01.12.2022 |

Veu la llum el pinyol d'oliva més antic de Ponent

Una resta carbonitzada de la llavor trobada a l'excavació dels Vilars d'Arbeca, que data del segle IV aC

Fotografia del fragment, superposada a la d'un pinyol sencer, per fora i per dins. Fotografia: GIP-UdL.
Fotografia del fragment, superposada a la d'un pinyol sencer, per fora i per dins. Fotografia: GIP-UdL.
Veu la llum el pinyol d'oliva més antic de Ponent

Una nova troballa ha vist la llum a la Fortalesa ibèrica dels Vilars d'Arbeca gràcies a la tenaç labor del Grup d'Investigació Prehistòrica (GIP) de la Universitat de Lleida.

Es tracta de la resta de pinyol d'oliva més antiga de les comarques de Ponent

Concretament, un petit fragment arqueobotànic datat al segle IV a.C. que s'ha localitzat a la cisterna-pou del jaciment i que correspondria a una oliva amb una llavor d'uns 8-9 mil·límetres. La part superior d'aquest pinyol de 2.400 anys s'ha conservat gràcies a la carbonització, com la major part de les restes de llavors i fruits que el GIP ha recuperat a la fortalesa al llarg dels darrers 35 anys.

"Fins ara, les restes d'oliva més antigues de què disposàvem a Lleida eren d'època romana", explica la catedràtica de Prehistòria de la UdL, Natàlia Alonso Martínez. "El pinyol dels Vilars ens informa, doncs, que l'olivera no va ser un conreu introduït a la zona pels romans, sinó que ja es cultivava en època ibèrica. D'aquí la seva importància", destaca Alonso.

Les varietats conreades d'olivera (Olea europaea var. europaea) provenen de les silvestres, els ullastres (Olea europaea var. sylvestris). El nucli original del seu conreu és el Pròxim Orient, on hi ha constància de la seva domesticació fa més de 5.000 anys. El cultiu es va anar estenent de l'est cap a l'oest.

El fragment de pinyol de Vilars correspon al període anomenat ibèric ple. Això confirma que "el conreu d'aquest arbre tan emblemàtic de les Garrigues és anterior al que pensàvem", subratlla Alonso.

"Cal tenir en compte que, des del punt de vista econòmic, l'olivera va aportar una nova concepció en l'agricultura, ja que va introduir un sistema de rendiment ajornat", explica l'estudiosa. 

La troballa dels Vilars planteja futures línies de recerca. "Un sol fragment en el rebliment d'una cisterna no ens pot indicar si el conreu de l'olivera tenia com a objectiu només el consum dels fruits en adob, com actualment, o també per a la producció d'oli", puntualitza.

Els experts han trobat, tant a Vilars com al jaciment d'Estinclells de Verdú plats de premsa o jaços. "Cal investigar més per saber si els utilitzaven tant per la producció de vi com d'oli, ja que les èpoques de collita i producció no coincideixen en l'any agrícola", apunta la catedràtica de la UdL. 

La dieta en aquest assentament ilerget es basava en els cereals com el blat comú, el blat dur, l'ordi vestit i els mills; les lleguminoses, com la llentia i la fava; i les fruites com la vinya, la figuera i ara l'olivera, a les que s'afegeixen els fruits silvestres com les mores, els aranyons o els aglans

Veu la llum el pinyol d'oliva més antic de Ponent
comentaris