Les excavacions arqueològiques que durant aquest estiu s'estan fent al jaciment ilerget de Gebut han posat en evidència la seva complexitat, quelcom ha sorprès l'equip encarregat dels treballs arqueològics.
Situat al terme de Soses, Gebut tingué activitat entre el 800 i el 200 abans de la nostra era
Així ho ha explicat Natàlia Alonso, la catedràtica de Prehistòria de la UdL i responsable de les excavacions durant el balanç de la campanya de juliol, desenvolupada durant el Curs teòrico-pràctic d'arqueologia ibèrica de la Universitat d'estiu.
La campanya arqueològica, on hi han intervingut una quinzena de persones del 4 al 15 de juliol, ha permès posar al descobert un nou tram de muralla de la primera edat del ferro (segle VII a.C.) al nord de l'assentament, de 18 metres lineals, i una nova torre quadrangular de la mateixa època.
"Això ens informa que va haver una ampliació del poblat ja en el moment preibèric, fora del que consideràvem la primera i única muralla. Això vol dir que l'assentament en aquell moment era més gran i complex del que pensàvem", ha destacat Alonso.
L'equip també ha documentat l'extensió total del mur d'escarpa del fossat a l'oest d'aquest oppidum (poblat fortificat en alt), en una extensió de 45 metres. Aquesta paret a la part interior de l'obra defensiva té en la seva zona millor conservada una alçada de 3,5 metres, dels com a mínim 5 metres que faria fins al peu de la muralla.
Sobre l'antic fossat, els treballs s'han concentrat a la zona de forns de calç descoberts el 2021, posteriors a l'ocupació del poblat en època ibèrica. Han excavat una extensa rasa de 27 per 7 metres i fins a una profunditat de 3 metres, plena de rebutjos de la producció de calç que es duia a terme en els forns.
Les excavacions al jaciment de Gebut s'emmarquen en el nou projecte quadriennal de recerca aprovat pel Departament de Cultura de la Generalitat 'Habitar la plana. Assentaments i explotació de la vall inferior del Segre (IV-I mil·lenni)'
