L’últim ple de l’ajuntament de la població de l’Urgell acorda adherir-se al manifest impulsat per la Plataforma Canal Viu on es declara que, per poder avançar cap a una veritable ambientalització del territori, caldria donar als arbres una protecció real, a l’alçada de la importància que tenen tant a nivell ambiental, com paisatgístic, com de salut cap a les persones.
Fins ara, s’han adherit dinou ajuntaments de les cinc comarques que rega el Canal d’Urgell: Castellserà, Linyola, el Palau d’Anglesola, Puigverd de Lleida, Penelles, Vilanova de Bellpuig, Vallfogona de Balaguer, Barbens, Tornabous, Ivars d’Urgell, Castellnou de Seana, Bellvís, Golmés, Mollerussa, Sidamon, Bellcaire d’Urgell, Preixana, Juneda i Agramunt, a més de la Diputació de Lleida.
També, unes cent-vuitanta entitats, tant del territori, com de fora, han donat suport al document demanant una protecció real dels arbres
El manifest
El manifest declara que els arbres i les banquetes tenen un gran valor ambiental, però que, malgrat aquest és un fet reconegut per la societat general, es troben amenaçats reïteradament. Per això, demanen als ajuntaments i consells comarcals que promoguin la protecció dels arbres i les arbredes dels respectius municipis o comarques, declarant-los d’interès local o comarcal, o com a monumentals si és el cas:
"La Plataforma Canal Viu en aquests cinc anys des de la seva creació, ha pogut constatar que tant la societat en general com les institucions, ja siguin locals, comarcals o provincials, així com la mateixa Comunitat General de Regants dels Canals d’Urgell, són plenament conscients de la importància que tenen els arbres a la Plana d’Urgell, especialment en indrets tan emblemàtics com les banquetes dels canals, les lleres dels rius, vorals de camins o també en espais degradats, que amb els arbres, es converteixen en espais d’alt valor ambiental i també d’esbarjo per la gent del territori.
En aquests anys s’han dut a terme actuacions de neteja, poda o plantació d’arbres organitzades per entitats locals amb el suport d’ajuntaments o de la mateixa Casa Canal. També la Diputació té previst reforestar a curt termini importants trams de banqueta.
Malgrat aquesta sintonia positiva general, totes aquestes actuacions estan subjectes a una permanent fragilitat. Els arbres no estan protegits d’una manera real. A vegades són herbicidats, altres talats o esporgats de manera poc respectuosa, i sovint pateixen reiterats incendis intencionats. Tot plegat fa que es malmetin en uns instants anys de treball i d’il·lusió de molta gent.
Les cremes de marges i les herbicidacions causen la pèrdua dels reductes de vegetació natural, autèntics refugis de vida i biodiversitat en un territori mancat de vegetació natural.
Per poder avançar cap a una veritable ambientalització del territori, caldria donar als arbres una protecció real, a l’alçada de la importància que tenen tant a nivell ambiental, com paisatgístic com de salut cap a les persones.
Demanem als ajuntaments i consells comarcals que, d’acord amb els Decrets 47/1988 d’11 de febrer i 120/1989 de 17 d’abril, promoguin la protecció dels arbres i les arbredes dels respectius municipis o comarques, declarant-los d’interès local o comarcal, o com a monumentals si és el cas.
Plataforma Canal Viu"
