La producció de l'Institut d'Estudis Ilerdencs (IEI), Els primers trets de Francesc Boix, que es va inaugurar el mes de desembre de 2016 a la Sala Montsuar està tenint un èxit sense precedents des que va iniciar la seva itinerància el mes d'abril de 2017. Tant és així, que les previsions pel 2019 apunten que aquesta producció viatgi a Cantàbria, Sevilla i Madrid, entre d'altres, donat l'interès que ha despertat entre el públic i els programadors.
La vicepresidenta de l'Institut d'Estudis Ilerdencs, Rosa Pujol, ha explicat que es tracta d'una exposició que compta amb 132 fotografies d'un total de 1.368 negatius de l'anomenat Fons d'Argelers. Pujol ha destacat que l'èxit de la itinerància reforça la política cultural que ja fa anys que va endegar l'IEI treballant perquè totes les expressions artístiques tinguessin el màxim ressò possible, donant a conèixer les produccions i els treballs fets per lleidatans.
Les dades reflecteixen que l'exposició ha rebut prop de 25.000 visites en aquesta itinerància que va començar a Vilanova de la Barca, va seguir per Juneda, Alcoletge, Faió, Ecomuseu de les Valls d'Àneu, Castell del Remei, la Jonquera (Museu Memorial de l'Exili); va continuar a Barcelona (Pati Llimona); Balaguer (Museu Comarcal); Barcelona (Sants); Barcelona (Arxiu Nacional); Tremp, Linyola, Santa Maria de Meià, Tortosa i Seròs; es pot visitar en l'actualitat a l'Arxiu Comarcal del Baix Llobregat, al municipi de Sant Feliu de Llobregat; i està previst que s'instal·li a la sala Sant Roc de l'Institut d'Estudis Vallencs, a Valls, a partir del 31 de gener.
Aquest importantíssim conjunt de negatius va poder ser recuperat per la Comissió de la Dignitat el passat 2013. La Comissió, ajudada per una cinquantena de persones anònimes, per l'editorial ARA Llibres i per la revista Sapiens, va poder adquirir, per 7.500 euros, aquest llegat de Francesc Boix, que estava a punt de vendre's en una subhasta pública.
L'exposició ha comptat amb els treballs de documentació de Jordi Algué, Mariano Blanco, Josep Cruanyes, Laia Foix, David Gonzàlez, Mayte Lingg, Pep Parer i Lluís Saura, i la col·laboració de l'Arxiu Nacional de Catalunya, l'Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona, la Biblioteca de Catalunya, la Comissió de la Dignitat, la Fundació Joan Brossa, l'Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya i el Museu d'Art Contemporani de Barcelona.
