Amb l’arribada de l’estiu, les donacions de sang cauen notablement i cal reforçar la conscienciació per garantir l’autosuficiència del sistema sanitari català. El lleidatà Albert Torra, al capdavant de la Federació Catalana de Donants de Sang, posa en valor el paper clau dels municipis de Ponent, on la implicació comunitària és alta, i insisteix en la necessitat de fomentar la donació de plasma, que encara no cobreix la demanda als hospitals.
Quina és la situació actual de les reserves de sang a Catalunya i a Lleida?
Ara mateix tenim reserves per a unes dues setmanes, que pot semblar poc, però el Banc de Sang treballa amb una logística que permet anticipar-se i evitar situacions crítiques. Tot i això, quan arriben èpoques com l’estiu o Nadal, les donacions acostumen a caure al voltant d’un 25%, i per això cal reforçar la conscienciació. A Lleida estem en una situació similar a la mitjana catalana. Hi pot haver variacions per municipi, però globalment estem igual. A més, Catalunya és autosuficient pel que fa a la sang: cobrim totes les necessitats dels hospitals del país amb les donacions fetes aquí.
En què no som autosuficients, doncs?
En plasma. Aquest component s’està utilitzant cada cop més i no en produïm prou. Per això s’ha impulsat la campanya El repte d’or, per fomentar la donació de plasma entre els donants habituals. El procés de plasmafèresi —extracció i retorn de components— és una mica més llarg que el de sang, i es necessita que la persona ja hagi donat abans i tingui bones venes. Però és molt segur i es pot repetir cada dues setmanes.
La ruralitat de Lleida dificulta l’organització de campanyes?
Tot al contrari. A les zones més rurals, com les de Lleida, hi ha més sentiment de comunitat i més implicació. On és més difícil mobilitzar gent és a Barcelona, on tot és molt més impersonal. Allí costa més trobar voluntariat, tot i tenir una de les associacions més antigues. Per això és tan important la xarxa local. A Lleida tenim més de 130 municipis amb campanyes de donació i a cada un hi ha una persona delegada que coneix la gent i ajuda a organitzar-ho tot. Aquesta proximitat marca la diferència.
Hi ha resposta ciutadana quan es fan crides urgents?
Fa uns anys, es feien crides massives quan hi havia mancances, però ara s’intenta evitar crear l’alarmisme. Donar sang, o plasma, no és només un gest solidari puntual: hauria de ser un hàbit. L’objectiu és que la gent doni de forma periòdica: tres cops l’any les dones i quatre els homes. Això garanteix una estabilitat que és molt més efectiva que una crida puntual. Però també cal tenir en compte que cada any unes 3.000 persones deixen de donar sang en complir els 70 anys. I amb els joves no n’hi ha prou per compensar aquesta pèrdua. Cal temps perquè els nous donants esdevinguin habituals.
Com es treballa la conscienciació entre joves i gent gran?
Treballem molt a escala local. A cada municipi on es fa una campanya hi ha una persona delegada que fa d’enllaç amb el Banc de Sang i la Federació. Aquesta figura és clau per coordinar, informar i mobilitzar. A més, ajuda molt que sigui algú de confiança, que coneix la gent del poble. I a més llarg termini, treballem amb escoles, universitats i entitats per sembrar consciència des de ben jove.
I el plasma, com es pot fomentar més?
Donar plasma és un procés segur i molt necessari. Personalment, he arribat a donar plasma 13 cops en un any. El cos el regenera ràpid perquè és bàsicament proteïna. Un cop donat, al cap de dues setmanes es pot tornar a fer la donació. I a més, com que se separen els components —plaquetes, plasma i glòbuls vermells—, el procés és molt eficient. Però cal que més gent conegui com funciona i s’hi animi.
