21.06.2021 |
L'opinió de
Iris Vilaró Sociòloga i escriptora

Estimats Reis d’Orient:

El que us demano de tot cor és que per uns moments tots els que formem part d’aquest planeta escoltem la veueta de la honestedat, de la humilitat, de l’amor, de la compassió...

Els principis

Disculpeu-me. No em vaig presentar, ho vaig agafar amb tantes ganes que només volia opinar i escriure totes aquelles idees que em rondaven pel cap; per si de cas, vosaltres lectors curiosos, tenieu ganes de seguir-me cada vegada que m’inspirava. 

Ara és l’hora: la gravetat no és res quan vols volar.

Encara ressonen en mi els motors muts de les anomenades “bruixes de la nit”. El teatre de l’Escorxador de Lleida es va traslladar ahir per uns moments a la Segona Guerra Mundial, fent homenatge a un grup de dones russes, conegudes com les “Nachthexen”,

Generació T (tecnoaddicta)

A tots alguna vegada ens han fet aquesta pregunta: què t’emportaries a una illa deserta? Els més lletrats dirien un llibre, els més pràctics dirien una navalla i els més sentimentals dirien la seva parella. I vosaltres què us emportaríeu? Si la majoria de vosaltres heu estat honestos, haureu contestat el mòbil (sobretot si sou adolescents).

Bicicletes

No és la nova cançó del grup Blaumut, ni el proper repte d’en Kilian Jornet... és un mitja de transport que moltes vegades és motiu de conflicte. Des de les federacions i clubs de ciclisme alerten sobre l’augment de les morts en carretera, al·legant que molt sovint els cotxes no deixen la distància de seguretat (1’5 metres) i que circulen a altes velocitats.

És una bona pregunta

Els adults temen les típiques qüestions dels nens petits, aquelles que comencen amb un “per què?”, les intenten esquivar i sovint els fan callar. Per què? Perquè les preguntes fan por. Però per desentendre’s de donar una informació et diuen allò de: “ah... es que no havies preguntat!”.