En l’actualitat, buscar habitatge és un maldecap per a moltes persones. Sobretot, si se cerca un lloguer assequible. En tota la comarca de l’Urgell només hi ha vuit habitatges per a llogar (dades d’Habitaclia, juny 2023) amb un preu mitjà de 492,5 euros mensuals. La poca oferta contrasta amb el nombre d’habitatges desocupats i la gran aposta per la venda. El cens d’habitatges buits que va fer el Consell Comarcal de l’Urgell el curs 2019-20 apuntava que, en tota la comarca (exceptuant Tàrrega), hi havia uns 1.200 habitatges buits.
Per posar solució a aquesta problemàtica, des de fa anys, es contemplen alternatives al lloguer tradicional. Un exemple és la masoveria urbana, que dona seguretat a arrendataris i arrendadors, promou un lloguer assequible, incentiva la reparació de cases en desús que tindrien difícil entrar en els circuits de lloguer habituals i es presenta com una bona solució davant del despoblament.
Aquest tipus contracte, regulat per la Llei 18/2007 de 28 de desembre, implica que els llogaters han d’assumir un conjunt d’obres que es pacten amb els propietaris i s’especifiquen al contracte. La rehabilitació de l’habitatge pot substituir totalment o parcialment l’obligació de pagar la renda, com estableix la Llei 4/2013 de 4 de juny, durant un temps determinat i mitjançant un acord entre les dues parts.
L’aposta del Consell Comarcal de l’Urgell per la masoveria urbana
“Incentivar la masoveria urbana ajuda a assolir dos reptes. D’una banda, l’accés a l’habitatge. D’altra banda, donar solució a les patologies que degraden les cases buides”, apunta Sebastià Mata, exregidor de la CUP a Maldà i conseller sortint d’Habitatge al Consell Comarcal de l’Urgell.
Des de l’any 2020, el Consell Comarcal fa de mediador entre el propietari d’una casa a Maldà i els seus llogaters. De moment, aquesta prova experimental és un èxit per ambdós costats. Amb l’acord entre les dues parts s’ha pogut mantenir i anar reformant la casa “sense carregar a la propietària d’una gran inversió i permetent a les masoveres rebaixar preu de lloguer o fins i tot, sufragar-lo amb la mateixa feina”, assegura l'exregidor.
El Consell Comarcal també ha impulsat una borsa d’habitatge, que defineixen com “un servei gratuït de mediació per al lloguer social entre persones propietàries i llogateres, amb la garantia del Consell Comarcal i l'Agència de l'Habitatge de Catalunya”. Les persones propietàries amb cases en desús poden inscriure els seus habitatges i els futurs llogaters poden buscar entre l’oferta existent.
Tot i això, des del Consell Comarcal s’han trobat davant d’un repte: “els habitatges que hem tingut a la borsa no permeten entrar a les masoveres sense una prèvia inversió”, comenta l'exregidor de Maldà referint-se als desperfectes de la casa que caldria sufragar. Per això, han optat engegar un projecte de regeneració urbana, on un dels eixos és la masoveria. La proposta, que es posaria en marxa a finals d’any juntament amb l’escola Orígens, es basa en “capacitar professionals —i qualsevol persona que s’hi vulgui apuntar— a través d’una formació reglada per tal de recuperar les tècniques vernacles de construcció com la pedra seca, la tàpia, l’encanyissat o la fusteria”, explica Sebastià Mata.
Maldà, un cas d’èxit
Fa tres anys que Laia Coca i David Puyalto van començar una nova etapa de les seves vides al municipi de Maldà (Urgell). Fins llavors, vivien entre Igualada i Barcelona, on feia temps que buscaven una alternativa residencial al lloguer tradicional. Per la seva feina com a tècnics de llums, Coca i Puyalto no encaixaven amb les demandes habituals dels arrendadors: “ens demanaven contractes indefinits, nòmines i un seguit de requisits que per la nostra feina no tenim, però això no vol dir que no tinguem economia”, comenta Coca. A més, es trobaven amb preus desorbitats que els tiraven enrere a l’hora d’entrar en un nou lloguer. “Volíem trobar un model assequible on nosaltres poguéssim ser partícips”, afirma.
Amb l’arribada de la pandèmia van decidir anar a Maldà, on un amic té casa, i van començar a buscar per la zona. A través de l'exregidor local Sebastià Mata van saber de l’existència d’en Josep Pascual Torramadé, el propietari d’una casa del poble que tenia interès en “buscar algú que pogués fer-se càrrec de la casa, per evitar-ne el deteriorament”, assenyala Pascual. “La casa —que feia uns cinquanta anys que estava deshabitada— necessitava unes reformes urgents i d’altres més bàsiques per tal de poder obtenir la cèdula d’habitabilitat”, afirma la llogatera. És per aquest motiu que ambdues parts van pactar establir un contracte de masoveria urbana.
Durant tot el procés de lloguer, els arrendataris i el propietari de la casa han comptat amb la seguretat que els ha brindat la mediació i l’acompanyament del Consell Comarcal de l’Urgell, que també els ha facilitat l’assessorament d’un arquitecte tècnic, qui els ha marcat les pautes de les diferents reformes.
En aquests tres anys, els inquilins han fet un conjunt de reformes acordades per contracte a la cuina, al lavabo, a una habitació, i han renovat la instal·lació elèctrica, entre altres accions. “La Laia i el David han mantingut tot allò que estava pactat i s’ha complert l’objectiu que tenia de conservar la casa”, afirma el propietari. A més, gràcies al fet que la casa ha estat habitada, s’han pogut detectar i posar solució a altres problemes que ha anat tenint, com una fuga d’aigua al jardí.
