tècnica molt laboriosa que destacava per un signe de gravat prim però fort i decidit, amb posterioritat el seu llenguatge s'aproxima a la pintura, la qual cosa condueix l'artista a una recerca basada en el color i la lluentor de l'esplendor que evoca el món natural. En els últims temps entra en contacte amb el món dels exlibris per la seva gran estima envers el contingut històric, literari i poètic.
L'artista ha participat en diversos esdeveniments gràfics internacionals i ha rebut una quinzena de premis al llarg de la seva trajectòria professional.
Activitats previstes per la Fundació l'any 2023
A banda de la Biennal de Gravat, la Fundació Horitzons 2050 té previst organitzar altres activitats enguany. Entre aquestes destaquen:
- El Cant de la Sibil·la
Aquest cant medieval i mil·lenarista que anuncia la fi del món s'interpreta a les catedrals de Barcelona, Tarragona, la Seu d'Urgell, Girona, Mallorca, València i en molts altres temples generalment just abans de la Missa del Gall. La idea de la Fundació és recuperar-lo a l'església de Sant Llorenç de Lleida el 24 de desembre a les 19 hores en un concert amb el Cor de Cambra de l'Auditori Enric Granados, la mezzosoprano Marta Infantes i l'organista Olga Farrando sota la direcció de Xavier Puig.
- Revista 'Horitzons'
Dirigida pel periodista Francesc Canosa, està previst que la revista llanci dos números l'any en paper, el primer dels quals a la primavera de 2024, i contingui veus de tot el país amb temàtiques diverses. La publicació neix amb el propòsit d'esdevenir un recol·lector i altaveu de propostes que ciutadans de Lleida puguin fer arribar més enllà del seu àmbit geogràfic per dignificar el debat intel·lectual del territori. A més, Horitzons pretén ser altaveu, font de proposicions, esperó intel·lectual i element cohesionador dels ciutadans del territori en què s'ubica la Fundació.
Sobre la Fundació Privada Horitzons 2050
La Fundació Horitzons 2050 té com a objecte el foment del debat sobre el present i futur de les terres de Ponent en els àmbits econòmic, social, cultural i patrimonial, així com la promoció i realització d'activitats culturals d'ampli espectre en l'àmbit de les humanitats.
Entre les seves inquietuds es troben: el foment del debat sobre el present i el futur de les terres de Ponent en els àmbits econòmic, social, cultural i patrimonial; la promoció i realització d'activitats culturals d'ampli espectre en l'àmbit de les humanitats; l'organització d'activitats de suport al llibre en català; la contribució a la recuperació i difusió del patrimoni cultural històric en tots els àmbits de les belles arts; el foment d'activitats lligades a les noves tecnologies de la informació i la comunicació; el foment de les vocacions científiques i tecnològiques, especialment entre les noies joves, i qualsevol altre que contribueixi al progrés científic, cultural, social i econòmic de les terres de Ponent, sempre inserides en el conjunt de la catalanitat.
