Maria Porta: “és una recompensa estar entre els quatre millors equips d’Europa”

El CP Vila-sana ha arribat enguany a disputar la final de la copa d'Europa, ha caigut a semifinals de la Copa de la Reina i ha ofert un molt bon paper a la Lliga, repassem la trajectòria d'aquest club i el seu pas per l'elit, que cada cop està més consolidat, amb la seva capitana, Maria Porta
Maria Porta en l'últim partit de la lliga regular on el Vila-sana va superar per 4-2 contra el Telecable H.C. a l'OK Lliga - Foto: Jordi Vinuesa
photo_camera Maria Porta en l'últim partit de la lliga regular on el Vila-sana va superar per 4-2 contra el Telecable H.C. a l'OK Lliga - Foto: Jordi Vinuesa

Maria Porta (Lleida, 1997) és jugadora i capitana del primer equip del Club Patins Vila-sana d’hoquei. Porta està vinculada amb el club vilassanenc des de la seva creació l’any 2003 i ha crescut amb ell fins a arribar a l’elit d’aquest esport. Repassem amb ella la història del CP Vila-sana i la trajectòria i vinculació de la jugadora amb el club del seu municipi.

— Com va començar l’afició per l’hoquei a Vila-sana?

— Abans de l’any 2003 no hi havia cap activitat extraescolar al poble. Sempre que volíem fer-ne alguna havíem d’agafar el cotxe per anar a altres municipis. En veure aquesta situació un grup de pares van decidir apostar per l’hoquei com a activitat d’esbarjo. Podria haver estat qualsevol altre esport, però van decidir-ho així. Va ajudar a prendre aquesta decisió la proximitat amb Mollerussa, on hi ha un equip d’hoquei. En Manel Rubio ­—una figura important del club mollerussenc— ens va ajudar a arrancar. En Rubio ens va ensenyar a patinar, ens van deixar tanques, patins i estics.

— Havies practicat algun esport abans?

— Feia natació a Mollerussa. De fet, vaig estar uns anys combinant l’hoquei amb la natació, però va arribar un punt que vaig haver de decidir-me per l’hoquei.

— Qui éreu les primeres jugadores i els primers jugadors del club?

— Al principi vam ser uns deu nens i nenes de l’escola del poble i la majoria ho han anat deixant, però el club ha continuat i a mesura que ha anat passant el temps i s’ha fet més gran.

Ara hi ha equips a totes les categories i n’hi ha de nens i de nenes

— Pot ser que abans les persones de Vila-sana us haguéssiu de desplaçar fora per anar a fer algun esport i ara siguin els de ciutats veïnes que venen a Vila-sana per apuntar-se al Club Patins?

— Exacte, ara ve gent de tot arreu. Penso que és una molt bona manera de fer territori. Hem esdevingut un referent, en particular, d’esport femení. Ara per ara, hi ha molts equips femenins al CP Vila-sana. 

— Quan vau començar també entrenàveu al pavelló poliesportiu de Vila-sana on disputeu ara els vostres partits?

— Sí, però era força diferent del d’ara. S’ha anat modificant força durant els anys. Quan vam començar el paviment era diferent, no hi havia tanques que limitessin la pista, ni vestidors, ni banquetes. Ara tot això ha canviat.

— El 2014 ha estat un dels punts clau en la vostra trajectòria.

— Sí, aquell any vam quedar terceres al Campionat d’Espanya Femení sub-16 i vam aconseguir l’ascens a Nacional Catalana —l’avantsala de l’OK Lliga—. A més, vam quedar subcampiones d’Europa a l’Europeu Femení Copa sub-17 Carlos Sena —va ser el debut en torneig internacional del club de Vila-Sana. El torneig va ser creat per la Confederació Europea d’Hoquei aquell mateix any amb la voluntat de generar un espai de competició europeu per a equips sub-17 femenins—. Un any després, el 2015 vam assolir el Campionat d’Espanya Femení sub-16 —va ser la seva quarta participació del Vila-sana al Campionat d’Espanya i van fer seu aquest títol per primer cop—. Finalment, el 2017, després de dos anys intentant-ho, vam obtenir l’ascens a l’OK Lliga.

Abraçada de les jugadores del Club Patí Vila-sana durant la victòria contra el Telecable H.C. a l'OK Lliga - Foto: © Jordi Vinuesa
Abraçada de les jugadores del Club Patí Vila-sana durant la victòria contra el Telecable H.C. a l'OK Lliga - Foto: Jordi Vinuesa

— El 2021 canvieu el bloc de l’equip.

– Sí, fa dues temporades es va canviar per complet el bloc de l’equip. De fet, ens vam quedar tres i ara en quedem dues. Amb aquestes jugadores hem pogut mantenir-nos en bones posicions a la lliga i tenir presència a Europa.

— Ja esteu consolidades com a bloc.

— Totes les que som creiem molt amb aquest projecte. Tenim moltes ganes, il·lusió i som molt ambicioses. Tenim moltes ganes d’assolir títols, l’any passat ja ens vam quedar a les portes de copa i lliga.

Aquesta motivació ha fet que arribem a la final de la copa d’Europa i a les semifinals de la Copa de la Reina i lluitar per la Lliga  

— Com s’explica que un club nascut el 2003 arribi a l’any 2017 a l’ascens a l’OK Lliga i, poc després, a lluitar per Europa?

— A mesura que va anar passant el temps vam veure que teníem traça per fer-ho. Hem anat treballant a poc a poc per anar creixent i ara en volem més. De fet, quan vam començar no pensàvem a arribar on estem ara. 

— Hi ha bona afinitat entre totes les jugadores que esteu a l’elit de l’hoquei.

— Sí, ens coneixem totes amb totes, perquè fa molts anys que juguem juntes. Amb algunes inclús hem compartit categories inferiors. 

— Un exemple d’aquesta companyonia és l’homenatge que li vau retre des del club a Natasha Lee, jugadora del Telecable HC, en el partit que us va enfrontar amb les de Gijón el passat 6 de maig de 2023.

— Exacte, la Tasha ha estat un exemple i un referent del nostre esport per a totes. Moltes, de petites, ens hem emmirallat en ella. Ha aportat molt a l’hoquei i és de justícia que se li facin reconeixements com aquests. Això demostra que tot i competir i ser rivals també som persones.

04_©JordiVinuesa_JVF9792EXTRA
Homenatge del CP Vila-sana a Natasha Lee abans de començar el duel contra el Telecable - Foto: Jordi Vinuesa

— Què ha significat disputar la final europea?

— Vam fer història. Durant totes aquelles setmanes hi va haver molt ressò. Jo mateixa vaig rebre moltíssims missatges d’escalf.  Estar entre els quatre millors equips d’Europa és una recompensa a tot el treball fet i fer-ho guanyant al Benfica a casa seva i arribant a la final és un somni. Hauria estat molt ‘vestia’ si haguéssim arribat per primer cop i l’haguéssim guanyat. Va ser un somni per a totes.

— Com ha estat el ressò dels mitjans?

— Durant la meva trajectòria ha anat a més. En general, fa uns anys ningú feia gaire cas a l’esport femení i, encara menys, a l’hoquei, que és un esport minoritari. Tanmateix, aquesta dinàmica ha anat canviant, cada cop es veuen més periodistes, fotògrafs, ràdios i televisions als pavellons. Cada cop es fan més partits en obert. El ressò és positiu, perquè implica més visibilitat per a l’esport femení i això pot ser una crida per a nenes i nens que vulguin practicar aquest esport. 

— Creus que va influir la sèrie de les de l’hoquei?

— Sí i no. Tot i que es va potenciar la visibilitat de l’esport femení, no s’explicava l'hoquei i quedava més en segon pla. No obstant això, la iniciativa és molt bona. De fet, nosaltres vam anar a fer de dobles a la sèrie, quan elles jugaven érem nosaltres. 

— Hi ha molt bona acollida per part de la gent del poble.

— És l’essència del CP Vila-sana, que som part d’un poble petit i ens coneixem entre tots. Tothom s’ha fet seu el projecte des del principi: abans d’aconseguir l’ascens a l’OK Lliga ja ens venien a veure. A més, fa anys que ens segueixen allà on anem, quan tenim desplaçaments hi ha entre 20 i 30 persones que venen amb nosaltres i fan soroll. Per la final de la Copa d’Europa eren uns 40 animant-nos a les grades. 

El Club Patí Vila-sana es fa amb el segon lloc de la lliga regular amb el triomf 4-2 contra el Telecable H.C. a l'OK Lliga - Foto: © Jordi Vinuesa
Seguidors del CP Vil-sana - Foto: Jordi Vinuesa

— Es pot viure de l’hoquei?

— Alguns homes es guanyen la vida en alguns equips concrets. Les dones de primer nivell cobrem, però no per guanyar-nos la vida. Fins i tot, hi ha equips on les jugadores posen de la seva butxaca. Totes ho combinem amb estudis o feines. Val a dir, que el CP Vila-sana sempre ens ha fet sentir molt professionals i ens ha posat totes les facilitats. 

— Combines l’hoquei amb estudis i feina?

— Vaig estar un temps mentre estudiava Educació Infantil treballant de mestra alhora que jugava a l’hoquei. Quan va haver-hi la pandèmia vaig deixar la feina. Ara estic estudiant Gestions Creatives, una altra branca relacionada amb la meva carrera. En un futur tinc com a objectiu fer les oposicions per a ser bombera. 

— Com es fa per combinar-ho?

— El club dona moltes facilitats. Per exemple, la majoria d’equips entrenen a les 21 h i nosaltres des de sempre ho fem a partir de les 15 o 16 h. D’aquesta manera ho podem combinar amb estudis o feina durant el matí. Aquest horari et permet tenir cert marge a la tarda i poder descansar les hores que toca.

— A més, entrenes un equip de categories inferiors.

— Durant anys he portat el mateix grup de nenes des de categories inferiors fins a FEM-15, però ho vaig deixar. Feia molts anys que era entrenadora i necessitava un canvi. A més, em prenia força temps, durant la setmana estudiava i treballava i a les tardes ho combinava amb els entrenaments dels dos equips. Els caps de setmana jo jugava dissabte i elles diumenge, no tenia temps per mi. Vaig deixar d’entrenar durant un any i ara porto un equip de benjamins. Només roden per Lleida i juguen dissabte al matí i jo ho faig a la tarda. D’aquesta manera m’ho puc combinar bé per tenir el diumenge lliure.

— T’has plantejat un canvi d’aires?

— El Vila-sana és el club de la meva vida i no marxaria. Tot i això, m’han trucat d’altres equips, però sempre he dit que no.

Prefereixo mil vegades lluitar i perdre amb la samarreta que porto i sento, que guanyar amb una samarreta que no sento

— I la retirada?

— No. Sé que arribarà el dia que ho hauré de fer. De fet, el dia de demà vull ser mare i ho hauré de deixar. Però ara amb 25 anys no m’ho plantejo. Sempre he dit que vull jugar a hoquei fins que pugui continuar donant el cent per cent. Sempre penso que si em retirés voldria continuar vinculada amb l’hoquei. I abans de retirar-me voldria aixecar algun títol.

— Quant fa que ets capitana?

— Sempre ho he estat, abans ho combinàvem entre tres, però quan vam ascendir em van votar totes a mi.

Maria Porta, capitana del CP Vila-sana, aplaudint a la grada del poliesportiu - Foto: Jordi Vinuesa
Maria Porta, capitana del CP Vila-sana, aplaudint a la grada del poliesportiu - Foto: Jordi Vinuesa

— Quines implicacions té?

— Has de ser un exemple per a la resta, tant dins com fora de la pista. Ser la primera en tot, tenir molt compromís i sacrifici. Intentar que tothom pugui donar el millor de si mateix i generar bon rotllo. 

— Quins objectius grupals us marqueu?

— Aquest any teníem l’objectiu de fer un bon paper a Europa. També volem aixecar títols.

— I individualment?

— Aixecar els títols. Crec que seria un reconeixement molt important. No només en l’àmbit individual, sinó per tot allò que significa: pel club, per la nostra gent, pel seu treball i pel significat que té per mi el club.

 

Comentaris