29.11.2020 |
L'opinió de
Iris Vilaró Sociòloga i escriptora

Estimats Reis d’Orient:

El que us demano de tot cor és que per uns moments tots els que formem part d’aquest planeta escoltem la veueta de la honestedat, de la humilitat, de l’amor, de la compassió...

Els principis

Disculpeu-me. No em vaig presentar, ho vaig agafar amb tantes ganes que només volia opinar i escriure totes aquelles idees que em rondaven pel cap; per si de cas, vosaltres lectors curiosos, tenieu ganes de seguir-me cada vegada que m’inspirava. 

Ara és l’hora: la gravetat no és res quan vols volar.

Encara ressonen en mi els motors muts de les anomenades “bruixes de la nit”. El teatre de l’Escorxador de Lleida es va traslladar ahir per uns moments a la Segona Guerra Mundial, fent homenatge a un grup de dones russes, conegudes com les “Nachthexen”,

Generació T (tecnoaddicta)

A tots alguna vegada ens han fet aquesta pregunta: què t’emportaries a una illa deserta? Els més lletrats dirien un llibre, els més pràctics dirien una navalla i els més sentimentals dirien la seva parella. I vosaltres què us emportaríeu? Si la majoria de vosaltres heu estat honestos, haureu contestat el mòbil (sobretot si sou adolescents).

Bicicletes

No és la nova cançó del grup Blaumut, ni el proper repte d’en Kilian Jornet... és un mitja de transport que moltes vegades és motiu de conflicte. Des de les federacions i clubs de ciclisme alerten sobre l’augment de les morts en carretera, al·legant que molt sovint els cotxes no deixen la distància de seguretat (1’5 metres) i que circulen a altes velocitats.

És una bona pregunta

Els adults temen les típiques qüestions dels nens petits, aquelles que comencen amb un “per què?”, les intenten esquivar i sovint els fan callar. Per què? Perquè les preguntes fan por. Però per desentendre’s de donar una informació et diuen allò de: “ah... es que no havies preguntat!”. 

Causa, efecte ...

Benvinguts a la societat global i complexa, on les nostres accions (i sobretot compres) repercuteixen a persones de l’altra punta del món. I no cal anar tant lluny: desnonaments, corrupció, crisi... alguns pensareu que anem directes cap a l’infern i que què hem fet nosaltres per merèixer això.

I si ets Art, on vas?

  S’ha posat molt de moda, quasi per odiosa obligació, l’anunci de tv3 que ens diu que hem de reciclar i que no ens hem d’equivocar de contenidor al llençar els residus. Hi ha, però, altres àrees o qüestions que no són residus i que tampoc tenim massa clar on han d’anar.

Els oblidats

  En una sala de concerts, envoltades d’un ambient festiu i distès, les meves amigues i jo encetem una conversa: a qui votaràs aquest diumenge? Aquesta pregunta, i la resta de conversa en sí, em produeix una certa estranyesa que em porta a pensar si no ens estarem fent grans.

El millor amic de l'home

  Paraules. Històries. Signes d’exclamació. Aventures. Llàgrimes. Tinta. Idees. Preguntes. Solucions. Dibuixos. Números. Somnis. Síl·labes. Olors. Principis... i finals. Tot això i més és el que contenen els llibres. Hi ha gent, però, que no n’ha llegit mai cap. A mi, des de petita, m’han acompanyat en moments d’avorriment, de malaltia, d’alegria...

Hipnotitzador de masses

  Ja fa uns dies que ha començat la temporada de futbol. Ja hi som, penso, ara tornarem a veure un telenotícies ple de titulars de partits, fitxatges, lesions i recuperacions de jugadors... i si dóna temps colaran alguna notícia de política, d’economia o fins i tot de cultura. Sembla que la vida giri entorn d’aquest esport: que si copes europees, regionals, nacionals, champions i demés...

Normes socials inqüestionables?

  M’han explicat moltes vegades que, en un bar o restaurant, en el moment de pagar el compte, s’ha de deixar una mica de diners extra. No ho he entès mai. Per què n’he de donar? En alguns llocs sí i en altres no? No cobren els cambrers? Els hem de pagar nosaltres un sou extra perquè tenen un salari baix? I els pescadors, perruquers, dependents...