L'Ajuntament de Tàrrega i la Fal·lera Gegantera aposten per la restauració dels dos gegants més antics de la capital de l'Urgell, en Ramon Berenguer de 70 quilograms i l'Almodis de 60, les dues peces fetes de cartó pedra i que daten l'any 1870.
Així doncs, el Taller Avall de Reus -especialista en la recuperació de gegants- s'ocuparà de realitzar-ne les tasques de restauració les quals preveuen acabar durant l'any vinent. Per ara, han pogut recuperar els ulls originals de vidre de les dues figures i descobrir que tenen dents. A més, d'una història ben curiosa com que l'Almodis resguardava un niu de ratolins.
Els dos gegants no havien passat mai per un procés de restauració i ho fan ara que celebren els 150 anys de vida
El regidor de Cultura, Carlos Vílchez esmenta que "restaurar aquest patrimoni era un deure de l'Administració, concretament de l'Ajuntament de Tàrrega, i prenent consciència dels 150 anys dels gegants, la Regidoria va conjuminar-se amb la colla gegantera a favor dels elements folklòrics targarins". D'altra banda, el president de la Fal·lera Gegantera, Pere Agea explica que la restauració d'aquestes peces era necessària i confia que la reparació serveixi per divulgar-ne la història i l'evolució.
Història dels gegants
La primera referència a Tàrrega es remunta l'any 1600, ja que moltes figures s'han perdut amb el pas del temps. Els gegants de la Mercè van debutar el 23 de setembre del 1870 gràcies a Miquel Florensa Artigues -més conegut per Miquel del Bitxo- creador també de l'Home de la Barra. Les figures participaven a la cercavila inaugural de la Festa Major de Maig i de Setembre, i a les Festes de la Mercè de Tàrrega. El gegant duu el nom del comte barceloní que conquerí el castell de Tàrrega als musulmans i la seva esposa, l'Almodis, en va ser la propietària, la qual el deixà en herència a les successores al tron reial.
La Nit del Tararot
Històricament, els gegants de la Mercè protagonitzaven una curiosa disputa amb els del Carme, quan ambdós barris rivalitzaven per veure qui organitzava la millor festa. Aquest "enfrontament" ha donat peu, per exemple, a un dels eixos argumentals de La Nit del Tararot, un dels principals actes de la Festa Major de Tàrrega.
