En cada poble ha existit o existeix un local popular, un lloc de trobada i tertúlia, una mena de santuari on hi poden succeir tota mena de rituals. Casals, Ateneus i locals socials molt apreciats, molts dels quals es van construir amb l’aportació econòmica i laboral dels mateixos veïns.
Aquests locals van anar desapareixent a mesura que va anar evolucionant el teixit assembleari i els hàbits del públic.
Però el significat, la nostàlgia o la voluntat de recuperar arquitectura i patrimoni social i cultural ha impulsat algun nostàlgic a recuperar algun d’aquests espais, com ha sigut el cas de La Fontana de Bellpuig
Aquest edifici es va impulsar des de l’Ateneu Prat de la Riba, una entitat fundada l’any 1932 per la Lliga Regionalista de Catalunya, que va ser instigadora d’activitats culturals, socials i de cultura popular. Tot el dinamisme de l’entitat es canalitzava des del centre logístic situat al Cafè Suís. L’any 1934 es va decidir construir un espai propi que es va inaugurar l’1 d’abril del 1935.
La nova seu de l’Ateneu Prat de la Riba va rebre visites rellevants com la del fundador de la Lliga Regionalista, Francesc Cambó; o l’arquitecte Josep Puig i Cadafalch, que va ser president de la Mancomunitat de Catalunya.
L’espai es va convertir en seu d’un important dinamisme social i cultural de Bellpuig. Durant les Festes Majors, organitzava els seus propis balls en paral·lel als que es feien a l’envelat del municipi
L’any 1936 es va clausurar el local per ordre governativa amb l’inici de la contesa civil, i va romandre tancat fins a l’any 1937, en què va ser utilitzat pel sindicat obrer CNT.
L’any 1939 l’església parroquial de Sant Nicolau va patir un incendi, i durant el període d’obres, l’Ateneu Prat de la Riba va fer les funcions de lloc de culte.
L’època de deteriorament i declivi de l’edifici va arribar als principis dels anys 40, quan es va convertir en magatzem de la farinera Climent Besa, una funció que fa dur a terme fins al 1959.
Després d’aquest periple, l’edifici es reconverteix adoptant el nom popular de La Fontana, que prové de l’Agrupació Cultural i Esportiva Fontana, qui van recuperar-lo com a seu social fins a l’any 1994.
El local va quedar en l’oblit, però la seva història es mantenia en la memòria de molta gent de Bellpuig i rodalia. L’essència d’activisme social i cultural encara es percebia en els seus murs, com les vibracions d’una memòria que el Miquel, el Jordi i el Ramon, un bon dia, van decidir-se a recuperar i transportar a l’actualitat en arrencar el seu projecte personal i familiar.
Aquest trio va consensuar la decisió de recuperar aquest espai i la seva activitat amb el seu entorn familiar, amb el qual va comptar per desplegar la iniciativa, i ho va tirar endavant. Els nostàlgics emprenedors volien que la reforma s’adaptés a les necessitats del moment però sense perdre’n l’essència inicial.
La reforma contemplava un interiorisme minimalista però molt atractiu, amb materials actuals però, al mateix temps, de caire atemporal. Un entorn que ara es compagina amb una proposta gastronòmica pensada per compartir amb amics i família
La combinació es completa amb una programació artística i cultural que té com a escenari el magnífic espai exterior de l’edifici.
Bellpuig ha recuperat La Fontana, un dels elements patrimonials més emblemàtics de la mà d’uns nostàlgics emprenedors que hi han incorporat nous usos adaptats als hàbits de la societat actual, i on la gastronomia forma part de la seva cultura i convivència. La Fontana torna a ser espai de culte, un lloc on fer el vermut, on participar de la seva gastronomia o bé gaudir de la seva programació cultural, que ha reviscut gràcies a un somni fet realitat del Miquel, el Jordi i el Ramon.
