Recerca històrica de Mollerussa X - La Guerra Civil, segona part
Segons consta, en una acta municipal del 13 de febrer de 1937, Mollerussa tenia 3500 habitants quan va esclatar la guerra. A més, comptava amb una forta presència sindical i diferents partits polítics que s’agrupaven dintre de l’obrerisme. Tanmateix si va destacar un fet a nivell general, durant els primers mesos de 1937, aquest va ser la dissolució de les milícies antifeixistes i la seva integració forçosa a l’Exercit Popular. Aquest canvi de rumb no es tractava solament de la dissolució de les milícies, sinó que s’imposava en tots els aspectes de la vida política i social, la disciplina d’un comunisme ortodox davant la visió d’un comunisme llibertari o anarcosindicalista. A Mollerussa, un dels exemples clars d’aquest canvi d’estratègia es va donar durant el mes de març de 1937, quan la UGT i el Comitè Revolucionari, protagonistes de la vaga a la Casa Canal i de la revolució, van ser apartats de la direcció del Canal d’Urgell. La Generalitat es va fer càrrec de la companyia, a través de la Confederació Hidrogràfica de l`Ebre, i es va treure tot el pes als comitès revolucionaris per situar a l’advocat Josep Fraure com a nou gerent.
Aquells primers mesos de guerra ja començaven a fer estralls entre els veïns de Mollerussa; cada cop quedaven menys joves al poble, perquè marxaven al front; i el menjar s’havia de començar a racionar a través de cartilles
Els que es quedaven eren testimonis de com la dinàmica entre els mollerussencs avançava en el dia a dia del conflicte. Uns fets que es traduïen en molts casos en les revenges entre veïns, que en la majoria de les vegades eren fruit de problemes no resolts. Entre les seves causes hi havia factors estructurals que es donaven amb una naturalesa més immediata; o bé, pel contrari es posaven de manifest a més llarg termini.
Més enllà d’aquest aspecte en concret, el que estava en disputa durant els Fets de Maig, eren dos maneres contraposades d’entendre el comunisme, la stalinista i la trotskista
Aquesta lluita interna la van perdre els de la CNT i el POUM, partit que va ser il·legalitzat i el seu líder, l’Andreu Nin, assassinat per espies soviètics. Malauradament, hi ha molt poca cosa documentada del que va passar a Mollerussa durant els Fets de Maig; però, segons les actes municipals, la CNT va continuar al capdavant de l’ajuntament i el dia 29 de maig es va aprovar el canvi de nom del Carrer Ferrer i Busquets per el de Avinguda Bonaventura Durruti. Per tant, sembla que la persecució ideològica que van patir els cenetistes i els poumistes a ciutats grans com Barcelona o Lleida, no va tenir tanta rellevància a pobles com Mollerussa, on els anarquistes van continuar manant a l’Ajuntament. Si més no, en les actes que transcriu el Miquel Polo al seu llibre, l’historiador mollerussenc fa referència a moviments interns que es van produir dintre del sindicat anarquista i que es van traduir en un canvi d’alcalde el 16 d’octubre de 1937. Aquest cop, l’alcaldia va recaure en mans del també cenetista Pere Paniello Grau. Però aquest govern va durar poc i al cap d’un mes van dimitir tots els regidors de la CNT. Finalment, per superar aquesta crisi consistorial, el 27 de novembre es va acordar situar al capdavant de l’alcaldia, al també membre del sindicat anarquista, Jaume Mata Casany.
A començaments de 1938, a Mollerussa continuava havent-hi un trànsit constant de gent que arribava del Front i d’altres que hi marxaven. Soldats joves, procedents de totes les contrades, feien el seu període d’instrucció a Mollerussa. Aquests moviments i la instrucció dels soldats ho trobem magníficament relatat al llibre: “Diari d'un soldat: 1937-1939” de Pere Belart. Aquest membre de la Lleva del Biberó, procedent d’Àger, va escriure el seu diari de guerra durant els mesos que va ser soldat. Balart parla de la seva estada a Mollerussa, durant el mes de març de 1938, i explica com feien la instrucció militar a uns magatzems molt grans que hi havia davant de la fàbrica de La Forestal. També relata la passejada que fa amb els seus companys per la fira de Sant Josep; on malgrat la guerra, explica que els carrers estaven plens de gent i de parades amb bestiar que els expositors posaven a la venda.
El 16 de novembre de 1938, l’exercit republicà perdia la batalla de l’Ebre i ja no quedava ningú que cregués que Franco no guanyaria la guerra. El 23 de desembre, les tropes franquistes van trencar el front del Segre i van avançar en la conquesta de tot Catalunya. A Mollerussa no hi va haver cap tipus de resistència, el dia 7 de gener de 1939, el que quedava del exercit republicà, feia volar els ponts del canal i abandonava el poble. El dia 8, Mollerussa era un lloc fantasma i, l’endemà dia 9 de gener, els falangistes, acompanyats de moros a cavall, entraven pel camí del Palau cantant el cara al sol. Els veïns, exhausts d’una guerra que havia sigut molt llarga, van sortir a rebre els soldats amb alegria per la fi del conflicte. S’acabava la guerra civil però començava la llarga dictadura franquista.
PER SABER-NE MÉS CAL QUE LLEGIU:
ALTISENT i CARULLA, Daniel. “Les Cartes de Ramon Carné Albareda, delacions i caciquisme de postguerra a Mollerussa” Mascançà. Revista d’Estudis del Pla d’Urgell, número 7 (2016), p.9-24.
BELART i BENSENY, Pere; Diari d’un soldat 1937-1939. Tremp : Garsineu, 2004.
OLIVA i LLORENS, Jordi.: “El cost humà de la Guerra Civil al Pla d’Urgell (1936- 1953). Anàlisi quantitativa i comparativa”, Mascançà. Revista d’Estudis del Pla d’Urgell, número 5 (2014), p.49-75.
POLO i SILVESTRE, Miquel.: Mollerussa, de lloc petit a poble (1889- 1938),Mollerussa, IG Cuberes, 1997.
SOLÉ i BONET, Ton.; MESTRE i ROIGÉ, Esteve.: Escrits del Pla d’Urgell. Dietaris, correspondència i documents (1650-1950),Lleida, Pagès Editors,2010.