El programa Sempre Acompanyats de la Fundació ”la Caixa” atén a Lleida més de 180 persones grans en situació de soledat

El programa de Gent Gran de la Fundació ”la Caixa” ha posat en marxa l’acció «La soledat no es veu, se sent» per sensibilitzar la societat sobre aquest fenomen que afecta prop de 3 milions de persones grans a Espanya

Autor: Fundació “la Caixa”
photo_camera El programa 'Sempre Acompanyats' advoca per la implicació de la ciutadania i l’entorn comunitari per construir aliances i treballar en xarxa - Imatge cedida: Fundació “la Caixa”

En un context marcat per l’augment de casos de persones en situació de soledat, el programa Sempre Acompanyats de la Fundació ”la Caixa” ha atès des de principis d’aquest any més de 900 persones grans a Catalunya. A Lleida, ha atès 181 persones dels barris de Balàfia i l’Escorxador, de la mà de Creu Roja Catalunya i 28 persones voluntàries i amb la col·laboració de la Paeria de Lleida. Tot això mitjançant una metodologia innovadora i en constant evolució juntament amb la comunitat i les administracions.

L’augment de l’esperança de vida, les noves formes de convivència familiar i una organització diferent de l’ús del temps plantegen una realitat cada vegada més complexa de la qual sorgeixen nous reptes, entre els quals hi ha la soledat, que s’estima que afecta prop de 3 milions de persones. El programa de Gent Gran de la Fundació ”la Caixa”, amb més de cent anys d’història, té com a objectiu abordar els nous desafiaments que es presenten en la vellesa. En el conjunt d’Espanya, la gent més gran de 65 anys representa el 19,6 % de la població (9.310.828 persones). Segons les dades de projecció de l’Institut Nacional d’Estadística (INE), el 2035 hi podria haver més de 12,8 milions de persones grans, és a dir, constituirien el 26,5 % del total d’una població que superaria els 48 milions d’habitants. Durant els anys vinents, i especialment a partir del 2030 es registrarien els increments més grans amb l’arribada a la vellesa de les cohorts nascudes durant el baby boom.

La missió del programa Sempre Acompanyats és empoderar les persones grans en situació de soledat posant-les al centre, com a subjectes actius del seu procés d’envelliment, i acompanyant-les en la cerca d’una vida plena per mitjà del foment de les seves relacions de benestar i suport. Així mateix, el programa busca la implicació de la ciutadania i l’entorn comunitari per construir aliances i treballar en xarxa. Tot això, amb la finalitat de sensibilitzar la ciutadania i minimitzar les situacions de soledat de la gent gran.

Està demostrat científicament que afrontar la soledat i millorar les relacions socials aporta beneficis poderosos: l’augment de l’adaptació psicològica davant les situacions de pèrdua, malaltia o estrès crònic (com la cura); la millora de la salut, de l’estat emocional i de l’esperança de vida; l’increment de la qualitat de vida, i la disminució de les probabilitats d’emmalaltir i patir demència. Així mateix, el programa ha constatat que fomentar les relacions socials facilita portar una vida plena, amb sentit i significat.

Actualment, el programa és present en 13 territoris d’Espanya: Jerez, Múrcia, Pamplona, Granada, Màlaga, Palma, Sabadell, Terrassa, Tortosa, Girona, Tàrrega, Santa Coloma de Gramenet i Lleida. També ha aterrat a Lisboa i Porto. Aquest any, la implicació de 140 entitats socials i 218 professionals i 172 voluntaris han fet possible el desenvolupament d’aquest programa a Catalunya.

Els carrers com a altaveu de la soledat no desitjada de gent gran

Amb la finalitat de sensibilitzar la societat sobre el fenomen de la soledat, s’ha posat en marxa l’acció «La soledat no es veu, se sent», que per mitjà de missatges i imatges situats a diferents punts d’aquestes ciutats fa visible el sentiment d’aïllament que viuen milions de persones grans a casa seva.

A més, amb motiu del Dia Internacional de la Gent Gran, s’han dut a terme diferents accions de sensibilització que donen valor a la importància de les relacions socials i fan visible la soledat com un repte de la nostra societat en un doble sentit: pot afectar a tothom, independentment de l’edat, i a la vegada, cadascú pot aportar el seu granet de sorra per millorar la vida de les persones del seu entorn que senten soledat.

Concretament a Lleida, en el marc del Programa Sempre Acompanyats, la Biblioteca Pública de Lleida s’adhereix a la campanya de sensibilització amb la mostra de fons “La soledat no es veu, se sent”, que se celebra de l’1 al 31 d’octubre. La mostra està adreçada a tot tipus de lectors i ofereix diferents formats: llibres, contes, revistes i pel·lícules.

Aquestes activitats són una mostra de les diferents actuacions que s’impulsen durant l’any per sensibilitzar, detectar persones en soledat i teixir aquesta xarxa de suport i de relacions, amb la col·laboració sempre del teixit associatiu i de les institucions locals. Per exemple, aquest estiu s’han impulsat accions que han tingut gran acollida dirigides a la gent gran que es quedava sola durant les vacances.

A més, el programa Sempre Acompanyats ha llançat 12 converses en format àudio amb gerontòlegs i psicòlegs experts que aborden des de diferents perspectives les claus per comprendre la soledat posant l’accent en la prevenció i en les eines per a l’empoderament.

Un glossari participatiu per afrontar l’edatisme

Aquest any, la Fundació ”la Caixa” ha editat un glossari molt innovador que té com a objectiu fomentar la consciència social sobre les paraules i expressions que promouen l’edatisme i, d’aquesta manera, evitar que s’utilitzin i contribuir al bon tracte.

El terme edatisme es refereix a la discriminació per raó d’edat, especialment de la gent gran, i una de les formes més esteses es presenta a través d’un ús inadequat del llenguatge. El glossari, amb un total de 45 entrades, és el resultat d’un procés de recopilació i selecció de paraules i expressions edatistes facilitades per participants en diferents iniciatives del programa de Gent Gran de la Fundació ”la Caixa” dutes a terme a tot Espanya. Com destaca la publicació, se sol manifestar a través de la infantilització de la gent gran (iaiet, vellet), la despersonalització (els vells, els jubilats) i la deshumanització (carca, trasto).

Comentaris