Es descobreixen restes del sistema defensiu i d’accés de la ciutat ibèrica de Molí d’Espígol

Detall del parament de la muralla de l’ibèric ple i la poterna o accés en colze Fotografia iPAT Serveis Culturals
photo_camera Detall del parament de la muralla de l’ibèric ple i la poterna o accés en colze - iPAT Serveis Culturals

Les darreres campanyes d’excavació realitzades el desembre de 2019 i el juliol de 2020 al jaciment d’època ibèrica de Molí d’Espígol, a Tornabous, posen al descobert les restes de muralles i altres estructures d’accés a l’antiga ciutat. Les excavacions formen part del projecte quadriennal (2018-2019) de recerca arqueològica del Departament de Cultura El Molí d’Espígol (Tornabous, L’Urgell): capital dels Ilergets, impulsat pel Museu d’Arqueologia de Catalunya.

L’objectiu d’ambdues campanyes era descobrir la fesomia de la ciutat ibèrica en un lloc on encara no s’hi havia intervingut mai: el quadrant nord-est de l’espai del monument.

Les prospeccions geofísiques fetes el 2011 feien sospitar que en aquest indret podia trobar-se una de les portes de la ciutat

Els treballs desenvolupats aquests dos anys han posat al descobert les restes de les muralles corresponents a la primera edat del ferro (segle VII aC), al període ibèric antic (segles VI-V aC) i al període ibèric ple (segles IV-III aC), així com algun dels habitatges d’aquest darrer moment. A partir d’excavacions i d’estudis precedents, s’ha pogut determinar que els diferents perímetres de muralla estaven disposats de manera concèntrica. Corresponen a les diferents fases de creixement del jaciment: del nucli central inicial i la fortalesa de la primera edat del ferro, a la complexa ciutat ibèrica del segle III aC.

Si bé les restes de la primera i segona muralla són parcials, i ja antigament van ser espoliades per robar-ne la pedra i fer altres construccions a la mateix ciutat, les defenses de la muralla dels segles IV-III aC han proporcionat importants novetats

D’aquesta muralla s’ha posat al descobert un parament sòlid, construït amb carreus de calcària de format mig/gran, del qual se’n conserva una longitud considerable.

Treballs d'excavacióTreballs d'excavació - iPAT Serveis Culturals

El parament segueix la progressió d’altres restes d’aquesta mateixa muralla, ja conegudes més al nord i també per la geofísica. La descoberta més destacada ha estat la troballa d’una torre que partint de la muralla progressa cap a l’exterior: és una estructura massissa, de bona factura, però encara no se n’ha pogut determinar l’extensió. Aquesta troballa vindria a indicar la possible existència d’una porta en aquest sector, de la qual la torre en formaria part com a element de flanqueig.

Amb tot, l’element més sorprenent ha estat la descoberta d’una poterna o petita porta d’accés a la ciutat, situada a l’altra banda de la torre, en forma de colze, amb un mur avançat a la muralla. Aquest conjunt podria donar peu a pensar en un sistema d’accés a la ciutat ibèrica força complex, amb una entrada principal, i d’altres secundàries laterals. La raó, però, d’aquesta disposició ara per ara roman se’ls escapa.

Els materials trobats durant l’excavació permeten situar la construcció del complex defensiu durant el segle IV aC. Per tal de resoldre totes les incògnites que aquestes dues primeres campanyes han posat al descobert, es preveu donar continuïtat als treballs al llarg de la primavera del 2021.

 

Comentaris