Autor de curts premiats com Jingle Bells, La muerte dormida o el documental Rumba Tres: De ida y vuelta , el barceloní David Casademunt, dóna ara el salt per la porta gran al llargmetratge amb El Páramo , pel·lícula de terror rural amb la qual competeix en la secció oficial de festival de Sitges i que estrenarà Netflix el proper 26 de gener.
El film ha estat guionitzat per Martí Lucas i Fran Menchón, companys i amics inseparables de Casademunt el quals han realitzat també diferents treballs audiovisuals de manera individual. Alguns dels treballs han estat presentats i premiats en molts festivals d'arreu, entre ells al festival de curtmetratges de Montornès de Segarra Lo Cercacurts. Els autors confessaven ser assidus al festival i mostraven la seva nostàlgia al recordar que Lo Cercacurts va deixar de celebrar-se al 2016; tot i això esperen que en un futur no molt llunyà es pugui reemprendre aquest festival que consideren meravellós.
Pel que fa al film El Páramo protagonitzat per Inma Cuesta, Roberto Álamo i el jove Asier Flores, ens presenta a una mare i un fill que es queden sols en una cabana aïllada en ple segle XIX, en una època de guerres i violència després de la marxa del pare; la situació canvia radicalment quan una misteriosa i violenta criatura aguaita el lloc i posa a prova les seves inseguretats.
Amb aquesta premissa a mig camí entre el terror i el western, el realitzador opina que estem davant "un conte sobre les pors humanes i l'aïllament" que parteix del curt de quatre minuts La bestia que ja va presentar a la secció Brigadoon del certamen al 2018, en format teaser per poder vendre la idea i el projecte del futur llargmetratge, i com no, el festival de Sitges n'és un bon aparador.
Graduat en direcció per l'ESCAC, Casademunt i el seu equip de guionistes van començar a embastar la trama allà pel 2014, però la pel·lícula no es va rodar fins el febrer passat a la província de Terol. D'un principi va tenir clar que volia comptar amb Cuesta i Álamo en els principals papers en una història que viatja a través de les pors del petit Diego i que beu de la seva pròpia experiència personal al perdre el seu pare quan era adolescent. "Va ser una experiència terrorífica viure la seva malaltia i volia parlar d'aquestes pors, encara que no des de la literalitat o el drama explícit, sinó podent escollir els codis que et permet el cinema i el gènere de terror que t'ofereix un ampli ventall", explica.
En aquesta situació d'aïllament que viuen els protagonistes, és difícil no exercir un paral·lelisme amb el propi confinament que patim els primers mesos de la pandèmia i d'aquesta dolorosa solitud que va crear al voltant. "Crec totalment que viure massa sol i aïllat pot produir monstres", afegeix. I assegura que ha deixat preguntes obertes als espectadors perquè "cada un d'ells projecti el seu món interior i els seus propis terrors en aquesta entitat, que no sabem si és o no real".
Cuesta veu la pel·lícula repleta de metàfores i la defineix com una barreja de conte fantàstic i terror psicològic on aquest nen que té por de perdre als seus familiars és l'ànima. "Sóc una fanàtica del cinema de gènere i formar part d'aquest conte gòtic em va atraure molt, especialment el viatge cap a la decadència del meu personatge, Lucía". Autèntic amor de mare.
Podeu consultar més detalls a la fitxa del festival.
