Teresa Ribera reconeix "dificultats objectives" davant una línia d'extensió tan llarga

Alerten que les línies d'alta tensió Aragó-Barcelona trinxarien 1.300 km de territori rural

L'entitat ecologista GEPEC-EdC i Unió de Pagesos proposen l'ús d'espais ja alterats, com les 29.000 ha de sòl degradat que té el país per produir energia renovable, per no malmetre espais d'alt valor agrològic 

Mapa de les centrals d'energia renovable en funcionament i projectades i les línies d'evacuació que es preveuen 

Data de publicació: dimecres 19 de gener del 2022, 13:28

Localització: Reus

Autor: GEPEC-EdC
photo_camera Mapa de les centrals d'energia renovable en funcionament i projectades i les línies d'evacuació que es preveuen - Autor: GEPEC-EdC

El 19 de gener, l'entitat GEPEC-Ecologistes de Catalunya denunciava que les noves línies de molt alta tensió (MAT) que es projecten per evacuar energia renovable trinxarien més de 1.300 quilòmetres de territori rural i espais naturals a Catalunya, unes infraestructures que suposarien desforestar prop del 4.000 hectàrees, la superfície de 8.000 camps de futbol.

Després de les MAT de Forestalia i GreenCapital, des de l'agost passat s'han publicat una desena de projectes al BOE, la majoria per portar l'energia des dels clústers eòlics d'Aragó fins a l'àrea metropolitana de Barcelona. L'alternativa, insisteixen, és un model en què s'implantin les centrals energètiques en el sòl degradat que ja existeix al país, fins a 29.000 hectàrees, segons GEPEC-EdC.

A aquest clam s'hi suma Unió de Pagesos, que al gener va presentar al·legacions al projecte de construcció dels parcs solars fotovoltaics Avior i Atria, amb plaques generadores ubicades en territori aragonès, i va demanar que es "prioritzi l'ús i ocupació d'espais ja alterats per l'activitat humana en comptes de malmetre espais de valor agrològic alt o d'interès agrari elevat". El sindicat va denunciar també que la part "directament afectada" de la ciutadania "no ha estat tinguda prou en compte", i va exigir que cal seguir uns criteris de transparència i participació ciutadana a l'hora de plantejar aquests projectes.

L'alternativa que proposen és un model en què s'implantin les renovables en el sòl degradat que ja existeix al país, i que s'apropi l'energia als llocs de consum

Aquest dimarts al ple del Senat, Ribera ha reconegut, de fet, que hi ha dificultats objectives davant una línia d'aquestes característiques, amb una extensió tan llarga, que es fa per evacuar energia produïda a molta distància. La senadora d'ERC, Sara Bailac, ha defensat la necessitat que qualsevol projecte d'aquestes característiques que s'hagi d'aprovar compti necessàriament amb la "participació i aval" del territori afectat, a la qual cosa la vicepresidenta tercera i ministra per a la Transició Ecològica, Teresa Ribera, ha assegurat que el govern espanyol estudiarà amb "gran detall i totes les garanties" la tramitació de les línies de Molta Alta Tensió (MAT) d'evacuació d'energia produïda a Aragó que han de travessar per diferents punts de les comarques de Ponent.

Mapa dels projecte de línies de molt alta tensió que afectarien CatalunyaData de publicació: dimecres 19 de gener del 2022, 13:28Localització: ReusAutor: GEPEC-EdCMapa dels projecte de línies de molt alta tensió que afectarien Catalunya - Autor: GEPEC-EdC

 

4.000 hectàrees de deforestació per portar electricitat de l'Aragó a Barcelona

El degoteig de projectes de xarxes de transport d'energia en territori rural no s'atura i, des de l'agost s'han presentat i publicat al BOE, una desena de projectes de línies d'evacuació entre Aragó i Catalunya, una a l'Empordà.

GEPEC-EdC denuncia que el principal problema és que la producció de l'energia renovable es projecta molt lluny de les àrees de més consum i, per tant, cal transportar l'energia, creuant de punta a punta el país i tornant a castigar els territoris rurals, sobretot les Terres de l'Ebre, el Camp de Tarragona i el sud de Ponent

Si s'autoritzen, les MAT projectades trinxaran 1.300 quilòmetres de territori i suposarien desforestar prop de 4.000 hectàrees, superfície equivalent a 8.000 camps de futbol. Quim Guasch, tècnic de defensa ambiental de GEPEC-EdC, ha advertit que la línia de Forestalia, d'Aragó a Begues, tindrà 280 quilòmetres, però necessita una franja de seguretat on caldrà talar i desforestar 860 hectàrees, mesura contra el risc d'incendi. "Es pot extrapolar aquesta xifra a la resta de projectes que hi ha sobre la taula, i els 1.300 quilòmetres de línies d'alta tensió. L'impacte és molt significatiu", ha dit.

L'alternativa que proposen és un model en què s'implantin les renovables en el sòl degradat que ja existeix al país, i que s'apropi l'energia als llocs de consum. GEPEC-EdC assegura que evitaria "la pèrdua de biodiversitat" en aquest procés de descarbonització "urgent i prioritari" que necessita el planeta. "Cal apropar l'energia als llocs de consum, sense línies de molta alta tensió, aprofitant 29.000 hectàrees que tenim a Catalunya de sòl industrial, urbà, antròpic o artificial", detalla Guasch.

Parc eòlic de la GranadellaEl Parc eòlic de la Granadella.

Es tractaria, a més, d'aprofitar sostres, polígons industrials, àrees periurbanes, infraestructures i servituds, com autopistes i carreteres, on hi ha "moltes hectàrees" on poder instal·lar centrals de renovables. Encara que el recurs eòlic no sigui el mateix que en altres zones rurals, l'entitat insisteix que el recurs solar és igual a Barcelona que al Montsià o a l'Alt Camp, on ara estan projectant la majoria de parcs solar fotovoltaics. "Creiem que es podria complir amb l'objectiu de consum de renovables de l'horitzó 2030", defensa Joaquim Estellé, membre de la junta de GEPEC-EdC.

Per executar aquesta proposta, Estellé recorda que Catalunya necessita un pla i un càlcul de necessitats i de possibilitats de producció que no s'ha fet i no acompanya cap dels dos últims decrets d'emergència climàtica.

La transició, com remarca Estellé, també implica incentivar "el decreixement del consum" i impulsar un model eficient. Des de GEPEC-EdC, recorden que el mateix decret de la Generalitat reconeix que allunyar els centres de producció dels del consum suposa una pèrdua del 15% de l'energia produïda a causa de l'escalfament (efecte Joule).

Unió de Pagesos aposta també per l'ocupació d'espais ja alterats per l'activitat humana per aquest tipus de projectes

Unió de Pagesos va presentar al mateix mes de gener al·legacions al projecte de construcció dels parcs solars fotovoltaics Avior i Atria, amb plaques generadores ubicades en territori aragonès i línies d'evacuació que, a Catalunya, afecten una vintena de municipis de la demarcació de Lleida i un de la de Tarragona. Els projectes implicarien l'estesa d'uns 95 quilòmetres de línies d'alta tensió i la construcció de 224 torres elèctriques i dues subestacions transformadores als termes de Ciutadilla i Vallbona de les Monges, ambdós a l'Urgell.

El sindicat demanava replantejar el projecte i advertia que el pla ha tirat endavant sense tenir en compte els possibles efectes sobre la salut dels veïns dels municipis per on es preveu que passin les línies elèctriques

L'organització agrària al·legava, per demanar la seva anul·lació, que per la seva potència i longitud, les línies haurien de ser considerades com a xarxa de transport primari, en comptes de com una simple infraestructura d'evacuació del parc. En el cas que fossin considerades de transport primari, Unió de Pagesos assenyala que correspondria a Red Eléctrica Española actuar com a transportista únic en règim d'exclusivitat, tal com preveu la llei 24/2013 del sector elèctric.
A més, Unió de Pagesos feia constar també que els projectes s'han desenvolupat "sense respectar els criteris de transparència i participació ciutadana exigibles". "Una ciutadania que, precisament, seria la més directament afectada tant per l'impacte paisatgístic de les infraestructures com per la contaminació electromagnètica que provocaria el seu funcionament i que no ha estat tinguda prou en compte", advertia el sindicat.

Al mateix temps, Unió de Pagesos remarcava que infraestructures d'aquest tipus "formen part d'un sistema energètic totalment insostenible" i afirmava que "deixarien un impacte irreversible sobre espais protegits i una gran afectació a la població per la gran proximitat d'aquestes grans infraestructures als nuclis de població i habitatges aïllats".

D'aquesta manera, Unió de Pagesos reiterava la seva aposta per un model d'implantació d'energies renovables "planificat, impulsat amb transparència i amb la implicació del territori on calgui instal·lar-les" i que "prioritzi l'ús i ocupació d'espais ja alterats per l'activitat humana en comptes de malmetre espais de valor agrològic alt o d'interès agrari elevat".

3664041

 

La ministra per a la Transició Ecològica, Teresa Ribera, reconeix "dificultats objectives" davant una línia d'extensió tan llarga

La vicepresidenta tercera i ministra per a la Transició Ecològica, Teresa Ribera, ha assegurat que el govern espanyol estudiarà amb "gran detall i totes les garanties" la tramitació de les línies de Molta Alta Tensió (MAT) d'evacuació d'energia produïda a Aragó que han de travessar per diferents punts de les comarques de Ponent. Ho ha dit al ple del Senat d'aquest dimarts en resposta a una pregunta a la senadora d'ERC, Sara Bailac, que ha defensat la necessitat que qualsevol projecte d'aquestes característiques que s'hagi d'aprovar compti necessàriament amb la "participació i aval" del territori afectat.

La ministra Ribera ha explicat que els projectes pels quals ha preguntat Bailac són 3 línies paral·leles a la planificació oficial, un plantejament que no està prohibit per Llei però sí que és "xocant". La ministra ha afirmat que, a banda del respecte a la legislació ambiental, els veïns de les zones afectades han de tenir l'oportunitat d'oposar-se als projectes i ha remarcat que des de l'executiu espanyol han de ser respectuosos amb les "garanties de procediment".

Segons Ribera, hi ha dificultats objectives davant una línia d'aquestes característiques, amb una extensió tan llarga, que es fa per evacuar energia produïda a molta distància

D'altra banda, Ribera ha remarcat que s'han fet canvis significatius en els procediments de tramitació d'aquests projectes, com el de la "finestreta de sortida" per tal que els promotors puguin renunciar als projectes i recuperar l'aval. La ministra ha assegurat que alguns ja hi han renunciat però no ha especificat si entre aquests hi ha els que planteja l'empresa aragonesa Forestalia, que passarien per Ponent.

 

Impacte als espais agraris i naturals i a la biodiversitat

Si els projectes s'acaben executant, GEPEC-EdC alerta que afectarien directament sis espais naturals protegits, trenta àrees protegides per la Xarxa Natura 2000 i integrades al PEIN (Pla d'Espais d'Interès Natural). També travessen 14 connectors terrestres de l'avifauna protegida -algunes en perill d'extinció com l'àguila cuabarrada i la daurada, la Ganga o el Sisó-, dividint els hàbitats, les migracions i la interrelació de les poblacions de moltes altres espècies animals.

 

Frau de llei i suplantació de REE

L'entitat ecologista denuncia també que el model de transició energètica de Catalunya continua obeint als interessos de les grans multinacionals, que "volen passar de liderar l'extracció de combustibles fòssils a liderar la revolució verda" sense respectar els espais naturals i la biodiversitat. Acusen les promotores de cometre "un frau de llei" quan fragmenten molts petits projectes que "responen a un o dos macroprojectes". "Fragmentats en sèries de diferents MAT, subestacions i centrals pot semblar que no són un macropoejcte, però la realitat és una altra", denuncia Joan Pons, consultor jurídic ambiental d'INSTA.

Pons recorda que la Llei d'avaluació ambiental prohibeix fraccionar els projectes per minimitzar l'impacte ambiental, però les grans promotores no ho estarien complint

També acusen de "sobredimensionar" les línies d'evacuació per suplantar la funció de Res Eléctrica Española (REE). Els projectes publicats tenen més capacitat d'evacuació que la producció de les centrals energètiques a les quals estan vinculades. "És fàcil deduir que pretenen interconnectar diferents centrals i subestacions i fins i tot interconnectar subestacions i línies existents", assegura el consultor d'INSTA. "No deixa de ser un projecte de línies de transport d'energia i Forestalia, per exemple, vol substituir la funció de REE", defensa.
La llei ho permet sempre i quan REE (Red Eléctrica España) hagi delegat a les empreses aquesta funció i que les promotores, en els seus estatuts i objecte social, tinguin clarament definida aquesta funció. "Ara mateix no està demostrat per part d'aquestes empreses", recorda.

Pons ha assenyalat que els Plans estatals de transport de l'energia no preveuen cap d'aquestes línies, i ha assegurat que "costa entendre com el Ministeri i REE les faran encaixar"

Més temps per als afectats i ajuntaments

Finalment, des de GEPEC-EdC també s'ha exigit que cal ampliar els períodes d'informació pública dels projectes perquè 30 dies hàbils perquè són insuficients per a la ciutadania i els ajuntaments revisin expedients de milers de pàgines i gigues d'informació que les consultores de les promotores han estat treballant durant anys. També retreuen que les empreses no estiguin obligades a justificar l'encaix del projecte amb els planejaments urbanístics territorials i municipals i que siguin les administracions locals que hagin d'al·legar si això no passa.
 

Comentaris