L'exdirector UNICEF Nils Arne fa una crida perquè les noves generacions siguin més sensibles a les desigualtats

Com pot ser que els criminals siguin millors en el desenvolupament dels adolescents que la resta de la humanitat?, alguna cosa s'ha de fer per solucionar aquesta realitat.

Nils Arne amb els responsables d'ACUDAM en el Teatre L'Amistat
photo_camera Nils Arne amb els responsables d'ACUDAM en el Teatre L'Amistat

El que va ser, al votant d'una dècada, director d'UNICEF per Llatinoamèrica i el Carib, Nils Arne, va assegurar que la política necessita una regeneració. L'exdirigent considera que no hi ha els Nelson Mandela que Europa necessita, líders amb el coratge suficient per apel·lar al millor de les persones. Al contrari, fomenten el camí de la demagògia, buscant aliances al seu voltant, que generen actituds de brossa, que no fan més que embrutar les ànimes. Arne, afirma que Europa ha de tenir líders amb coratge suficient per buscar en la ciutadania el millor de cadascú.

Nils Arne va fer aquestes declaracions, en el marc de la xerrada programada dins dels actes de commemoració del quarantè aniversari de la Fundació ACUDAM. Una entitat, que segon Arne, és una mostra de la sensibilitat d'un territori i d'una gent, en vers les persones amb necessitats especials. Segons l'exdirigent, aquesta sensibilitat és la que s'ha de traslladar a les noves generacions, per tal que entenguin que tothom necessita, respecte, amor, i comprensió, al marge de la cultura, la religió o la procedència. En aquest sentit, Arné afegeix que, en definitiva, aquestes noves generacions són les que han de viure en aquest món, els pròxims anys.

L'exdirector d'UNICEF Nils Arne, entrevistat per Territoris.cat en el Teatre l'Amistat 1L'expert en temes de refugiats i infància, creu que la societat ha de poder resoldre les seves diferències de manera constructiva, i va animar a la ciutadania a obrir el seu cor als refugiats que siguin acollits a casa nostra. En aquest sentit, Arne va assegurar que Europa es va despertar tard, en el suport als refugiats sirians, i amb una ajuda insuficient als països més propers al conflicte, com Jordània, Líban o Turquia. La Unió Europea, es va preocupar d'agilitzar els 85.000 milions d'euros d'ajuda a Grècia, i pel contrari no en va poder arreplegar ni tan sols 10.000 milions per donar suport a la crisi humanitària del conflicte sirià. Aquestes persones davant de la desesperació i la manca de recursos no han tingut més remei que buscar refugi a la Unió Europea, però en realitat la seva voluntat hauria sigut romandre a prop del país d'origen, per poder tornar-hi, tan aviat com finalitzi el conflicte.

Arne va deixar clar que els refugiats, al marge de l'aprenentatge de l'idioma del país d'acollida, se'ls ha de permetre mantenir el seu costum, tradicions, cultura i religió, per tal que en el moment del retorn als seus països d'origen, puguin refer les seves vides i la seva societat, aquesta ha de ser una de les tasques de les societats que els acull, una voluntat de comprensió i generositat, que s'ha de fomentar entre les noves generacions, per tal que entenguin que hi ha altres maneres de resoldre els conflictes.

Són aquestes noves generacions, les que s'han de cuidar, ja que de la mateixa manera que està succeint amb Estat Islàmic, o el narcotràfic. Tota la criminalitat de la societat actual, és molt més hàbil en reclutar als adolescents, segons afirma Arne. Perquè aquesta criminalitat, els recluta a temps, els dóna un sentit en l'admissió, els equipa amb els recursos que necessiten per actuar, els dóna camaraderia i amistat, i objectius clars per assolir. Alguna cosa s'ha de fer... assegura l'exdirigent.

Actualment, en les facultats, es prepara als joves per l'èxit, per destacar en els seus àmbits professionals, però no se'ls prepara per a l'amor, el respecte i la sensibilitat envers el seu entorn. Aquestes noves generacions haurien de ser les que fessin possible la regeneració social, política i econòmica.

Nils Arne, es va mostrar desil·lusionat en afirmar, que si en realitat els mitjans bèl·lics han de resoldre els conflictes actuals, s'ha de considerar com una derrota, i possiblement és la manera de derrotar a les persones que s'excedeixen en un tremend odi i horror. Per Arne, aquesta situació es pot considerar com l'altruisme de l'odi, de la mateixa manera que ho va fer Hitler amb els jueus. No es pot generalitzar en tractar a tots els refugiats, a tots els musulmans de la mateixa manera, perquè en totes les fes, en totes les confessions hi ha persones, nobles, respectuoses i disposades a oferir el millor d'elles mateixes, i aquesta és la gran riquesa de l'ésser humà. 

Comentaris