Josep Maria Espinàs, va guanyar el primer premi amb 26 anys i va cultivar una extensa carrera

Josep Maria Espinàs va cultivar un palmarès literari amb els premis Yxart (1957), Mercè Rodoreda (1958) el Premi Nacional de Periodisme (1995), i el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes (2002)
L'escriptor i periodista Josep Maria Espinàs ©PereFrancesch
photo_camera L'escriptor i periodista Josep Maria Espinàs ©PereFrancesch

L'escriptor i periodista Josep Maria Espinàs ha mort aquest diumenge als 95 anys. Llicenciat en Dret per la Universitat de Barcelona (UB), s'havia convertit en un referent de la creació literària en català. De ben jove, amb només 26 anys va guanyar el premi Joanot Martorell per la novel·la 'Com ganivets o flames'.

Espinàs va rebre al llarg de la seva vida molts altres reconeixements, tan literaris com a la seva trajectòria, entre els quals destaquen la Creu de Sant Jordi el 1983, el Premi Nacional de Periodisme (1995), el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes (2002), la Medalla d'Honor del Parlament de Catalunya el 2007 i la Medalla d'Or de la Generalitat el 2015. A banda d'aquests guardons, també va cultivar un palmarès literari amb els premis Yxart (1957), Mercè Rodoreda (1958) el Premi Nacional de Periodisme (1995), i el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes (2002).

L'escriptor i periodista Josep Maria Espinàs ©PereFrancesch
L'escriptor i periodista Josep Maria Espinàs ©PereFrancesch

És autor, entre altres, de 'Combat de nit', 'El teu nom és Olga', 'El meu ofici', 'Viatge al Pirineu de Lleida', 'Una vida articulada' i 'A peu', amb què La Campana volia homenatjar-lo reeditant-ne la històrica col·lecció. Espinàs va ser també un dels impulsors de la Nova Cançó i va ser un dels qui va fundar Els Setze Jutges. Així mateix, és conegut per haver posat lletra, amb Jaume Picas, al 'Cant del Barça', l'himne del FC Barcelona.

A banda de la seva prolífica carrera com a escriptor i periodista, també va ser editor. De fet, va ser un dels fundadors de l'editorial La Campana. És recordat sobretot pel seu paper de cronista de paisatges i de la vida quotidiana del seu temps, un paper que també va assumir com a articulista als diaris 'Avui', primer, i 'El Periódico', més tard.

Comentaris