El Departament de Justícia, a través de la Direcció General de Memòria Democràtica, retornarà al Soleràs les restes dels 137 individus sense identificar que es van recuperar en l’excavació de l’any 2017 a la fossa del cementiri vell de la població.
Les restes que no siguin reclamades ni identificades han de ser enterrades al cementiri del municipi on es van trobar
La consellera de Justícia, Ester Capella, farà l’entrega oficial de les restes a l’alcalde del Soleràs, Jordi Sarlié, en l’acte institucional que se celebrarà avui a les 11:30 h al cementiri nou de la població. Les despulles s’enterraran en sis nínxols del cementiri, a l’espera que en un futur es puguin identificar a partir de noves dades genètiques.
Durant l’acte, Capella també entregarà a la família les restes de Josep Pérez Fajardo, un soldat republicà que també estava a la fossa però que ha pogut ser identificat recentment. Era un jove de 21 anys de Barcelona que va morir el maig de 1938 al Soleràs.
Durant la cerimònia s'instal·larà una placa de la Xarxa d’Espais de Memòria Democràtica
La Generalitat va recuperar 146 individus en l’excavació a la fossa del cementiri vell del Soleràs. La majoria de víctimes eren soldats republicans que van morir en dos hospitals de campanya instal·lats al poble. També s’hi van trobar 25 soldats rebels i alguns civils. Els mateixos veïns es feien càrrec del trasllat dels soldats republicans morts al cementiri vell, de nit, amb un carro arrossegat per una mula.
Es tracta de la fossa més gran excavada fins ara a Catalunya pel que fa al nombre de persones enterrades
El Programa d’identificació genètica ha permès identificar 9 de les 146 persones recuperades al Soleràs, comptant també el soldat republicà Josep Pérez Fajardo. Les altres són els civils Leandro Preixens, Ramon Jové i Maria Teresa Mir; els soldats republicans Josep Moles i Tomàs Verdaguer; i els soldats franquistes Modesto Sualdea i Herminio Bonilla. També s’ha identificat el soldat Sabatés, un republicà de qui es desconeix el nom perquè podria ser qualsevol dels dos germans Sabatés de Torelló que van desaparèixer durant la Guerra Civil.
El Soleràs va quedar a mig camí entre el front de l’Ebre i el front sud del Segre. Va ser un punt logístic molt rellevant entre els mesos de juliol i desembre del 1938 perquè la República va ubicar l’atenció sanitària dels ferits entre aquests dos fronts. Al gener del 1939 la zona va caure en mans de l’exèrcit franquista, que va aprofitar l’espai i la infraestructura per enterrar-hi els seus soldats morts a la Batalla de Les Garrigues.
