Xifres de públic rècord en el 51è festival de Sitges amb l'alucinògena "Clímax" com a triomfadora

El festival baixa el teló de la seva 51a edició amb un nou èxit apoteòsic de públic incrementant en un 4% respecte a l'any passat.
El palmarès de la 51a edició de Sitges – Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya ha estat molt repartit. El realitzador Gaspar Noé i Climax han convençut al jurat de la secció Oficial, que la ha guardonat amb el premi a la Millor Pel·lícula. El Premi Especial del Jurat ha recaigut en la faula fantàstica Lazzaro Felice, que s’ha emportat dos guardons més, el Premi de la Crítica i del Jurat Carnet Jove. Per la seva banda, el realitzador Panos Cosmatos s’ha proclamat el millor director per Mandy.

climax-fotograma
photo_camera Fotograma del film guanyador "Clímax" de Gaspar Noé

El director del festival, Àngel Sala explicava el cap de setmana de clausura que s'havíen venut 66.136 entrades per les 67.618 del 2017. "És una notícia estupenda veure que cada vegada som un festival més gran, més mediàtic, amb més convidats", va dir el director de tot això. No en va, Sitges ha crescut gairebé un 35% en els últims quatre anys, el que obligarà a replantejar on és el seu sostre i, sobretot, el seu futur proper.

El director argentí establert a França, Gaspar Noé, després de guanyar fa uns dies el Premi Méliès d’Or a la millor producció fantàstica europea de l’any, ha aconseguit el Premi a la Millor Pel·lícula a Sitges 2018. Climax és un festival sensorial i lisèrgic a ritme d’urban dance, amb la dosi de pertorbació que caracteritza Gaspar Noé. En aquest nou film, Noé tanca l’espectador al costat d’un grup de joves ballarins, en un casalot perdut enmig de la neu per assajar les coreografies de la seva nova obra.

D’Itàlia procedeix Lazzaro Felice, tercera pel·lícula de la guionista i realitzadora Alice Rohrwacher, que va entusiasmar a Cannes, on es va emportar el premi al millor guió. Es tracta d’una cinta a mig camí entre el conte, el realisme màgic, el drama social i la ciència ficció, que va presentar l’actor Sergi López en un cinema Retiro ple a vessar. La pel·lícula ha obtingut tres guardons: el Premi Especial del Jurat, el Premi de la Crítica i el del Jurat Carnet Jove.

Per la seva banda, Mandy, un impactant film d’acció i venjança amb una estètica enlluernadora, va ser reconegut pel jurat de la Secció Oficial que ha premiat el treball del seu director, Panos Cosmatos.

Consultar tot el palmarès.

Per la seva banda, M. Night Shyamalan, Ed Harris i John Carpenter. Tres grans estrelles van posar el punt final a una 51a edició en què van desfilar pels carrers de Sitges convidats il·lustres com Tilda Swinton, Nicolas Cage, Pam Grier, Peter Weir i Ron Perlman. El realitzador d’El sexto sentido va presentar davant el públic i la premsa un avançament de la seva nova pel·lícula, Glass. Shyamalan va rebre  el Gran Premi Honorífic del Festival durant la celebració de la Gala de Cloenda. Una gala en què també va ser premiat l’actor Ed Harris, que va entusiasmar en cada una de les trobades que va mantenir amb els seguidors, el públic i la premsa.

Una de les figures essencials del cinema de terror de culte de les darreres dècades, John Carpenter, va ser un altre dels convidats estel·lars de la jornada, exhibint el seu talent com a compositor de bandes sonores. Les partitures de La niebla,1997: Rescate en Nueva York, La cosa, Christine, El príncipe de las tinieblas i molts altres títols –a més de La nit de Halloween– van submergir als fans en l’univers únic de Carpenter, en un Auditori Meliá Sitges que avui s’ha adaptat també com a sala de concerts.

El Festival de Sitges va finalitzar una de les edicions més fantàstiques de la seva història amb la projecció d’un títol mític en la carrera d’Stanley Kubrick, 2001: Una odisea en espacio. Què més es pot dir de 2001? Mig segle després de la seva estrena encara no s’han trobat prou paraules que facin justícia a aquesta fita que va suposar un punt i a part en la història del cinema, en el gènere de la ciència-ficció i en la cultura del segle XX. Una obra mestra absoluta, que segueix convidant l’espectador a (re)descobrir-la amb una mirada neta. La pel·lícula, que s’ha projectat avui després de la celebració de la Gala de Cloenda, és la més recent de les seves restauracions, en 4k

En la recta final de Sitges 2018, el director del Festival, Ángel Sala, va rebre una emotiva carta de reconeixement per part del president d’Òmnium, Jordi Cuixart, actualment a la presó de Lledoners, en la que el felicitava pels bons resultats d’aquesta edició i destacava el “poder humanitzant de la cultura”. Sala va respondre a l’afectuós missatge referint-se a la “situació injusta i il·lògica” que viu Cuixart, i subratllant la necessitat de “forjar aliances per reforçar consensos en els terrenys culturals, socials i de drets col·lectius”.

La matinada del dissabte al diumenge Sitges va viure un dels moments més esperats pels aficionats: la ‘Marató Sorpresa’. Tres propostes molt diferents en las que no hi va mancar l'acció, misteri, comèdia i gore. Bad Times at The El Royale, la nova pel·lícula de Drew Goddard, el director de l’exitosa La cabaña en el bosque; a continuació es va projectar Illang: The Wolf Brigade, l’adaptació en imatge real que el realitzador coreà Kim Ji-woon va filmar de l’anime de Mamoru Oshii, Jin-Roh. La sessió es va tancar amb Victor Crowley, la quarta entrega del slasher Hatchet amb la que el director nord-americà Adam Green torna amb més gore que mai.

Aquells que pensaven que Sitges 2018 finalitzava amb la projecció de 2001: una odissea del espacio estaven equivocats. Perquè al Festival li quedaven moltes sorpreses. Tantes com les que amagava Bad Times at The El Royale, la nova pel·lícula de Drew Goddard. Si en l’anterior La cabaña en el bosque el realitzador s’aliava amb Joss Whedon per revolucionar el cinema de terror juvenil, en aquesta ocasió firma en solitari un guió que juga amb els tòpics i les referències associades al cinema negre. Un repartiment estel·lar que inclou a Jeff Bridges, Dakota Johnson, John Hamm o Chris Hemsworth.

El director coreà Kim Ji-woon no volia deixar passar l’oportunitat de tornar al Festival que sempre l’ha rebut amb entusiasme. Enguany, el darrer treball del director d’A Biteersweet Life va formar part de la marató sorpresa. Illang: The Wolf Brigade, producció de Netflix, és una pel·lícula molt esperada, ja que adapta en imatge real Jin-Roh, un manga de Mamoru Oshii que va tenir la seva versió animada l’any 1999, signada per Hiroyuki Oikura. La història, ubicada en un futur distòpic especula amb la possibilitat de que les dues Corees estiguin unificades, tot i que un poderós grup terrorista intenta evitar-ho.

Si el curtmetratge de ciència-ficció Flotando, dirigit pel realitzador Italo-argentí establert a Barcelona Frankie de Leonardis i interpretat pels actors Daniel Hovarth, Secun de la Rosa i l'actriu Itziar Castro, va ser l’encarregat d’obrir la marató, el film que va tancar-la el signava un vell conegut del Festival. Els seguidors que omplen les sessions de matinada segur recorden a Victor Crowley, el psicòpata que protagonitza les tres entregues de Hatchet. Adam Green es posa novament darrera les càmeres a Victor Crowley, la quarta entrega de la saga en que la sang i el gore farà les delícies del públic. 

Comentaris