L'eminent Joaquim Fuster, quan parla del cicle emocional i del cicle cognitiu, esmenta que no hi ha res que pugui substituir l'aprovació i l'estímul dels i les nostres mestres i referents, capaços de retroalimentar fortament la combinació d'ambdós cicles.
Això mateix, amb altres paraules i conceptes, també ho expressen diversos científics, com per exemple en Boris Cyrulnik, esmentant termes com la resiliència, la "segurització", l'alentiment del ritme de vida actual, els tutors de desenvolupament, etc.
Personalment, em sento afortunat perquè moltes d'aquestes emocions i aprenentatges els he pogut experimentar en la pròpia pell durant els darrers -i intensos- quatre anys, mentre cursava el grau en Relacions Laborals i Recursos Humans a l'EURL (Universitat de Lleida).
Combinar treball, estudis, vida associativa, vida familiar... ha estat una vertadera quimera que m'ha servit per millorar, instruir-me i progressar, d'una manera que mai hagués pogut imaginar.
Em sento molt content i feliç d'haver conegut a grans persones que m'han convidat a aprendre, a adquirir coneixements, a gaudir preparant-me... fent-me partícip de les seves trajectòries (tant personals com professionals) i de la seva singularitat i proximitat.
Des d'aquestes línies vull donar les gràcies a totes les personetes que m'han acompanyat durant aquest temps i que enguany s'han graduat amb mi: l'Anna Barceló, l'Ainoa Baró, la Bea Beltran, el Nil Cruellas, l'Alba Gutiérrez, l'Isaac Jiménez, la Judith López, l'Eva Olivart, el Manel Olsina, l'Eva Pocino, la Paula Siscart, la Mar Soldevila, la Júlia Vall i l'Anna Vall (i també a aquells companys/es que, per un o altre motiu, encara no han pogut finalitzar els seus estudis superiors).
Igualment, vull anomenar a tots els professors i professores que han sabut il·lusionar-me i motivar-me, engrescar-me a descobrir noves disciplines, afavorir i potenciar les meves habilitats i les de la resta de companyes i companys... "humanitzar-me" i, en definitiva, fer-me conscient de la ineludible multidisciplinarietat que el món laboral actual ens exigeix.
A la Rosa Altisent, la Blanca Ballester, el Ramón Borjabad, la Victoria Borjabad, el Víctor Borjabad, la Montse Cerqueda, el Julià Escarp, la Rosa Florensa, la Marta Fontova, l'Ada Garriga, el Jesús Gasque, l'Àlex Mata, la Inés Polo, el Joan Sagués, el Borja Solans i l'Esther Tusal, els he d'agrair la paciència, la sensibilitat, el tracte proper, els somriures, la perseverança, la cordialitat, les ganes d'estimular i promoure les nostres capacitats i competències.
Com diria en Howard Gardner, un dels meus referents, i amb qui he pogut intercanviar impressions gràcies al Treball Final de Grau (Transformació Digital i Fidelització del Talent) que vaig presentar i defensar el passat mes de juny, "cada ésser humà té una combinació única d'intel·ligència".
Totes i tots, si ens ho proposem, podem aportar quelcom extraordinari, exemplar, a la societat. Només cal que carreguem ben bé les piles de l'ànim i de la confiança i ens ho plantegem serenament, essent conscients d'allò que sovint fem "de manera natural" amb una impecable desimboltura (i assolint així allò que en diuen "virtut").
Hem de tenir en compte que els "virtuosos" no només son aquells que toquen un instrument de manera magistral! A les nostres empreses, institucions, entitats, si fem un cop d'ull i valorem el treball de les persones que ens envolten, trobarem infinitat de talent!
Gràcies a totes les persones que m'han guiat i orientat en aquest camí, que han cregut en mi i m'han fet comprendre el valor de l'adaptació constant i del foment d'una sincera cultura del treball i de l'esforç.
