En Jofre Costa (ballarí) i en Gerard Muntané (percussionista) formen un duet que fusiona el claqué amb la percussió, una barreja entre dansa, música i teatre. Enguany, estan programats per primer cop a FiraTàrrega —després de més de cinc anys actuant a la Zona Off—. El seu espectacle ‘360º’ es podrà veure a la plaça de les Nacions Sense Estat el 8, 9 i 10 de setembre a les 17.30 h de manera gratuïta.
Aquesta edició de FiraTàrrega també incorpora altres propostes de proximitat com l’actuació de BATbatuka, la programació musical de les nits Moritz dissenyada per l’associació Paupaterres i Llibert Barquets. A més, revalida l'acord amb Cartaes per a la confecció dels coixins que s’usaran com a seients reutilitzables els dies de la Fira. També actuarà la cia. Paranys amb 'La cançó de les mentides', espectacle guanyador del Concurs de teatre amateur de Tàrrega
Com vau començar a interessar-vos per la dansa i la música?
Jofre. Jo de petit ja feia ritmes amb el peus. Primer vaig començar de manera autodidàctica, recordo que els meus pares m'ensenyaven vídeos de claqué al YouTube. Després, vaig començar a anar a classes i les combinava amb la meva formació musical a l'Escola Municipal de Música de Tàrrega.
Gerard. Vaig començar de ben petit —amb només 5 anys— a l’Escola Municipal de Música de Tàrrega i amb 10 anys vaig començar acompanyant amb el caixó a un veí que tocava la guitarra flamenca.
Com va començar el vostre duet?
Gerard. Amb el Jofre ens vam conèixer a l'Escola Municipal de Música de Tàrrega. Ell va començar a penjar vídeos ballant claqué a Facebook. Jo no sabia ben bé què era, però em va sorprendre molt veure’l ballar i fer ritme al mateix temps. Vaig decidir enviar-li un missatge privat per proposar-li quedar i tocar i ballar junts.
Jofre. Allà va sorgir. Vam quedar i vam estar tota la tarda improvisant. Vam creure que d’allà podia sorgir quelcom original. No havíem vist mai la fusió entre caixó i claqué com a duet.
En Gerard tenia gairebé 16 anys i jo 14
Des de llavors no heu parat mai?
Gerard. Hem seguit ininterrompudament, però de manera tranquil·la.
Jofre. Assajàvem només als estius. Fèiem algun bolo per piscines, restaurants… Coses petites. A l’hivern com els dos estudiàvem ens tornàvem a separar i fins a l’estiu següent. Més tard, al 2019 vam estar a un festival a França ‘Les Jeudis’ de Perpignan vam guanyar el premi de l'estiuet de l'ateneu i també hem actuat en diversos teatres de la província, tot això amb el nostre antic show.
Com neix ‘360º’?
Gerard. Fins ara, pel que fa a FiraTàrrega hem actuat a la Zona Off —espai per a la presentació de propostes no programades—, normalment hem actuat a l’espai que s’habilita al costat de la font de Canaletes. I ens ha agradat molt sempre la rotllana que crea el públic al voltant nostre.
Jofre. Ara fa un any estàvem en un moment de canvi, volíem tornar a les nostres arrels —l’espectacle havia evolucionat molt incorporant forces instruments, però mantenint només als dos intèrprets—.
Gerard. Un amic, que és artista, ens va comentar “perquè no munteu un espectacle de 360º que no tingui cap direcció”, recuperant la idea de cercle de les actuacions de Fira.
Jofre. Vam estar donant-li voltes a la idea i vam decidir fer-ho amb una fusta circular amb un forat al mig. En un principi estava pensat per passar-ho al cicle de Cal Prim (Verdú) de l’agost del 2022, però ens va agradar i vam decidir fer d’això un espectacle nou.
Què me’n podeu dir de l’espectacle?
Gerard. Tenim un lema ‘Hitting wood with our hand and foot’, els dos estem picant fusta. A 360º som dos personatges que utilitzem les nostres extremitats —el Jofre els peus i jo les mans— per fer ritme, al principi comencem distants —són dos mons desconeguts— i després anem aproximant-nos. Volem mostrar, que no només són els peus per caminar i les mans per agafar coses, podem connectar tot el cos. De fet, el Jofre té connectades les mans amb els peus. Tot allò que fa amb els peus ho reprodueix amb les mans: el seu taló és el seu polze i el dit del mig la punta…
Jofre. Busquem connectar amb el públic a través del ritme. Però no només volem que l’escoltin, sinó que busquem que també ens parin atenció a nosaltres, a allò que sentim, el moviment…
És un espectacle que vol trencar amb els estereotips que poden relacionar les nostres disciplines amb flamenc o amb Fred Astaire i Hollywood-Brodway. De fet, el claqué ve d’Àfrica i nosaltres tendim a recórrer a ritmes africans i llatinoamericans
L’espectacle dona peu a la improvisació?
Jofre. És un espectacle que tenim molt lligat, però hi ha molts moments on pot passar qualsevol cosa.
Gerard. Sempre és diferent. Per diferents motius: com és un espectacle 360º es fa difícil repetir un mateix punt de vista, interactuem amb el públic i sempre són persones diferents, la relació entre nosaltres varia segons el moment i, també, canvia l’energia del públic.
‘360º’ va adreçat a un públic concret?
Gerard. A tothom. Els gens musicals existeixen, és innat.
Jofre. Tothom disfruta del ritme, el ball, la música. De 0 a 200 anys (riem).
De l’1 al 12 de juliol heu estat programats a l’ULICA Street Theatre Festival de Polònia, gràcies a una actuació que vau fer a l’Ateneu de Tàrrega durant la Fira de l’any passat. Com ha estat l’experiència?
Gerard. Ha anat molt bé i, alhora, ha estat dur, sobretot el primer i el segon dia, el tercer dia ens va caure un regal del cel. Ens han cuidat molt.
Jofre. Vam fer dos passis per dia. Ballàvem a les 13:30 i a les 16 h, que són les hores de més calor i veiem que públic, que tot i tenir moltes ganes, ho passaven malament per les temperatures.
Gerard. De fet, el segon dia la fusta, que ja portava muntada des del dia anterior, estava bullint i com que jo actuo descalç em vaig escaldar els peus.
L’espai us va agradar?
Jofre. El primer dia i el segon vam estar en una plaça molt gran, com tres o quatre vegades el Pati. La nostra fusta —que fa uns tres metres— i per nosaltres és gran es veia molt petita.
Gerard. Massa obert.
Què va passar l’últim dia?
Jofre. L'últim dia vam estar actuant en una sala i va ser brutal. Hi havia un cel obert al sostre de la sala que feia simetria amb el nostre cercle.
Gerard. A més, l’últim passi ens l’havien comprat exclusivament per a la gent del festival —artistes i programadors—. Els van encantar. Van ser súper bon públic. Vam haver d’empalmar i quan vaig pujar al taxi de tornada em vaig posar a plorar de l’emoció.
Jofre. De tots els bolos que he fet —Gerard. Que no són pocs— aquest ha estat sinó el millor, un dels millors que he fet mai.
Després de més de cinc anys actuant a la Zona Off com és formar part del programa de Fira?
Jofre. Estar a la programació de FiraTàrrega és un objectiu complert, és quelcom que volia fer a la vida. De fet, des de molt petit he ballat a FiraTàrrega. Que ens programin amb el nostre projecte veure com tots aquests anys han donat fruit.
Gerard. Crec que tenim un espectacle molt sòlid i fort per presentar i que segur que els agradarà.
Esteu programats tots els dies a la plaça de les Nacions Sense Estat, què us sembla l’espai?
Gerard. És el millor lloc que ens podien donar.
Jofre. És molt adequat per fer el ‘360º. A més, hi ha la rampa on es pot posar el públic i tenim uns arbres per a fer-nos ombra. Falta fer el primer passi i veure com respon tot, però té molt bona pinta.
