Una exposició que s'ha presentat aquest dilluns posa de relleu les aportacions a la societat de 68 dones de Ponent i l'Alt Pirineu i Aran nascudes abans de l'any 1940. Hi ha mestres, periodistes, científiques, poetesses, polítiques i pageses i el contingut de la mostra s'ha fet gràcies a les propostes i la informació facilitada per una cinquantena d'entitats de dones, culturals i veïnals així com ens locals. Algunes de les protagonistes han assistit al Teatre l'Ateneu, on s'ha fet l'acte organitzat per l'Institut Català de la Dona (ICD) que també ha servit per presentar un llibre sobre el projecte Dones rurals. Dones de Lleida. Més endavant està previst traslladar la iniciativa a Girona, comarques centrals i Tarragona i Ebre.
Un moment del diàleg entre tres de les dones que formen part de l'exposició 'Dones rurals. Dones de Lleida', al teatre Ateneu de Tàrrega - Foto: Oriol Bosch
La presidenta de l'ICD, Meritxell Benedí, ha explicat que l'exposició i el projecte en si s'ha impulsat per donar "visibilitat a les dones que ens han precedit", ja que sovint "ens diuen que no hi ha dones referents" i moltes dones se senten orfes de referents. En canvi, segons Benedí, hi ha totes les dones que surten en aquesta exposició, referents al conjunt de les comarques de Ponent i l'Alt Pirineu i Aran. Segons Benedí, són referents en els seus "entorns més propers" però no han passat a la "història oficial" perquè qui ha escrit el "relat oficial" és un relat patriarcal, fet per homes i per als homes que "invisibilitzen les dones".
De la seva banda, l'alcaldessa de Tàrrega, Alba Pijoan, ha remarcat que és un "plaer i un honor" acollir la presentació del projecte.
Tàrrega és el municipi de la demarcació que aporta més dones en aquest volum: 12 del total de 68. Entre elles hi ha la primera alcaldessa de Catalunya, del Talladell, Dolors Codina, l'any 1924 en ple règim polític del general Primo de Rivera
L'exposició 'Dones rurals. Dones de Lleida', a Tàrrega - Foto: Oriol Bosch
Una de les dones que surt a l'exposició, Josefina Vidal, ha explicat que se sent molt orgullosa i feliç pel fet que s'hagin recordat d'ella. Vidal ha explicat que des de jove sempre la van moure objectius com el de treballar per lluitar contra les desigualtats socials entre pobres i rics. Així, mentre va estar vivint a Holanda va parlar amb obrers espanyols que se n'hi havien anat a treballar i va fundar el partit socialista i la UGT. Més tard va tornar a Espanya i va continuar militant al partit socialista. Segons Vidal, tot plegat va ser possible perquè tenia un "marit molt comprensiu" que li va donar tota la llibertat per fer el que volgués.
A part de Vidal, l'acte de presentació també ha comptat amb la participació de l'activista social i cultural de la Val d'Aran Dolors Beso i de la mestra i escriptora d'Alguaire Teresa Sabaté. Totes tres han mantingut un diàleg on han recordat part de la seva trajectòria i les lluites que van haver de disputar per tirar endavant pel fet de ser dona.
