Els ciutadans i ciutadanes, amb els seus vots, decideixen quins seran durant un període de temps els seus governants.
Per tant en uns comicis electorals, sempre hi ha un partit o altre que aconsegueix més vots. Aquests són el govern i els que no assoleixen la majoria de vots passen a l’oposició tot ajudant a que les decisions dels òrgans plenaris siguin més madures, més democràtiques i contrastades.
Els que governen, tenen una missió clara, tirar endavant el seu municipi, la seva comarca o el seu país, però i els que estan a l’oposició?, tenen clara la seva missió?, el comentari ve a tomb perquè en aquesta opció política hi ha diferents maneres d’actuar:
Uns fan una oposició passiva, no aporten res, ni a favor ni en contra, no prenen cap decisió, és com si no hi fossin, no va per ells, i no s’adonen que d’aquesta manera tracten amb menyspreu a les persones que els van fer confiança en un determinat moment.
Uns altres fan un oposició activa, presenten propostes, accions que contribueixen a millorar l’entorn, la vida de la gent. Recolzen qualsevol proposta que considerin d’interès, i que contribueixi a fer créixer el seu entorn, vingui d’on vingui i sigui del color polític que sigui: si és bona per la gent és bona per ells. Exigents, però compromesos i conscients, que per avançar fa falta l’esforç de tots. És una nova manera de practicar la política, “des de l’oposició, amb ganes, també es pot fer molta feina”.
Uns altres es limiten a aplicar aquella vella política de, a l’enemic ni aigua, per tant la seva missió no és aportar res, sinó que és torpedinar constantment l’acció del govern fins desgastar-lo; d’aquesta manera es pretén a les properes eleccions guanyar uns quants vots més, fent veure que ells ho farien millor i sempre a costa del progrés del municipi o de la comarca.
Jean Baptiste Alphonse, periodista i escriptor francès ho defineix amb la frase següent.
L’oposició demana sempre el que està segura de no obtenir, perquè si ho obtingués deixaria de ser oposició
Aquest estil d’oposició també demana participació, amb tot i per tot, i es queixa sempre d’aquest fet; el que passa és que quan se’ls convida no acudeixen i si ho fan finalment fan veure que no, no els convé que la ciutadania vegi que treballen plegats amb el govern.
Posem un exemple: per a la confecció dels pressupostos del 2021 del Consell comarcal de la Segarra es va convidar a tots els grups polítics que hi estesin interessats. Doncs bé, a la crida va respondre només la portaveu del grup de Junts. Cal dir que més que participar-hi els va confeccionar, doncs l’equip de govern va acceptar totes les esmenes que va proposar, fent aquestes esmenes directament amb l’interventor, sense consensuar amb l’equip de govern, tot i que n’estava al cas i que era plenament conscient de les propostes acceptades.
Doncs bé, a l’hora de la veritat, quin va ser el resultat de la votació? Tots els i les consellers/es del grup de Junts van votar en contra
Sorprenent, no? Com s’entén que ells mateixos premien amb el vot de la indiferència (la abstenció) i alguns s’atreveixen a censurar (vot en contra) la feina que han fet? Té una explicació clara: tot és només que mala política, que no sembli que per un cop s’han posat d’acord govern i oposició, per tirar endavant la comarca.
Amb aquest estil de fer política és difícil poder tirar endavant. Creiem que la ciutadania cada cop sent més rebuig per aquests actes de postureig polític que res aporten a la nostra societat. Si aquest portureig es basa en mitges veritats, en exageracions o en fets que no són certs, al final és estèril perquè no satisfà els superiors interessos de la ciutadania i genera confrontació i dificultats d’entesa entre companys. No ens cansarem de demanar a tots els grups polítics la conducta honesta i exemplar que tots hem d’observar i que els nostres ciutadans es mereixen. Estem convençuts que només des d’aquesta manera d’obrar en pot sorgir el companyerisme i una actuació política digna, que vagi més enllà de guanyadors i perdedors i que sigui ben eficaç a satisfer allò que més preocupa a la nostra gent. La ciutadania vol resultats, consens, millorar, avançar i fuig cada vegada més d’aquest estil de baralla estèril que no la representa.
