04.12.2022 |

“Només les dones salven les dones”

Durant els dies previs que he estat escrivint aquest article en el marc del 25N, Dia Internacional per l’Erradicació de la Violència vers les Dones, he estat reflexionant sobre el ressò que, any rere any, ha anat incrementant-se al voltant d’aquest dia
“Només les dones salven les dones”

Durant els dies previs que he estat escrivint aquest article en el marc del 25N, Dia Internacional per l’Erradicació de la Violència vers les Dones, he estat reflexionant sobre el ressò que, any rere any, ha anat incrementant-se al voltant d’aquest dia. Què lluny queden els anys on pràcticament els moviments socials eren silenciats i sense participació i implicació ciutadana! Més enllà d’adonar-me què ràpid passa el temps per a totes i tots (això dóna per un altre article extens), també he vist, decebuda, que tot i els avenços fets, quan s’ha retrocedit, s’ha fet amb més virulència.  

I parlo des d’una vessant política: amb l’auge de formacions d’extrema dreta, la vulneració de drets humans o celebrant Mundials de Futbol en països on les dones tenen un paper poc rellevant, per dir-ho finament. La llista d’exemples que troben és encara massa llarga i el desànim pot abordar-nos en ocasions. 

I a l’Estat, a banda de l’extrema dreta, trobem una nova llei del “sí és sí” que amb unes bones intencions innegables, ha tingut unes costures que esperem no siguin el resultat d’interessos polítics. Tot i això, si són la conseqüència de fer les coses ràpid i malament, també mereixen la desaprovació de totes i tots. Perquè les escletxes que presenta la nova llei estan obrint un ventall de possibilitats per als advocats que han defensat abusadors i violadors alhora de rebaixar les seves condemnes, que suposen un autèntic cop de destral a les víctimes i les seves famílies.  

És una llàstima que després de tants i tants anys de reivindicacions per aquest dia, la sensació que ens abraça és que algú no va en la direcció correcta. En el meu cas, em ve a la ment què pensarien les germanes Mirabal, activistes polítiques assassinades pel dictador Trujillo un 25N de 1960, si veiessin aquest panorama.  

Diuen que “només el poble salva el poble”, doncs perdoneu que modifica l’expressió dient que “només les dones salven a les dones”. Per això, aquest 25 de novembre, ens cal sortir plegades i, sobretot, unides per exigir quelcom senzill: que ens volem vives en una societat igualitària. Perquè el que sí que no ha retrocedit és que estant unides som més fortes, fem més soroll i tenim més poder de transformació en aquest període incert. I així, cada dia pot ser 25N. 

“Només les dones salven les dones”
comentaris