Ja fa dies que sentim a parlar de les mancances de serveis, del perillós efecte del despoblament, de les baixes oportunitats, falta de personal als consistoris i altres motius que ens afecten als nostres micropobles.
Els petits municipis de menys de 500 habitants, fa temps que patim un desgavell econòmic a les arques municipals, donats els nostres impostos continguts per intentar no agreujar la vida dels nostres vilatans.
A tot això se suma la poca ajuda institucional que rebem, o si mes no la falta de voluntat, si mirem els mitjans de comunicació podrem veure com a les diferents institucions s'aproven plans i més plans teòricament per pal·liar aquests efectes negatius i ajudar a les poblacions, per experiència personal puc donar fe de què tot això són paraules que s'emporta el vent, i ja podem prendre consciència que tot això no ho arreglaran els famosos fons europeus "Next Generation".
Les institucions, totes, cada vegada es retarden més en els seus compromisos de pagament als consistoris en qualsevol mena de matèria, i la veritable sorpresa és quan fas el treball de recerca intern per veure perquè no arriben les subvencions o els plans de pagament, i la paraula màgica és que "està aturat a intervenció", quan sentim aquestes paraules ja ens podem preparar per tremolar i entrar en una dinàmica de negativitat per part de la institució, on possiblement s'argumentarà la falta de personal, el teletreball i el maleït covid-19, entre altres problemes declarats.
També tenim al nostre abast instucional les paraules màgiques de suport que són les anomenades "Bestretes" o "Urgències", doncs bé, espero que no en patiu gaires, sinó també obtindrem sorpreses en les adjudicacions i temporalitzacions, que en molts casos poden arribar a superar els sis o vuit mesos fins que es fa efectiu el pagament, crec que algú no ha entès bé els termes "bestreta" o "urgència".
Tot plegat un cúmul de conseqüències que ens toca patir els alcaldes dels municipis que representem i ens obliga a fer gestions de contingència i arribar entre altres mesures a haver de pactar pagaments a proveïdors, cosa que no agrada a ningú.
Amb tot això vull ficar de manifest que tenim un estament institucional molt carregat i divers (Estat, Generalitat, Diputacions, Consells Comarcals) els quals les seves precàries gestions en els seus tràmits administratius, ens comporten a anar en el nostre dia a dia amb molt de retard amb les seves conseqüències.
Molt probablement aquests símptomes també els tinguin els municipis de més població que els micropobles, però possiblement també aquests tinguin altres eines jurídiques i econòmiques per pal·liar aquests negatius efectes que patim els de menor població.
Només desitjar que les nostres institucions vetllin el millor possible pels seus pobles i micropobles per una recuperació econòmica real i no mediàtica.
Els petits municipis de menys de 500 habitants, fa temps que patim un desgavell econòmic a les arques municipals, donats els nostres impostos continguts per intentar no agreujar la vida dels nostres vilatans.
A tot això se suma la poca ajuda institucional que rebem, o si mes no la falta de voluntat, si mirem els mitjans de comunicació podrem veure com a les diferents institucions s'aproven plans i més plans teòricament per pal·liar aquests efectes negatius i ajudar a les poblacions, per experiència personal puc donar fe de què tot això són paraules que s'emporta el vent, i ja podem prendre consciència que tot això no ho arreglaran els famosos fons europeus "Next Generation".
Les institucions, totes, cada vegada es retarden més en els seus compromisos de pagament als consistoris en qualsevol mena de matèria, i la veritable sorpresa és quan fas el treball de recerca intern per veure perquè no arriben les subvencions o els plans de pagament, i la paraula màgica és que "està aturat a intervenció", quan sentim aquestes paraules ja ens podem preparar per tremolar i entrar en una dinàmica de negativitat per part de la institució, on possiblement s'argumentarà la falta de personal, el teletreball i el maleït covid-19, entre altres problemes declarats.
També tenim al nostre abast instucional les paraules màgiques de suport que són les anomenades "Bestretes" o "Urgències", doncs bé, espero que no en patiu gaires, sinó també obtindrem sorpreses en les adjudicacions i temporalitzacions, que en molts casos poden arribar a superar els sis o vuit mesos fins que es fa efectiu el pagament, crec que algú no ha entès bé els termes "bestreta" o "urgència".
Tot plegat un cúmul de conseqüències que ens toca patir els alcaldes dels municipis que representem i ens obliga a fer gestions de contingència i arribar entre altres mesures a haver de pactar pagaments a proveïdors, cosa que no agrada a ningú.
Amb tot això vull ficar de manifest que tenim un estament institucional molt carregat i divers (Estat, Generalitat, Diputacions, Consells Comarcals) els quals les seves precàries gestions en els seus tràmits administratius, ens comporten a anar en el nostre dia a dia amb molt de retard amb les seves conseqüències.
Molt probablement aquests símptomes també els tinguin els municipis de més població que els micropobles, però possiblement també aquests tinguin altres eines jurídiques i econòmiques per pal·liar aquests negatius efectes que patim els de menor població.
Només desitjar que les nostres institucions vetllin el millor possible pels seus pobles i micropobles per una recuperació econòmica real i no mediàtica.
