Mollerussa ha transformat la gestió dels seus espais verds i així ho hem explicat en el 22è Congrés de l’Associació de Professionals dels Espais Verds de Catalunya que hem acollit aquest cap de setmana a la ciutat i en el qual han participat 180 tècnics d’arreu de Catalunya. Fins a l’any 2017, la tendència general era actuar a l’arbrat viari com si fos una explotació agrícola, amb esporgues dràstiques i primerenques. Avui en dia encara es considera l’arbrat com un obstacle i les fulles són vistes com a brossa. Feta aquesta radiografia, el model de gestió actual, inspirat en observar com la natura flueix, està basat a minimitzar el nombre d’intervencions i repetir els processos naturals en l’espai urbà per evolucionar com a ciutat.
Gestió de l’arbrat
Consisteix, primerament, a deixar d’esporgar agressivament, tan sols traient les rellucades de la creuera i repelant les soques. Només s’esporga les moreres de fruit i retallar les troanes dos cops l’any. En segon lloc, en eixamplar escocells i airejar sòls, així com permeabilitzar el sòl i reduir a la mínima expressió els tractaments fitosanitaris. Finalment, la idea és anar substituint les espècies malaltes i no desitjades els pròxims anys. Es plantaran arbres ramificats des de la base per evitar l’escaldat de la radiació solar o bé, es protegiran amb roba de sac i es baixarà l’arbre de l’andana al vial. Aquest darrer any s’estan provant noves tècniques de tractament pel pol·len per evitar les al·lèrgies, fent que aquest precipiti ràpidament, amb resultats molt positius.
Gestió dels prats
Basada en segar les gespes sense recollir l’herba, o sigui, reduint l’extracció de nutrients; i només fent-ho a la gespa de les piscines municipals durant el període de bany. No s’aplica cap tipus de fertilització inorgànica ni herbicida, acompanyat tot d’una reducció del reg, buscant un equilibri entre estètica i les necessitats hídriques. Això és possible gràcies a un sistema informàtic amb diferents sensors que indiquen les necessitats d’aigua.
Gestió de les restes vegetals
Enfocada en l’aprofitament de les restes generades, injectant-les de nou a la cadena. Se separa amb tres munts independents (herba, fulles i branques) perquè les màquines que les trituren siguin més eficients i el resultat, aquesta matèria orgànica, es composta i s’aplica novament als espais verds del municipi.
Gestió dels estornells
Fa dos anys que hi ha un greu problema amb aquests ocells, els quals s’han convertit en una plaga. Arriben a mitjans de setembre i marxen a mitjans de desembre. S’ha observat que busquen arbrat d’alçada, carrers ben il·luminats amb enllumenat alt i que tinguin la tèrmia de la ciutat. S’ha constatat que ni el sistema d’esporga influeix en la seva ubicació, així com tampoc l’espècie vegetal on s’instal·len. Els seus efectes positius són el control de plagues d’insectes i uns vols espectaculars; per contra, canten molt fort i embruten.
Gestió de les ‘males herbes’
En aquest àmbit encara no s’ha trobat una solució viable econòmicament que no sigui aplicant productes químics i passar la moto dalla.
En conclusió i resum:
S’ha fet una disminució dels treballs en alçada a l’arbrat per augmentar els fets en les arrels. S’autogestionen les restes vegetals, compostant-les i tornant-les als espais verds municipals, acompanyat d’una reducció dels tractaments fitosanitaris a la mínima expressió. La gestió de l’aigua de reg dels prats i les espècies vegetals s’ha portat a la màxima eficiència. Així i tot, encara tenim una assignatura pendent: el control de les herbes dels carrers d’una forma més respectuosa amb el medi ambient.
Anem pel bon camí per aconseguir tenir arbres feliços i espais SSS, sans, saludables i sostenibles!
