“A qui estimes, dona-li ales per volar, arrels per tornar i motius per quedar-se”.
Aquesta frase és del Dalai-lama, i es pot interpretar de diverses maneres: Donar ales perquè tothom pugui veure món i entendre altres maneres de viure; i fer-ho sempre amb empatia, coneixement de causa i per damunt de tot amb educació. Per aquesta raó, hem de posar tots els mitjans possibles perquè, principalment el nostre jovent, sigui capaç d’experimentar aquestes maneres de viure amb la finalitat de cercar aquella que li sigui més convenient per establir el seu propi futur.
Arrels per tornar a la teva terra mare, als teus orígens, amb les teves amistats, familiars i amb la gent amb la qual has compartit el teu creixement vital i sentimental.
De manera natural, la humanitat sempre s’ha volgut assentar en un territori per establir-se i realitzar un propòsit de vida. Els motius per escollir el territori al qual arrelar-se poden ser molt variats: la família, l’amor, les amistats, per motius laborals i per l’amor a la terra. Aquest amor a la terra, i més si la cultives, es va forjant i s’enforteix cada cop més amb el pas dels anys. Aquesta terra que sempre ens dona fruits, com més treballada més agraïda, no podem fer-la malbé amb incursions especulatives.
El pas de les línies de Molt Alta Tensió (MAT), les quals malmeten el nostre paisatge i tallen la terra com un ganivet, fan perdre valor a les nostres finques; ja que sempre tens un llogater perpetu allà instal·lat i a més sense cobrar gairebé res. A les terres de la Llitera, des de Fraga fins a quasi Lleida, ja hi passa una autopista, una autovia i també hi ha diversos polígons industrials que en el temps ja s’han incorporat a la iconografia ambiental. Ara les diferents MAT projectades, que al nostre criteri serveixen en major mesura per engreixar els comptes corrents dels grans oligopolis ja existents, fan malbé el territori i sobretot l’empobreixen.
Encara som a temps de revertir-ho proposant un sistema energètic de km 0, amb comunitats energètiques locals, energia de proximitat i també compartida. Energia més democràtica, igualitària i més econòmica. Tenim ara al davant una gran oportunitat per reequilibrar el nostre territori, si ens en sortim i som capaços de crear noves oportunitats, les persones, especialment les més joves, no marxaran dels nostres municipis.
Donem-los l’oportunitat d’establir-se un futur a casa, amb feina, terra per treballar i fer aliments, un paisatge del qual se’n puguin sentir orgullosos i un país que els hi dona l’espenta per fer-se grans.
Visca la terra!
