El Centre de Recerques del Pla d'Urgell presenta 14 nous estudis sobre la comarca

Els estudis que es van presentar en les jornades d'aquest dissabte a Mollerussa es publicaran en un nou número de la revista Mascançà.

Les cinquenes Jornades d'Estudis Comarcals es van celebrar al Complex de l'Amistat.
photo_camera Les cinquenes Jornades d'Estudis Comarcals es van celebrar al Complex de l'Amistat.

Mollerussa va acollir aquest dissabte la cimera d'investigadors i estudiosos del Pla d'Urgell, en el marc de les 5es Jornades d'Estudis Comarcals que organitzaven l'Ajuntament i el Centre de Recerques del Pla d’Urgell Mascançà.

Un centenar de persones van seguir al llarg de tot el dia les Jornades, una trentena ho han fet en directe des d’internet. Els quinze conferenciants han realitzat aportacions de gran nivell i de temàtiques molt variades que han anat des d’estudis faunístics, arqueològics i històrics, d’art, sociològics, geogràfics o filològics. Aquesta ha estat una de les millors edicions de les cinc jornades celebrades fins ara segons el president de Mascançà Joan Yeguas. En quatre comunicacions s’han aportat novetats en la recerca sobre la comarca.

El catedràtic emèrit d’història econòmica de la Universitat de Barcelona Gaspar Feliu inaugurava les Jornades amb una ponència sobre la imposició del cadastre al segle XVIII a Catalunya. Gaspar Feliu va aportar un aspecte fins ara desconegut, tal com ha manifestat, i és que el Pla d’Urgell va ser la tercera comarca més castigada de Catalunya pel gravamen imposat per Felip V. Aquesta va ser una de les novetats de les Jornades.

Entre les aportacions més destacades, la del biòleg Fermí Sort que va presentar un balanç dels mamífers presents a l’Estany d’Ivars des de 2005. Sort va aportar una dada desconeguda fins ara en relació a les 10 espècies de rat-penats existents a la comarca. També la doctora en sociologia Olga Bernad va presentar els resultats de la recerca sobre la immigració i les escoles al Pla d’Urgell realitzada darrerament. Bernad va evidenciar que l’escola pública del Pla d’Urgell absorbeix el 17% d’immigració enfront del 3% de la privada. Una altra de les aportacions innovadores va ser la descoberta de l’Eduard Batlle de l’inèdit de l’escriptor mollerussenc Jaume Vila, un guió cinematogràfic escrit el 1957 junt amb Miquel Lladó.

Els arqueòlegs Joan B. López i Emili Junyent sobre l’excavació del Tossal del Molinet al Poal els anys 1973 a 1980. L’arqueòleg Ignasi Garcés ha donat a conèixer les excavacions del Tossal de les Tenalles de Sidamon realitzades per Agustí Duran i Josep Colominas.

La realitat social i pedagògica va ocupar una part de les comunicacions amb Jordi Domingo i Glòria Jové. Les sessions dedicades a la història van comptar amb les aportacions de Jesús Brufal sobre el poblament àrab al Pla d’Urgell al segle VIII, Esteve Mestre sobre la repressió posterior a la Guerra de Successió, Vicent Lladonosa i Felip Gallart van biografiar un dels principals defensors del liberalisme a la comarca, el comandant Capell de Torregrossa.

Els historiadors de l’art Joan Yeguas van donar a conèixer alguns elements artístics trobats a cases antigues del Pla d’Urgell i Maria Garganté va exposar la relació de Gaudí amb Mollerussa a través de l’arquitecte Puig Boada, autor del projecte de l’església parroquial. I finalment, en la secció de llengua, Moisés Selfa ha analitzat les poesies dedicades als infants de Maria Mercè Marçal. Xavi Gutiérrez va assenyalar el pes de les immigracions occitanes a la comarca durant els segles XV i XVII, l’estudi va ser original perquè ho va fer mitjançant els cognoms actuals de ressò occità com Cabau, Verdié o Tutusaus.

La Jornada va finalitzar amb un dinar amb tots els ponents i organitzadors i una visita guiada per l’arxiver local Josep M. Cabau.

Comentaris