28.01.2022 |
Territoris.cat

Les adjudicacions d'obres, entre el frau i l'oportunitat

Els petits municipis volen canvis en el sistema d'adjudicació de les obres per evitar incompliments en els projectes, com ha succeït a Ivars d’Urgell, Arbeca, Vilagrassa o Massalcoreig
Massalcoreig, nova Sala de Vetlles ©AjMassalcoreig
Massalcoreig, nova Sala de Vetlles ©AjMassalcoreig
Les adjudicacions d'obres, entre el frau i l'oportunitat

Alguns ajuntaments de la demarcació de Lleida alerten que hi ha empreses que estan guanyant concursos d’obra pública sense tenir la infraestructura ni la capacitat d’executar-les  i que, en alguns casos, abandonen els treballs al poc temps d’haver començat i en altres se’ls ha rescindit el contracte per la mala execució de les obres. Fonts d’aquests municipis consultades per Territoris.cat asseguren que el sistema de puntuació de l’actual sistema d’adjudicació de l’obra pública, permet que  aquestes empreses es presentin de forma totalment legal i que guanyin ja que el vàrem que més compta és l’econòmic i sempre guanya la proposta més barata.

La normativa actual està basada en la Llei 9/2017 de 8 de novembre, que tenia com a objectiu incrementar l’eficiència de la despesa pública i facilitar, en particular, la participació de les petites i mitjanes empreses en la contractació pública. Una revisió que també pretenia evitar tota la corrupció que es va generar entre els anys 2008 i 2014, amb la bombolla immobiliaria, i la utilització del Procediment negociat per adjudicar projectes.

Un cop adjudicada l’obra, aquestes empreses subcontracten altres empreses, sempre de llocs allunyats del territori,  i a partir d’aquí comencen els problemes, segons expliquen des dels propis ajuntaments. Treballs mal fets, endarreriments, abandonament de les obres i empreses subcontractades que no cobren.  Entre els municipis afectats a la demarcació de Lleida hi ha Ivars d’Urgell, Vilagrassa, Massalcoreig i Arbeca

Massalcoreig, nova Sala de Vetlles ©AjMassalcoreigEn el cas de Massalcoreig, per exemple, l’obra afectada és l’habilitació de la nova Sala de Vetlles. Segons explica l’alcaldessa, Monserrat Jové, el pressupost de licitació de l’obra era de 200.000 euros i l’empresa Montcruma  Obres i Serveis va guanyar el concurs amb una oferta de 180.000 euros. A partir d’aquí, els treballs havien de començar durant el mes de febrer però no ho van fer fins a l’agost i finalment l’empresa va comunicar a l’Ajuntament que abandonava l’obra aquest més de novembre al·legant motius de Covid. “Han fet poc i malament” va explicar Jové. L’alcaldessa afirma que se senten impotents i que ara els perilla la subvenció que tenien adjudicada per aquesta obra si no la poden acabar a temps. 

Des del consistori es treballa per buscar una altra empresa que es faci càrrec dels treballs. Jové també demana que es millorin els filtres per fer les adjudicacions i que comptin criteris com la proximitat, la solvència i l’experiència de les empreses que opten als concursos públics i no només els vàrems econòmics.

WEB Edifici de les antigues escoles d'Ivars, que ocupara nou Ajuntament ©JosepAPérezPer la seva banda, l’Ajuntament d’Ivars d’Urgell tenia previst tallar la cinta del nou Ajuntament al mes d’octubre, però de moment les obres estan paralitzades i s’haurà de dur a terme una nova licitació. El consistori s’ha vist obligat a rescindir el contracte amb l’empresa Montcruma, adjudicatària del projecte per condicionar l’edifici de les antigues escoles, construït amb tàpia, i convertir-lo en la nova seu consistorial, “a causa de la ineficiència i poca qualificació dels treballadors”, segons l’alcalde d’Ivars d’Urgell, Joan Carles Sánchez. L’alcalde explica que l’empresa adjudicatària va subcontractar a altres empreses poc qualificades, i que no tenien cap mena de coneixement de la construcció de tàpia. Amb les primeres setmanes de treball els operaris van malmetre una zona de la tàpia, així com diverses peces de ceràmica centenàries, que es conservaven a les finestres. Amb aquestes evidències, i un retard considerable en l’execució de l’obra, l’Ajuntament va decidir rescindir el contracte a Montcruma.

El preu de licitació del projecte era de 308.000 euros, i Montcruma va presentar una oferta amb un 15% de baixa. Aquest també va ser un dels factors que va influir en les sospites de l’equip de Govern sobre la solvència de l’empresa, segons Sánchez. El consistori ha liquidat fins ara a l’empresa dues certificacions que representaven un 4% de l’obra. Però segons fons de la direcció d’obra les empreses subcontractades no han cobrat els seus honoraris. 

L’alcalde d’aquest municipi del Pla d’Urgell afegeix que el consistori està redactant un nou plec de condicions per tornar a licitar l’obra, i estudia noves clàusules per tal que no es torni a repetir la situació. 

“L’empresa no té personal qualificat d’obra, tot es subcontracta” diu un extreballador  

Un dels aparelladors que va treballar en diferents projectes de Montcruma afirma que quan va fer l’entrevista de feina “l’empresa no tenia personal qualificat d’obra, tot es subcontractava, i la majoria del personal, amb tots els respectes, era estranger”. Segons el testimoni d’aquest aparellador, eren “persones acostumades a altres maneres de treballar, molts no coneixien el sector de la construcció, i altres amb contractes de dubtosa serietat”. “Treballadors de diferents cultures que no coneixen d’idioma, amb els quals és difícil poder dur a terme la feina amb l’eficàcia que exigeixen els projectes” diu aquest extreballador que afirma que  “Montcruma no es pot considerar una constructora, més aviat una empresa de serveis que actua subcontractant, tota mena de professionals, un cop s’adjudica les obres”. “La dubtosa solvència d’aquestes subcontractacions permet a l’empresa deixar de pagar a alguns dels industrials”, assegura l’aparellador. Aquest mateix aparellador afirma que havia dirigit molts advertiments als responsables de Montcruma, per les irregularitats que observava en els projectes en els quals havia participat, el que va provocar discussions, enfrontaments i finalment el seu acomiadament. “L’empresa coneix els processos de puntuació dels concursos públics i els paràmetres que segueixen i fent baixes acceptables han arribat a aconseguir un nombre considerable d’obres que difícilment es poden gestionar amb eficàcia”, afegeix l’aparellador i diu que al marge de les que apareixen a l’article, han tingut dificultats, a Reus, Arenys de Mar, Argentona, o Seva.

 

Piscines municipals ArbecaUn altre cas similar és el de l’ajuntament d’Arbeca que va licitar el projecte de rehabilitació de les piscines municipals, que van quedar arrasades pel temporal DANA del 2019, un concurs que es va dur a terme en diferents fases, per tal de poder sincronitzar amb els ajuts de les administracions superiors.

La primera fase, consistent en “la reconstrucció dels vasos de les piscines municipals amb les instal·lacions i conduccions interiors fins a la caseta de depuració” es va adjudicar, en aquest cas, a l’empresa Galitec, especialitzada en instal·lacions esportives, per un import de 275.217 euros. Segons fons de l’Ajuntament l’empresa adjudicatària va subcontractar treballadors “poc qualificats, i poc rigorosos amb horaris i presència en el treball”, tal com es va constatar des del consistori en el treball de revestiment dels basos de les piscines. 

Segons fons municipals aquesta manera d’actuar va impedir complir amb els terminis d’execució i, per altra banda, un cop inaugurat el nou equipament es van detectar deficiències tècniques importants. Per contrarestar aquesta praxi empresarial, el consistori, aplicarà la clàusula de Vicis Ocults, i també demanarà l’execució de la garantia. Segons el consistori, la reposició de les deficiències costaran al voltant de 14.000 euros. 

Piscines LinyolaL’Ajuntament d’Arbeca va alertar a altres ajuntaments als quals podia haver optat l’empresa Galitec, com és el cas de Linyola, que també van adjudicar a la rehabilitació de les piscines municipals. Des del consistori de les Garrigues, es va aconsellar que es fes un seguiment exhaustiu de l’obra i si calia “contractar un servei extern per tal de pressionar als adjudicataris, en el correcte desplegament del projecte”. Des de l’Ajuntament de Linyola, es va confirmar l’adjudicació i també que havien tingut dificultats amb els terminis, però la contundència en les exigències amb Galitec, “han fet possible reconduir el desplegament de l’obra de manera correcta, fins al moment”, explica l’alcalde de Linyola, Àlex Mases.

Piscines VilagrassaVilagrassa també ha patit en l’obra de les piscines municipals, adjudicada també a Galitec, encara que ha pogut resoldre els inconvenients, segons fons de l’equip de govern. L’obra es va adjudicar en dos lots, i “entre les dues empreses hi va haver una evident manca de coordinació que ha dificultat el compliment de terminis” asseguren fons municipals.  Galitec va procedir de la mateixa manera que en la resta de licitacions, subcontractant altres professionals per executar el projecte, “alguns dels quals amb dubtosa qualificació”, segons fons de l’Ajuntament. Així i tot, l’Ajuntament afegeix que ha pogut reconduir la situació amb l’empresa per poder finalitzar l’obra en condicions. 

Zona esportiva de BateaTambé fora de la demarcació de Lleida hi ha ajuntaments que han tingut problemes similars amb aquestes empreses com, per exemple, el de Batea que va adjudicar el projecte de millora i ampliació de la zona esportiva a l’empresa Montcruma l’octubre del 2020, una actuació que tenia un període d’execució de set mesos. A hores d’ara l’obra està per acabar, i el consistori de la Terra Alta ha hagut d’assumir el que queda de la construcció, ja que els operaris van abandonar la feina, fa setmanes, després de rescindir el contracte amb adjudicatària.

Segons fons de l’Ajuntament, Montcruma no va començar les obres fins el mes de febrer, i des de l’inici dels treballs  van canviar d’empreses subcontractades i de directors d’obra en diverses ocasions. Els tècnics municipals havien presentat reiterats informes sobre d’incompliments dels treballs, i que l’empresa adjudicatària no subministrava els materials necessaris.

L’Ajuntament de Batea va adjudicar l’obra per un import de contracte de 277.818 euros, dels quals una tercera part ja s’ha fet efectiva a l’empresa. El consistori adjudicarà per procediment negociat la resta de l’obra que ronda els 70.000 euros.

Segons fons de l’Ajuntament les certificacions s’han liquidat a Montcruma, però les mateixes fonts asseguren que la majoria de les empreses subcontractades encara no han cobrat.

Fons municipals també destaquen, que l’incompliment dels terminis ha ocasionat altres greuges, com el fet de perdre convocatòries dels ajuts Leader, o haver de prorrogar les convocatòries del PUOSC i de la Diputació de Tarragona.  
Llei de contractes

Segons alguns dels secretaris i interventors consultats, el procediment de la Llei de Contractes permet que qualsevol empresa de l’Estat es presenti a les licitacions, el que ha generat un interès lucratiu més que qualitatiu en els concursos. Els alcaldes, per la seva banda manifesten que el procediment negociat facilitava i garantia que les obres s’adjudiquessin al voltant del lloc de la licitació. 

Encara que reconeixen que aquest procediment va generar actituds irresponsables i poc ètiques d’alguns polítics i gestors locals. Però el remei ha complicat la gestió dels petits ajuntaments que veuen com el criteri de les puntuacions i els preus a la baixa van en detriment de les empreses de territori, de la qualitat de les obres, i de l’economia local.

Els alcaldes reivindiquen que en les licitacions s’haurien d’incorporar clàusules que obliguessin a tenir assegurança, o penalitzar els incompliments, que ara per ara no es contemplen. 

Les empreses

Aquest diari es va posar en contacte amb l’empresa Montcruma però la persona que va respondre a la trucada va manifestar que no volia fer declaracions si no l’autoritzava el seu advocat. De totes maneres va afegir que si podia fer-ho tenia suficients arguments per contrarestar les manifestacions dels ajuntaments.

Per altra banda des de l’empresa Galitec, la persona que va atendre la trucada va reconèixer que havien tingut dificultats amb l’execució dels projectes a Catalunya perquè no coneixien la manera de treballar en la zona i amb el problema afegit que suposava la situació provocada per la pandèmia de Covid.

A tot això, la font va explicar que tenien moltes dificultats per trobar industrials qualificats, amb la caiguda de la construcció el 2012, molts professionals es van reconvertir i a hores d’ara no hi ha treballadors per la construcció, va dir. Un problema al que cal sumar que actualment existeix una manca de materials important.  

Assegura el portaveu de Galitec, que han finalitzat tots els projectes que se’ls han adjudicat i que la seva intenció és continuar treballant a Catalunya. En l’actualitat, ja han contractat dos tècnics residents a Catalunya i tenen previst instal·lar-hi una delegació, des de la qual es puguin seguir les obres amb més eficàcia. 

Les adjudicacions d'obres, entre el frau i l'oportunitat
comentaris