El dia 10 d'octubre és el dia mundial de la salut mental, un dia per reivindicar tot un àmbit de lluita envers els drets de les persones psiquiatritzades. Creiem que en aquest dia també cal visibilitzar com està el sector social a tots els actors col·laboradors. La precarització del nostre treball també forma part d'aquesta lluita que respectem i recolzem en la nostra pràctica diària laboral a les associacions. En resum que volem reivindicar la nostra salut mental!
Som treballadores que ens trobem en associacions i entitats que es dediquen a la salut mental des d'una visió comunitària. Unes associacions infrafinançades i saturades per la demanda, on a més, les condicions laborals que vivim es poden catalogar de precàries. Convenis caducats, salaris molt baixos, sobrecàrregues de feina i sense reconeixement de les nostres tasques i categories professionals.
Les retallades al sector sanitari, educatiu i social dels últims anys tenen unes conseqüències clares en el nostre dia a dia a l'hora d'atendre les persones. I tot apunta al fet que l'administració té una aposta ferma en la privatització, l'externalització i la concertació dels serveis socials. Així el que fan és precaritzar el sector, ja que limiten el finançament de les entitats i les fan responsables de la situació laboral en la qual ens trobem.
Les conseqüències de tot plegat, són la falta de personal als serveis sanitaris ambulatoris (CAP, CSMA, CSMIJ..) o el col·lapse de les urgències de salut mental o de serveis socials dedicats a la salut mental. Aquests fets no són només quelcom laboral sinó que són històries de vida de persones. El patiment que veiem en les persones que atenem l'acompanyem des de les associacions perquè la situació no empitjori fins que se'ls pugui atendre. Això és un desgast constant per totes les parts i genera profunds i dolorosos dilemes ètics envers la nostra pràctica diària. Per tant, es veu clarament que qui ho acaba pagant són les persones usuàries i les treballadores que representem l'última ajuda abans de la soledat de moltes d'aquestes persones.
Tot i aquesta delicada situació, algunes entitats de les quals formem part no se sumen a la lluita de les treballadores malgrat parlar de defensa de drets, i són alhora còmplices en vulnerar els drets de les seves treballadores. En alguns casos busquen pagar el mínim salari permès, d'un conveni caducat i sense pujades des del 2008 per tenir la màxima plusvàlua i reinvertir en tenir més serveis. Això suposa molts cops acabar donant molts serveis de manera saturada i extenuada per part de les treballadores. Amb el consegüent patiment de les treballadores i l'alta rotació de personal a l'entitat.
El dret a una feina digna és part d'una bona salut mental i ni des del mateix àmbit associatiu ni des de l'administració fan més enllà que parlar-ne i fer promeses però sense cap acció. Perquè no podem normalitzar ni el patiment dins la feina, ni afectacions a la nostra salut mental. Volem tenir serveis dignes públics i de qualitat per les persones que atenem.
Ni un dret més trepitjat, sempre amb la salut mental, amb drets per tothom, sense matisos ni dobles cares!
"Sense Salut Mental per totes no hi haurà salut mental per ningú"
