Unió de Pagesos considera que el principi d’acord assolit aquest dilluns entre els negociadors del Parlament Europeu i el Consell de la Unió Europea sobre la futura Política Agrària Comuna (PAC) després del 2022 suposarà fortes retallades a les rendes de la pagesia catalana, ja que comportaran, en primer lloc, la reducció d’entre l’1,9% (2021) i el 1,16% (2027) dels ajuts directes, cosa que significarà una retallada directa d’uns 28 milions d’euros entre 2021 i 2027, així com, addicionalment, la reducció del 1,85% d’aquests ajuts per alimentar la reserva de crisi, la qual ja no retornarà els fons quan no s’utilitzin (24,6 milions d’euros 2023 – 2027).
En segon lloc, manifesten, el principi d’acord comportarà un substancial increment dels costos de producció, afegint més competència deslleial al mercat únic vers les importacions de països tercers, "en pretendre condicionar amb més obligacions en matèria de medi ambient i amb condicionalitat social", indiquen. A més, un 25% del límit màxim d’ajuts directes s’hauran d’adreçar a accions a favor del medi ambient o de major benestar animal, que representen uns 326,8 milions d’euros en el període 2023-2027. En aquest sentit, el sindicat diu que amb "es dificultarà que la pagesia catalana faci front als reptes de la seguretat alimentària, l’ús sostenible dels recursos i el creixement".
El sindicat considera inviable per a la competitivitat de l’agricultura i la ramaderia europees retallar significativament el suport europeu a la PAC i afegir més obligacions a les normes de producció europees, ja que en l’actualitat la producció "ja compta amb una gran competència deslleial davant les importacions de països tercers que no han de complir les estrictes normatives europees de producció", segons indiquen. "La Comissió Europea, que ve reconeixent aquesta situació, lluny de proposar mesures per equilibrar la situació al mercat únic, només adverteix que continuarà negociant nous acords internacionals a favor del lliure comerç, i proposa reforçar les seves demandes de seguretat alimentària, qualitat, sostenibilitat i benestar animal i, amb el principi d’acord d’avui del Parlament Europeu i el Consell de la Unió Europea, s’introdueix la condicionalitat sociolaboral als ajuts directes de la PAC", afegeixen.
D’altra banda, el sindicat alerta que la nova convergència dels ajuts directes basats en drets d’ajut entre 2021 i 2026, així com el nou disseny del paquet mediambiental obligatori de la PAC, afegirà un impacte addicional i significatiu als sectors més afectats per l’anterior reforma de la PAC del 2015, que a Catalunya són el lleter, el boví i l’oví de carn, l’arròs, l’oli d’oliva i l’avellana
Unió de Pagesos considera insuficients les mesures per a les crisis en el mercat, ja que suposa "un clar atemptat a la lliure competència en el mercat únic que l’eina d’estabilització d’ingressos general o sectorial es mantingui en el desenvolupament rural, amb aportació econòmica de la Generalitat i de l’Estat, quan una eina d’aquestes característiques hauria d’estar finançada íntegrament per la Unió Europea".
Per al sindicat, que se sent "totalment obviat al principi d’acord d’avui del Parlament Europeu i el Consell de la Unió Europea", "és imprescindible l’actualització de la normativa sobre competència per dotar a les administracions de mesures més eficaces per evitar, perseguir i sancionar les pràctiques abusives i deslleials que s’imposen en la cadena alimentària per part dels oligopolis de la distribució i per una part de l’agroindústria". En aquest sentit, diuen, "s’ha perdut una oportunitat per establir a nivell europeu, per sectors com l’alimentari amb una demanda inelàstica, una definició de posició de domini molt més baixa que la de productes amb demanda elàstica i definir i perseguir la revenda a pèrdues, que ha d’incorporar en el preu de compra del producte els costos fixos i variables de la comercialització dels aliments".
