De Londres a Bellpuig, l'aventura del Joan i la Marta, creatius de 'Materia Rica'

Les festes nadalenques sempre esdevenen una ‘bona excusa’ per la compra de productes selectes. Un bon espumós, dolços embolicats amb papers daurats o fragàncies delicades són alguns dels presents més escollits en aquestes dates per fer sentir una mica més especials a aquelles persones que ens envolten. Una de les tipologies de regals que també apareixen amb freqüència sota el Tió, o dins dels mitjons del Pare Nöel, és la joieria i la bijuteria. 

No podia ser d’una altra manera! Les grans marques inunden els canals comunicatius amb els seus nous i brillants dissenys, i això suposa que molts dels consumidors es decantin per elles alhora de triar una peça amb la que engalanar-se. Tot i això, aquest pas, aquesta compra, no ha de significar únicament ‘caure’ en l’homogeneïtat que ens proposem les firmes consagrades, tot difuminant i deixant de banda el nostre estil personal. Una alternativa per ressaltar aquest encant propi i intransferible de cadascú pot ser triar les creacions de petits artesans, ja sigui dissenyadors veterans o joves promeses. 

Descobrim una alternativa de qualitat, creativa, respectuosa amb el medi ambient i que té un regust molt i molt internacional. Entrevistem a en Joan i la Marta, els creatius del taller ‘Materia Rica’ de Bellpuig. 

· La història de ‘Materia Rica’ neix molts kilòmetres lluny d’aquí. Precisament, a l’est de la capital britànica. Com és que comença la vostra aventura allí?
J: Els dos hem viscut gairebé 10 anys a Londres i, d’aquesta llarga etapa, hi ha moltes històries a explicar. La Marta va treballar en una botiga fent una feina que no li agradava massa i jo tenia un negoci de servei amb tall làser. El projecte va sorgir quan cercàvem maneres de fer projectes creatius amb aquesta tecnologia. Un dia vam començar a fer agulles de pit a partir d’il·lustracions de personatges que havia dissenyat la Marta.
M: Els vam portar pels mercats de moda que hi ha cada cap de setmana a l’est de Londres, i es van vendre força bé el primer dia.
J: I a partir d’aquell moment, tot va començar.
M: Ens agrada la idea de poder portar l’art amb tu, de que t’acompanyi. 

· Imagino que les primeres passes del projecte van ser complicades i, a més a més, si tenim en compte que ‘jugàveu fora de casa’.
J: Londres és una ciutat molt cara i és fàcil quedar fora de joc. Nosaltres vam començar amb els nostres projectes després d’haver-hi viscut bastants anys i, la veritat, és que aquesta experiència ens va anar molt bé. Ser autònom és gairebé gratuït a Gran Bretanya, de manera que és fàcil començar un projecte mentre et guanyes les garrofes amb una altra feina.
M: L’etapa de Londres va ser una gran experiència, sempre et trobes amb entrebancs, però també amb oportunitats.

· Un ocellet ens ha dit que, abans d’establir ‘Materia Rica’ com el vostre segell, teníeu un altre nom, què va passar amb ell?
J: Efectivament (riures). Fins fa uns 18 mesos érem ‘Manolo’, però el dissenyador de sabates Manolo Blahnik té molt ben protegida la seva marca i vam haver de buscar un altre nom per poder registrar-lo.
M: Ens vam posar ‘Manolo’ perquè és un nom fàcil de recordar i de pronunciar en qualsevol idioma. El canvi ho vam prendre com una oportunitat per redefinir el que fèiem, agafar aire i perseguir els nostres objectius!
J: ‘Materia Rica’ també és un nom fàcil, amb connotacions més neutrals, fins i tot exòtiques, i també pot anar molt més enllà de la bijuteria. 

· Com es decideix tornar a casa i instal·lar el vostre taller creatiu a Bellpuig? Qui forma el vostre equip?
J: Per qüestions professionals vaig vendre el negoci de làser que tenia a Londres i vam decidir anar a Barcelona, que és on jo vaig néixer i créixer. Però després de viure una temporada allà vam vindre a viure a Bellpuig, d’on ve la meva família, al febrer d’enguany.
M: Tenim mig negoci aquí i mig a Barcelona encara, i les relacions amb Londres ens hi porten unes quatre o cinc vegades a l’any encara.
J: Avui en dia el que volem és tranquil·litat, espai per a fer coses noves i inspirar-nos, i comunicacions decents per poder seguir treballant amb qui ens interessa.
M: L’equip que forma el projecte és molt ampli i estem molt agraïts a tothom que ha col·laborat amb nosaltres d’alguna manera o altra des de que vam començar aquest viatge.
J: Realment val la pena només per treballar amb qui ens dóna suport. Podria fer una llista molt llarga i segurament em deixi a algú.

· Quin és l’objectiu del vostre projecte?
J: L’objectiu és fer bons productes amb tots els sentits. Fets localment, amb materials respectuosos amb el medi ambient, que tinguin un toc creatiu i que siguin accessibles pel públic en general. El disseny entès com quelcom et pot fer somriure o com el motiu per a que algú et digui alguna cosa bonica pel sol fet de portar unes arracades diferents.
M: Ara ens dediquem a fer bijuteria, tot i que és molt possible que afegim diferents tipus d’objectes amb el mateix objectiu en l’essència.

· A qui van adreçades les vostres arracades i collarets?
J: Van adreçades a tothom que tingui ganes de viure amb un toc de gràcia. Vols guarnir-te amb unes arracades que no surten a les revistes de moda però que connecten amb tu? Que una cosa tan personal com l’estil s’hagi massificat no ens agrada gaire, i volem ajudar a que tothom sigui diferent.

· Quina va ser la primera col·lecció de joies que vàreu dissenyar?
M: Va ser el projecte ‘Las chicas de Manolo’, on cada agulla de pit tenia una forma femenina diferent. Cadascuna de les ‘chicas’ feia uns vuit centímetres de llargada i anava acompanyada d’una targeta on s’explicava la seva història.
J: La Glòria, per exemple, era una noia que es dedicava a fer burlesque, tot i que el seu pare volia que continués amb el negoci familiar d’advocats.
M: Era una col·lecció molt divertida, i la va seguir ‘Los amigos de Manolo’.

· Quin és el valor afegit dels vostres dissenys?
J: Realment el valor és el que cada client li vulgui donar. Nosaltres treballem els conceptes darrera de cada peça, la tallem, la pintem a mà, li apliquem el vernís i procurem trobar els millors materials a un preu assequible per donar-los-hi forma. Volem que les nostres peces tinguin referències artístiques, creatives i que siguin sostenibles. I cada vegada trobem més gent que connecta amb la nostra filosofia i, això, ens encanta! 

· L’Art Déco, els motius florals o els marins són alguns dels elements que protagonitzen les vostres originals col·leccions. Ens que us inspireu en el moment de realitzar-les?
M: Les arracades de l’ocellet fora de la gàbia (Little Doves Collection), per exemple, són un èxit des del primer dia. Per nosaltres, es tracta d’una al·legoria a la llibertat, però el significat que cadascú li pot donar és immesurable.
J: Ens agraden molt les arts plàstiques, l’arquitectura, la fotografia, la llibertat i el creixement personal. Hi ha un munt de dissenyadors, artistes i pensadors que fa anys que fan coses molt interessants, i ens fixem en ells a l’hora de conceptualitzar idees.

· Hi ha algun dissenyador o dissenyadora multidisciplinari que especialment admireu i que sigui el vostre referent?
J: Ens agrada pensar que tenim referents a tot arreu, no només en la joieria.
M: Admirem des del científic Nicola Tesla (hem batejat el nostre gos amb aquest nom, de tant que l’admirem!), fins a Andy Warhol o Almodóvar, passant per les arts decoratives dels segles XIX i XX.

· Com veieu el vostre projecte d’aquí a deu anys?
J: La veritat és que no en tenim ni idea! Esperem que segueixi sent un projecte autèntic, on la confiança i el suport del públic segueixi sent el pal de paller. Que la gent que hi treballi pugui viure feliçment fent el que fa i que ajudi al públic a connectar amb nosaltres i els nostres pensaments.
M: Probablement haurem canviat unes cinc vegades més de casa en els propers deu anys (riures). I estarem on puguem impulsar les nostres idees: l’amor, la llibertat i l’esperança, conceptes transversals en totes les cultures.

· Si poguéssiu adreçar unes paraules al públic de Ponent i del país, què l’hi diríeu?
M: Que estem feliços de poder viure i treballar aquí, perquè la gent i el territori són una font d’inspiració inesgotable!
J: Que estem encantats de compartir amb tothom el que fem, que ens agrada conèixer i que ens coneguin. I que ens podeu trobar a Bellpuig, a Londres, a Barcelona i, gràcies al beneït Internet, a tot arreu!