Crec que el titular ho diu tot, sembla que ara viure als pobles és una moda o tendència a l'alça, cosa que segurament molts companys alcaldes agraïm de tot cor, per evitar el temut despoblament, i és que viure a un poble té els seus avantatges, entorns més saludables amb menys contaminació, envoltat de natura i si em deixeu sense que ningú s'ofengui amb una gent de caràcter més obert i cordial.
No vull dir que a les grans ciutats es visqui malament, simplement direm que és diferent, a ciutat segurament tindran molts més serveis de tota mena, però li faltarà una cosa que als pobles si tenim paisatge rural i tranquil·litat
Als pobles tenim un ecosistema de sorolls d'animals, de tractors, de campanes i fins i tot olors unes a vegades més agradables que altres, però aquest conjunt és el que diferencia un poble d'una ciutat, i a més a més, orgullós de dir en qualsevol conversa o tertúlia aquella frase famosa "és que sóc de poble...".
Amb la pandèmia els pobles han tingut un petit augment de població per tot això que he explicat en les línies anteriors, ara cada vegada més els pobles també intentem tindre més serveis i poder donar una qualitat de vida superior, per això m'agrada fer ús de la paraula "repoblament", ja que malauradament la paraula "despoblament" ja fa molt que la tenim interioritzada, necessitem ajuda de totes les institucions per revertir aquesta situació de forma urgent.
Es realitzen moltes conferències, jornades i xerrades sobre aquest tema, però necessitem actuar ja.
Els principals actius que tenim som les mateixes persones i les seves singulars històries, només cal passejar per qualsevol carrer, i aturar a un veí o veïna de tota la vida la qual ens contarà algun record dels que difícilment passen a les ciutats.
Aquest escrit pot servir per animar a la gent que estigui situant el focus de canvis a la seva vida ordinària a vindre a viure a un poble, segurament quedara sorprès i en poc temps s'adaptarà al nostre entorn rural.
Invito a qui vulgui a vindre al nostre poble per tal de valorar aquest humil escrit i decidir per ells mateixos si val la pena vindre a viure a un poble.
Per tot això i moltes sorpreses més que animem a la gent a descobrir, vull remarcar, que... "Viure a un poble està de moda".
No vull dir que a les grans ciutats es visqui malament, simplement direm que és diferent, a ciutat segurament tindran molts més serveis de tota mena, però li faltarà una cosa que als pobles si tenim paisatge rural i tranquil·litat
Als pobles tenim un ecosistema de sorolls d'animals, de tractors, de campanes i fins i tot olors unes a vegades més agradables que altres, però aquest conjunt és el que diferencia un poble d'una ciutat, i a més a més, orgullós de dir en qualsevol conversa o tertúlia aquella frase famosa "és que sóc de poble...".
Amb la pandèmia els pobles han tingut un petit augment de població per tot això que he explicat en les línies anteriors, ara cada vegada més els pobles també intentem tindre més serveis i poder donar una qualitat de vida superior, per això m'agrada fer ús de la paraula "repoblament", ja que malauradament la paraula "despoblament" ja fa molt que la tenim interioritzada, necessitem ajuda de totes les institucions per revertir aquesta situació de forma urgent.
Es realitzen moltes conferències, jornades i xerrades sobre aquest tema, però necessitem actuar ja.
Els principals actius que tenim som les mateixes persones i les seves singulars històries, només cal passejar per qualsevol carrer, i aturar a un veí o veïna de tota la vida la qual ens contarà algun record dels que difícilment passen a les ciutats.
Aquest escrit pot servir per animar a la gent que estigui situant el focus de canvis a la seva vida ordinària a vindre a viure a un poble, segurament quedara sorprès i en poc temps s'adaptarà al nostre entorn rural.
Invito a qui vulgui a vindre al nostre poble per tal de valorar aquest humil escrit i decidir per ells mateixos si val la pena vindre a viure a un poble.
Per tot això i moltes sorpreses més que animem a la gent a descobrir, vull remarcar, que... "Viure a un poble està de moda".
